“Iogurts que ajuden a millorar les teves defenses” (si és que ets del 2% de la població que el seu organisme no és capaç de fabricar el bacteri “casei”, i tenint en compte que un recipient només arriba a la meitat de la dosi necessària per a aquest fi); “Pans de motlle eternament tendres, frescos, 100% naturals” i a més “baixos en calories!” (Que curiosament aguanten fins a 15 dies tendres i que els endocrins treuen de qualsevol dieta d’aprimament pel seu alt contingut en greixos i sucres); llets enriquides amb calci, omega 3, oleic… fins i tot amb “eficalci” (perquè com ja sabem que el calci afegit no es fixa sense la vitamina D, calia afegir-la i anunciar-ho per seguir venent)…
Ens bombardegen amb publicitat fent-nos creure que necessitem aliments enriquits, serà perquè els aliments ja no són el que eren ?, Per què és necessari afegir calci a una llet que ens venen com a imprescindible pel seu contingut en calci ?, Per què afegeixen ferro, fòsfor, zinc i vitamines a galetes, cereals i altres aliments infantils, si se suposa que els seus ingredients ja els contenen? No serà que els sucres, greixos i conservants que sí inclouen, no tenen res de saludables i s’ han d’inventar alguna cosa per seguir les tendències?
La poderosa Indústria Alimentària segueix publicitant amb total impunitat autèntiques mentides amb el propòsit de cridar l’atenció del consumidor. Almenys a Espanya, on malgrat la Llei General de Publicitat (que en el seu article 4 prohibeix i defineix la publicitat enganyosa) no hi ha cap organisme que controli el seu compliment. Això és especialment greu si atenem als nens, que són més vulnerables pel que fa als missatges de compra que veuen en els anuncis.
Espanya és el primer país d’Europa en taxa d’obesitat infantil
Tot i que Espanya és el primer país d’Europa en taxa d’obesitat infantil, resulta que a les hores en què més nens i joves estan davant del televisor, és quan més publicitat d’aliments s’emet i a més, de productes gens recomanables per la seva dieta diària, com brioixeria, dolços, llaminadures … Després de revisar més de 17.500 anuncis, un estudi de l’OCU i l’Associació Madrilenya de Salut Pública, sobre la publicitat d’aliments en horari infantil, concloïa que el 64% d’aquesta publicitat pot titllar-se de poc saludable.
Països com la Gran Bretanya, França, Dinamarca o Itàlia han posat límits legals a la publicitat alimentària dirigida als nens, però Espanya ha optat per l’autoregulació. És a dir, mentre els britànics prohibeixen els anuncis de menjar- porqueria dirigits a menors de 16 anys, aquí a Espanya només comptem amb un codi ètic, el Codi PAOS d’Autoregulació de la Publicitat dels Aliments i una Associació “Autocontrol”, per a l’autoregulació de la Comunicació Comercial, tots dos d’adhesió voluntària.
Casolà, natural, artesà, saníssim… Mentida podrida
Precisament per cridar l’atenció sobre la necessitat de comptar amb una normativa estricta sobre publicitat alimentària i que s’estableixin controls efectius que assegurin una publicitat d’aliments i begudes clara i real, a finals de l’any passat, l’associació VSF Justícia Alimentària Global, llançava la campanya “Mentida podrida“. Segons el seu director, Javier Guzmán, “les marques s’han apoderat de reclams com fresc, saludable, fet a casa, artesà… per vendre els seus productes perquè saben que són tendències de consum però disfressen un producte altament processat, estafen al consumidor i buiden de contingut aquests conceptes arrabasant-los a les petites explotacions que realment sí que són artesanals.”
L’informe “Mentida podrida. Breu repàs a l’Alimentació ensarronadora” recull la dada que només els anomenats aliments funcionals, aquells que basen la seva publicitat en reclams de salut amb propietats” miraculoses “, (la majoria espots presentats per periodistes, divulgadors i personatges amb suposada credibilitat), mouen a Espanya un volum de negoci de 2900 milions d’euros a l’any i tenen una quota del 7% al mercat de gran consum.
Potser per detalls com aquest, a aquestes empreses no els interessa una legislació clara, els polítics cedeixen davant la pressió de les grans multinacionals i alguns científics cauen en les xarxes econòmiques de la indústria alimentària.
Més informació a: www.vsf.org.es, www.mentirapodrida.es, www.autocontrol.es
Autora: Marta Gandarillas – Bio Eco Actual Juny 2015
