Com en tants altres temes que tenen a veure amb el futur del nostre planeta, cal, abans de res, ser conscients. I la veritat és que no som conscients de l’essencial que és el sòl per, per exemple, la producció d’aigua, aliments, medicines o combustibles, ni que es tracta d’un recurs natural finit, no renovable en termes de vida humana, ja que, per formar 1 cm de sòl, es poden requerir entre 100 i 1000 anys.

El proper 5 de desembre se celebra el segon Dia Mundial del Sòl i aquest mateix mes acaba el que ha estat declarat per l’ONU Any Internacional dels Sòls, precisament amb la intenció de conscienciar sobre la importància d’aquests per a la seguretat alimentària, els ecosistemes i, en definitiva, per al manteniment de la vida a la Terra. Diu Claire Chenu, Ambaixadora Especial de l’Any Internacional dels Sòls i vicepresidenta del Consell científic per al Patrimoni Natural i la biodiversitat de França, que “a tots ens preocupa el canvi climàtic però no tots sabem que el sòl conté la major reserva de carboni terrestre. El sòl emmagatzema gairebé tres vegades més carboni que l’atmosfera. Per tant, petits canvis en el carboni del sòl poden repercutir de manera important en la quantitat de CO2 de l’atmosfera”.

Es tracta, doncs, d’un regulador del clima. Però no només això, el sòl compleix moltes funcions vitals per a la vida al planeta. Per Claire Chenu, “la qüestió mundial més important en què influeixen els sòls és la seguretat alimentària”. I és que la seva funció primordial és suportar i permetre el creixement de les plantes (els proporcionen oxigen, nutrients i serveixen d’ancoratge) i aquestes al seu torn ens serveixen d’aliment als altres éssers vius. El sòl serveix d’hàbitat per a un gran nombre d’espècies: un grapat de sòl pot contenir més d’un bilió d’organismes de milers d’espècies. Aquests microbis necessiten carbó com a aliment i estem acabant amb aquest element del sòl per l’ús de fertilitzants químics, el sobrepasturatge i arada, la crema de rostolls per accelerar la rotació de cultius i altres pràctiques agrícoles no sostenibles. Aquests microorganismes són responsables del 80-90% de l’activitat biològica dels sòls i alberguen un  quart de la biodiversitat del planeta.

Segons els estudis de la FAO, Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, dels 290 milions d’hectàrees de regadiu al món, un 25% estan ja salinitzades. Cal protegir els sòls de processos de degradació com aquest, però no és l’única amenaça: la contaminació per elements tòxics, la desforestació, el segellat permanent de terres fèrtils per la construcció d’edificis, l’acidificació… són alguns dels molts problemes que afecten els sòls.

El subministrament d’aigua de qualitat depèn també en gran mesura dels sòls. Actuen com a mitjà protector de l’aigua gràcies a la seva capacitat de filtrar, esmorteir i transformar els contaminants procedents de l’atmosfera i altres fonts, impedint que assoleixin les aigües subterrànies. Si un sòl es contamina, la seva influència es nota en l’aigua i la resta dels seus elements. Els sòls serveixen de base per a habitatges i altres construccions però quan es construeix sobre sòls de regadiu s’estan segellant de forma permanent sòls de bona qualitat. A més, són font de matèries primeres, protegeixen les restes arqueològiques i són font d’informació sobre processos geològics i climàtics passats.

Tot I que a Europa no hi ha encara una directiva sobre sòls, avui dia ja hi ha tota una xarxa internacional d’associacions, fundacions, empreses i institucions científiques i Ong’s que estan treballant a escala mundial en nombrosos projectes de restauració de zones degradades. Un exemple pot ser “Bonn Challenge” o “El Desafiament de Bonn”, una iniciativa global per restaurar 150 milions d’hectàrees de terres desforestades i degradades del món el 2020. Va ser llançada al setembre de 2011 pels líders mundials en una taula rodona ministerial a Bonn, Alemanya, i és supervisada per l’Associació Mundial per a la Restauració del Paisatge Forestal i la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa.

suelo tesoro maltratado 2

A Espanya, la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS), fundada fa més de 70 anys i amb més de 500 científics associats, crida l’atenció sobre la manca d’informació que hi ha sobre l’estat del sòl a Espanya. Mentre que més del 50% dels països de la UE compten amb mapa del sòl, a Espanya no hi ha una cartografia detallada de sòls.

Durant aquest any, la SECS ha dut a terme més de vint accions diferents que s’engloben dins de l’anomenat projecte SECS-AIS 2015 i que pretenen cridar l’atenció sobre aquest tresor ignorat que és el sòl: des de conferències, jornades i seminaris en centres de investigació i universitats, exposicions, com la itinerant titulada “Els Sòls i la biodiversitat forestal”, fins a experiments didàctics, concursos escolars, l’edició d’un llibre blanc sobre el tractament del sòl en els llibres de secundària, un còmic i un documental sobre el sòl, passant per la promoció a través de pòsters, segells de correus, butlletes de loteria i concursos de fotografia.

Com ens comenta Jaume Porta, president de la SECS “està havent-hi una mobilització a escala global per difondre els objectius de l’Any Internacional dels Sòls en molts països i anem pel bon camí per anar conscienciant la població sobre la importància d’aquest recurs natural no renovable a escala humana que és el SÒL”.

Quant al què fer per evitar la degradació dels sòls, el president de la SECS incideix en la importància de “educar els nens i nenes en què el sòl és un bé a protegir (…) Sense  ciutadans / es conscienciats / es no valorarem que el 95% dels nostres aliments procedeixen del sòl i que els ecosistemes es mantenen gràcies als sòls. Tots els sòls no són iguals, de manera que si es perden (degraden) sòls de qualitat, ens empobrim tots i la seguretat alimentària està també en risc”.

Més info: www.soilassociation.org, www.soilandmore.com, www.secs.com.es
www.commonland.com, www.federbio.it, www.people4soil.eu, www.bonnchallenge.org

Autora: Marta Gandarillas – Bio Eco Actual Novembre 2015