La cabanya ramadera espanyola està composta per més de 300 milions d’animals que engoleixen prop de 20 milions de tones de pinso cada any. I en aquest pinso està l’essència de la carn que finalment acabarà arribant al plat dels consumidors, pel que la seva composició és vital per a la cadena alimentària.
Segons l’últim informe de la Confederació Espanyola de Fabricants d’Aliments Composts per a Animals (Cesfac), el pinso que menja el bestiar espanyol està elaborat a base de cereals (66%), soja transgènica (20%), greixos (5%) i altres productes com vitamines, sals, espessidors, additius i potenciadors del sabor (10%).
Malgrat que hi ha molts tipus de pinso, perquè cada animal requereix una nutrició específica, la soja transgènica està present en la immensa majoria. Des de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) afirmen que “és molt difícil trobar soja que no sigui transgènica, però no cal tenir dubtes perquè és molt segura”. Espanya no te prou cultius de soja, per la qual cosa ha de sortir a buscar-la al exterior: cada any s’importen fins a sis milions d’aquesta proteïna vegetal bàsica per a l’alimentació del bestiar, el 20% del conjunt d’importacions que es duen a terme a la Unió Europea.
A excepció dels ramaders ecològics que respecten la dieta dels animals i lluiten per preservar una cadena alimentària de qualitat, les dades constaten que la cabanya ramadera espanyola no està lliure de transgènics, el que repercuteix de ple en la ingesta dels consumidors, a qui se’ls amaga bona part de la informació. Les lleis europees obliguen a etiquetar la presència de transgènics si suposen més d’un 0,9% de la composició d’un aliment, una normativa esmunyedissa en el cas dels aliments d’origen animal. Especificar l’alimentació que ha seguit un porc, un pollastre o una vaca no és necessari, de manera que el consumidor desconeix si aquests animals han estat alimentats amb pinso transgènic.
Juntament amb els productes transgènics, també arriben al plat altres substàncies polèmiques com els antibiòtics. Si bé és cert que a la Unió Europea estan prohibits des de 2006 per estimular el creixement dels animals, se segueixen usant per motius terapèutics. A més, estan molt estesos als Estats Units, on no hi ha cap prohibició i des d’on s’importen nombrosos aliments i animals, el que eleva el risc i dilueix fronteres. Aquest fenomen es dispararà amb el polèmic Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP), que rebaixarà la ja insuficient protecció europea dels animals en la seva criança, transport i sacrifici, i facilitarà l’entrada de productes que no garanteixen una protecció mínima del bestiar.
Al còctel de transgènics i antibiòtics s’han de sumar les dioxines
Amb un enorme poder cancerigen i molt nocives per a la salut i el medi ambient, les dioxines han protagonitzat nombroses crisis alimentàries. Una de les que han tingut més repercussió és la que es va produir a Bèlgica el 1999, quan es van detectar milions d’aus contaminades amb dioxines, que conseqüentment s’havien traslladat a multitud de productes de consum humà, com sopes, aliments infantils i ous. Les dioxines havien arribat als animals a través d’un pinso contaminat que també s’havia subministrat a altres animals de bestiar: les repercussions sanitàries i mediambientals van ser incalculables. Una crisi semblant es va repetir a Alemanya el 2011, el que va tornar a evidenciar el mal funcionament dels controls de les dioxines en els pinsos dels animals de consum. Des de la Facultat de Veterinària de la UAB s’insisteix que “la legislació és molt exhaustiva i segueix tota la traçabilitat”, encara que s’admet que “sempre poden haver excepcions”.
Certificar que el bestiar de consum ingereix pinso lliure de transgènics, antibiòtics i dioxines resulta complicat en les granges industrials, on la producció en massa impedeix alimentar els animals amb matèries primeres de qualitat i proximitat.
Autor: Rosa Fernández, periodista – Bio Eco Actual Octubre 2015
