ESPAI PATROCINAT PER:
Humana Fundación Pueblo para Pueblo
Les bosses de plàstic estan fetes de petroli, un recurs renovable i costós. Triguen 500 anys a descompondre’s i tirar-les afecta a la fauna terrestre i aquàtica.
Segons un informe de Nacions Unides cada any 6,4 milions de tones d’escombraries acaben en els oceans de tot el món. La Unió Europea s’ha proposat eliminar abans de 2019 el 80% de les bosses de plàstic que es consumeixen actualment
El Parlament Europeu ha exigit als Estats membres que prenguin mesures per evitar que cada ciutadà de la unió n’empri, de mitjana, 200 a l’any. Plantegen que s’impedeixi la distribució gratuïta en supermercats i altres superfícies, o que s’estableixin taxes o impostos. Mentre alguns països han aconseguit reduir el nombre de bosses, en uns altres se segueixen lliurant gratuïtament i el seu consum és molt elevat.
Cada any 8.000 milions de bosses de plàstic acaben a les escombraries, i això significa que en part també acaben al mar. Només el 6,6% es reciclen, segons dades de la Comissió Europea. El dany mediambiental és enorme. Una bossa de plàstic triga molt a degradar-se, i es va fragmentant en trossos minúsculs. Estudis recents mostren que el zooplàncton ingereix aquests minúsculs trossos de plàstic, que així entren en la cadena alimentaria, i és gairebé impossible trobar un animal marí que no tingui restes de plàstic en el seu organisme. Les tortugues marines poden perfectament confondre una bossa amb una medusa, un dels seus menjars habituals.
L’impacte més visual d’aquesta brutícia marina són les gegantesques illes de plàstic que suren en diversos oceans. Diversos equips d’investigadors de tot Europa han estat més d’una dècada prenent mostres en 32 punts repartits per l’Atlàntic, l’Àrtic i el Mediterrani. I han trobat que les escombraries generades per l’home estan a tot arreu: des de les platges fins als fons marins més profunds i més remots.
Un article de la revista PLOS ONE, explica com Joan B. Company, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i el seu equip, que investiguen els grans fons marins, van fer prospeccions a la costa des de Blanes, davant de la costa de Barcelona, fins a Creta. Des de dos bucs oceanogràfics del CSIC van llançar al fons xarxes d’arrossegament de pesca, amb les quals s’atrapa des de peix fins a les escombraries més inimaginables. Mentre l’equip del CSIC va recomptar a mà el que va sortir de les xarxes d’arrossegament, tot tipus d’objectes impensables, la resta d’investigadors van emprar principalment vídeos amb imatges submarines preses per vehicles operats amb control remot per denunciar i verificar així la seva recerca.
És gairebé impossible trobar un animal marí que no tingui restes de plàstic en el seu organisme
La mala gestió dels residus plàstics i el seu abocament continuat durant molts anys als mars i oceans en quantitats ingents, ha originat la formació d’una zona en el Pacífic amb una extensió d’uns 3,4 milions de km2 i un pes estimat de 100 milions de tones, conegut com el setè continent, l’illa de les escombraries o la gran sopa de plàstic.
La causa per la qual es concentren en un mateix punt milers i milers de tones d’aquests materials és la circulació dels corrents marins que giren en el Pacífic en el mateix sentit que les agulles del rellotge. Aquest moviment rotatori facilita que es vagin recollint i arremolinant els residus que, des dels rius i els vaixells, es van abocant a les nostres aigües i fa que es vagin acumulant en un mateix punt, donant lloc a un remolí que impedeix que les deixalles de plàstic es dispersin cap a les costes, de manera que no paren de créixer.
La nostra falta de consciència ecològica ha creat un gravíssim problema mediambiental difícil de solucionar.
