Al món es produeixen entre 20 i 50 milions de tones de residus electrònics segons Nacions Unides. Ordinadors portàtils, pantalles o telèfons mòbils, que contenen substancies i materials químics perillosos que poden plantejar serioses amenaces per a la salut humana i el medi ambient.
Aquestes escombraries electròniques, emmascarades com a “béns de segona mà” són enviades a països amb poca o cap legislació sobre reciclatge com Índia, la Xina i sobretot Àfrica Occidental, a països com Ghana o Nigèria. Sota la disculpa de reduir la “bretxa digital” els equips inservibles són enviats a països pobres com a material usat, però Greenpeace assenyala que entre el 25% i el 75% dels materials enviats a Àfrica no poden ser utilitzats.
L’exportació de residus electrònics és il·legal en la Unió Europea, però milers de tones d’aquestes deixalles europees acaben en països en vies de desenvolupament transportats en contenidors etiquetats com a “mercaderia de segona mà”.
L’abast de la contaminació química en aquests països afecta un ampli entorn dels llocs de reciclatge d’aquests residus, el que inclou les cases dels treballadors que separen les peces. Un estudi de Greenpeace sobre aquest tema a Ghana, denuncia que la majoria de treballadors són nens d’entre 5 i 18 anys que desmunten la ferralla amb les mans i amb pedres.
Busquen les parts metàl·liques, especialment alumini i coure per vendre’ls als distribuïdors locals. El coure es troba sobretot dins de fils o cables de plàstic que cremen per extreure-l. Quan cremen els aparells elèctrics s’alliberen a l’aire partícules de pols i vapors tòxics que poden penetrar en els seus pulmons. Un exemple són els tubs de rajos catòdics, usats en televisors i monitors d’ordinador que aboquen i alliberen a l’aire substancies molt tòxiques. Algunes d’aquestes substàncies estan prohibides a Europa a causa de la seva capacitat per acumular-se en el medi ambient.
La directiva de Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE), i la Directiva de Restricció de Substàncies Perilloses en aparells elèctrics i electrònics (RdSP), exclouen moltes substàncies perilloses que han estat identificades per Greenpeace en els emplaçaments de residus electrònics de Ghana i que continuen sent utilitzades en els productes nous. Substàncies com els ftalats, el PVC i l’antimoni.
Per protegir la salut humana i el medi ambient, aquestes directives necessiten ampliar el seu camp d’acció i cobrir totes les substàncies perilloses usades per la indústria electrònica. Es necessita amb urgència una legislació més forta i àmplia, a més de la necessitat que els fabricants de productes electrònics eliminin les substàncies perilloses d’aquests i que es facin responsables durant tot el cicle de vida dels seus productes, la qual cosa inclou el final de la vida útil, mitjançant la recollida i reciclatge gratuïts en qualsevol part del món on es venguin els seus productes.
Els residus electrònics s’han de minimitzar; els que siguin inevitables s’han de reciclar i eliminar de la forma més segura possible. Això també es pot aconseguir dissenyant productes amb una vida útil més llarga, que siguin més segurs i fàcils de reparar, millorar i reciclar, i evitar en tant que sigui possible l’ús de substàncies químiques perilloses.
Autora: Maria Cacheda, Divulgadora Científica
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2020
