Javier Mendia, Tafalla, Navarra (1955), Pèrit agrícola, recorda de la seva infantesa estar amb tota la família desgranant llavors per tenir-les a punt per a la seva sembra. El 1992 inicia al costat del seu soci i pagès de vocació Pedro Gumiel, l’aventura de dedicar-se a l’agricultura ecològica, a contra corrent en aquells temps, creant un magatzem frigorífic per a les seves produccions i les d’altres agricultors.
Després vint anys, Aliments Ecològics Gumendi gestiona 50 hectàrees pròpies de fruiters (pera 42%, poma 7%, préssec 1% i oliveres 2%) més 100 hectàrees d’agricultors col·laboradors, tot això des d’unes instal·lacions de 5000 m2, amb una capacitat frigorífica de 6350m3 (7 càmeres).
Què us empeny a recuperar llavors autòctones?
És una qüestió de conscienciació. Veiem com varietats autòctones s’estan perdent a una gran velocitat i són substituïdes per altres de pitjor qualitat al valorar únicament motius estètics i productius. La recuperació de llavors suposa una forma d’obtenir productes vegetals excel·lents sense haver de pagar a cap multinacional.
En què consisteix la vostra tasca en la selecció de llavors per recuperar varietats autòctones desaparegudes com les del tomàquet “Udagorri” i les del préssec de “Sartaguda”?
Amb el tomàquet el que es fa és anar seleccionant diferents varietats, i anar reproduint-les fins aconseguir els resultats desitjats. A partir d’aquí, per millorar la varietat, se seleccionen de les millors plantes els millors tomàquets, i és a partir d’aquests dels quals s’obtenen les llavors futures. És un procés de millora contínua de la varietat.
En el cas del préssec, consisteix a reunir una població suficient de la varietat, conrear i fer un procés de selecció, multiplicant-los per via sexual.
Què va motivar la desaparició d’aquestes varietats?
Sens dubte, l’aparició i promoció d’altres varietats més productives i potser més vistoses des del punt de vista estètic. Hi ha un gran interès per part de les multinacionals en què aquestes varietats desapareguin, ja que per a elles és un gran negoci el comerç de llavors.
El Parlament Europeu està elaborant un projecte de llei de Material Reproductiva de plantes, que va iniciar l’any 2007 amb el clar propòsit de controlar encara més qualsevol material vegetal propagat gairebé sense ampliar el “registre de varietats de llavors”. Com afecta aquesta situació a l’agricultor hortofructícola acostumat a intercanviar llavors?
Aquesta mesura és una forma encoberta de promocionar i desenvolupar les llavors industrials monopolitzades per multinacionals, és més del mateix. L’alternatiu és la producció, intercanvi i selecció des del punt de vida de l’agricultor. Això és el que volem promocionar i desenvolupar.
Ja no tenen gust de res, tot és mercaderia adúltera, només compta l’economia basada en “jo guanyo, tu perds” Per què dominen el mercat les fruites i hortalisses mal anomenades convencionals a baix preu?
Perquè estem tots garratibats des del punt de vista econòmic i el que és barat es ven simplement per barat. La gent ja no es planteja el bo, sinó el barat. També cal dir que hi ha persones amb poder adquisitiu alt que tenen l’esquema de prioritats alterat i prefereixen menjar producte deficient o dolent, però portar un cotxe d’últim model o tenir una casa caríssima.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual
