Ocho-de-cada-diez-con-toxicos

Eco Portal 07/10/2015
Vuit de cada deu verdures i fruites estan contaminades per agrotòxics a Argentina.

Vuit de cada deu verdures i fruites tenen agrotòxics. Ho afirma una investigació realitzada per la Universitat Nacional de la Plata (UNLP), en la qual es van analitzar verdures de fulla verda, cítrics i hortalisses. El 76,6 per cent tenia almenys un químic i el 27,7 per cent de les mostres tenia entre tres i cinc agroquímics.

“La varietat de plaguicides és molt gran. I el còctel de químics és molt fort “, va assegurar Damián Marino, codirector del treball. Entre els productes que més es van detectar està l’insecticida endosulfan, prohibit a l’Argentina des de 2013.

“Plaguicides. Els condiments no declarats”, és el nom de l’estudi realitzat per investigadors de l’Espai Multidisciplinari d’Interacció Socioambiental (EMISA), de la UNLP. El treball, realitzat entre novembre de 2014 i abril de 2015, va analitzar 60 mostres de fruites i verdures. Separats per categories, el 83 per cent dels cítrics (taronges i mandarines) i de pastanagues té agrotòxics. També van donar positiu el 78 per cent dels morrons i el 70 per cent de les verdures de fulla verda (enciam i bleda).

Els aliments contenien els insecticides lambdacialotrina, endosulfan, clorpirifos i cipermetrina. I els fungicides (per fongs) tebuconazole, tpoxiconazol. “Aquests són els amics del famós herbicida glifosat”, va destacar Damià Marí, quan va presentar el seu treball al Congrés de Salut Socioambiental de la Facultat de Ciències Mèdiques de Rosario.

“L’endosulfán és un dels compostos de major aparició. I recordem que està prohibit a l’Argentina”, va remarcar Marino.

Els investigadors coincideixen en la importància d’estudiar i alertar sobre l’ús de l’herbicida glifosat (el més utilitzat al país, en soja i blat de moro, entre d’altres), però també remarquen que els seus “amics” són presents de manera quotidiana a la taula de els argentins.

El treball afirma que els petits productors són també víctimes del model que els impulsa a utilitzar els plaguicides. Insta que els governs prenguin mesures urgents i crida l’atenció: la solució no passa per reemplaçar un verí per un altre, sinó en deixar d’usar-los. Afirma que sempre la indústria química presenta un plaguicida com innocu i, amb el pas dels anys i amb moltíssims afectats, el retiren del mercat per l’afecció que produeix en la salut.

Marino va exemplificar amb l’insecticida DDT. Creat el 1947, a inicis de la dècada del ’60 ja era molt qüestionat. En 1972 els va prohibir Estats Units i el 2001 va ingressar al Conveni d’Estocolm (espai internacional auspiciat per l’ONU que regula el tractament de substàncies tòxiques).

“L’agro basat en agroquímics és una roda infinita a costa de la salut dels pobles”, ha denunciat l’investigador. I va advertir que amb el famós glifosat (utilitzat en soja i blat de moro transgènic, entre altres cultius) passarà el mateix.

El treball d’anàlisi de verdures, fruites i hortalisses forma part d’un projecte d’extensió de la UNLP al costat del Banc Alimentari de la Plata, ONG que recupera fins a quatre tones d’aliments per mes. I que es distribueix en menjadors, parròquies i famílies. També es van seleccionar fruites i verdures pertanyents a comerços propers a la UNLP. La investigació destaca la responsabilitat de l’Estat, que permet una forma de producció i comercialització que implica alimentar-se amb verins.

Un apartat està dedicat al “Límit Màxim Regulatori (LMR)”, que correspon a l’estipulat per l’Estat de quant verí pot tenir un aliment. El treball assenyala que, si es pren rigorosament l’LMR, el vuit per cent de les mostres analitzades supera el valor permès. Però destaca que hi ha productes que no estan regulats i no haurien de tenir determinats químics, però sí el tenen. Exemple: en les verdures, cítrics i pastanaga es va trobar l’insecticida cipermetrina, que no té LMR establert (i que no s’hauria d’utilitzar per a aquests aliments).

El LMR està basat en la Ingesta Diària Admissible (IDA). “No està clar com ho determinen. En molts casos és resultat d’una ‘caixa negra’ d’ingrés de dades, que a més quan es publiquen prenen informació preexistent que en alguns casos té gairebé deu anys d’antiguitat, i no es correspon a la dinàmica de la informació científica”, va alertar Marino. Tampoc es diferencia el LMR-IDA per a nens.

Els investigadors de la UNLP van ressaltar en el seu treball la preocupació d’aliments amb agrotòxics, tot i que compleixin els límits establerts per l’Estat. “Segons les nostres mesuraments, una amanida de diversos components pot significar l’exposició simultània a una barreja de plaguicides i res se sap respecte a la resposta biològica per ser esborrat. La toxicitat de mescles segueix sent un gran capítol d’investigació i debat, poc se sap respecte a l’efecte de mescles d’actius de plaguicides i els seus efectes sobre la salut, més en exposicions cròniques com aquest cas”, ha assegurat Marino.

La investigació assenyala que s’ha de treballar per consumir productes amb absència de plaguicides, per al que es requereixen polítiques públiques per al suport i acompanyament des dels productors i fins a la comercialització.

Font: Ecoportal.net

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here