Els conceptes globals, com a articulació integrada de caràcters individuals, poden tenir una vida efímera, quedar superats o, pitjor encara per al seu reconeixement des de l’exterior, integrats i diluïts en altres conceptes dels que es converteixen en element integrant marginal, ni tan sols vertebrador del nou concepte. Si aquest axioma afecta qualsevol idea, ja vella des del segon següent a la seva creació, és especialment actiu en la seva corrosió quan s’aplica a judicis o valoracions de caràcter comercial, dirigides al mercat
És impossible blindar les idees al pas del temps. Igual que és impossible frenar la permeabilitat de les bones idees. Les marques, segells, denominacions i altres invents comercials garantistes en un o altre sentit cal concebre’ls com a ens en moviment, retroalimentats entre si i en contínua competició en la seva adaptació al medi. La supervivència de l’article en concret dependrà de la seva facilitat per, condicionant el producte a un canvi constant, mantenir els criteris que el defineixen i individualitzen respecte als altres.
El producte ecològic neix com una alternativa “natural” a la producció convencional, sense traces químiques ni orgàniques, enfocant la promoció de les seves bondats sota el paraigua de la salut i la vida saludable. Ni més, ni menys. Aquí va començar i aquí segueix. Va ser innovador, va ser transgressor, va ser atractiu. El temps verbal està escollit amb tota intencionalitat.
El temps, que tot ho capgira, ha anat imposant al mercat altres barems d’identificació d’un producte que, podent integrar-se en un article “ecològic”, va molt més enllà. D’alguna manera els queda “petit”.
És el que ha passat, en part, amb el concepte de “consum responsable” a l’ombra del qual han sorgit multitud de marques que competeixen, també, en el nínxol del client “ecològic”. La idea de consum responsable integra moltes variables depenent de l’interès individual de cadascú. Són molts els etiquetats que garanteixen, dins de la seva “naturalitat”, uns nivells de benestar animal més alts dels oferts pels productes ecològics i sobre aquest punt ja he parlat anteriorment. Però el consum responsable no s’acaba aquí.
Transcendeix l’esfera del que és “natural” per a, integrant-lo, aterrar en una mena d’ecologisme soci mediambiental. Defensa a ultrança de races o espècies d’animals i plantes genuïnament locals, mètodes de transformació d’arrel tradicional, sistemes de gestió industrial o de comercialització que impliquin el desenvolupament d’economies d’escala locals, aposta per les unitats de producció familiars, petites i integrades en l’economia comarcal. A l’escalfor d’aquest foc han sorgit empreses, o cooperatives, o denominacions d’origen que omplen aquest buit que el producte “ecològic” no va saber integrar.
Un exemple d’algú que sí va saber fer-ho, amb grans beneficis: l’etiqueta “Label Rouge” francesa, la pàgina web us convido a visitar-la per saber del que estic parlant.
La part “responsable” en l’acte de compra d’un producte “ecològic” no pot limitar-se a la “naturalitat del mateix” sinó que ha d’integrar sense complexos altres aspectes d’ecologia social i mediambiental de les poblacions d’origen que sense menyscabar el seu sentit ” natural “, el complementin. En cas contrari, corre seriós perill de veure’s “superat”.
Autor: Alberto Díez Michelena, director de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals
