El 30 de novembre es reuniran a París Caps d’Estat de tot el món per iniciar la 21a Conferència de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic CMNUCC, que es prolongarà fins al 13 desembre.
Els negociadors tindran dues setmanes per intentar dissenyar un nou “instrument jurídic” internacional que substitueixi el Protocol de Kyoto, que expira el 2020, i que -al contrari d’aquest- abasti a tots els països, inclosos els EUA i la Xina (Estats Units i la Xina junts representen més del 40% de les emissions del món.)
Aquestes negociacions són sempre un gran repte i poden fallar, però la majoria dels observadors creuen que es pot arribar a un acord significatiu. No obstant això, fins i tot si hi ha un acord, la suma de “preteses contribucions determinades a nivell nacional” (l’esforç de reducció de gasos d’efecte hivernacle a què cada part es compromet de forma voluntària) presentat fins ara no serà suficient per limitar l’escalfament global al límit de 2 ° C, fins i tot menys 1.5 ° C. La configuració d’un mecanisme per revisar els compromisos nacionals de forma regular i per compensar per l’actual falta d’ambició, s’ha convertit en una part important de les negociacions.
L’agricultura ha estat fins ara un tema petit però polèmic en el procés de la CMNUCC, ja que des de fa anys tant països en desenvolupament com desenvolupats han estat en desacord sobre si la “mitigació” o “adaptació” ha de ser el focus d’acció. L’Agricultura en si mateixa, sens dubte no serà un tema important en les negociacions de la COP21, però serà abordat com a part dels temes de “la terra”.
Si bé molts països estan disposats a veure el sector de la terra inclòs en el nou acord per a fins de mitigació, altres països s’oposen a qualsevol referència a la terra, ja que temen que els esforços de mitigació enfocats al sector agrícola podrien soscavar la seguretat alimentària i augmentar la competència per terra. Independentment del resultat sobre aquest tema, és fonamental garantir que la protecció i la restauració dels ecosistemes naturals són la clau, juntament amb la protecció dels drets humans, en particular els drets dels pobles indígenes i comunitats locals.
En el sistema oficial de comptabilitat de les Nacions Unides, el sector agrícola representa el 10% de les emissions. Però la seva participació pel que fa a gasos d’efecte hivernacle a tot el món (GEI) és molt superior, d’acord amb altres estimacions. Si les emissions vinculades a la producció de fertilitzants sintètics i l’impacte indirecte de l’agricultura – com la desforestació vinculada a alimentació oa la producció d’oli de palma – es tenen en compte, la proporció s’eleva al 33% de les emissions. L’agricultura, i el sistema alimentari industrial globalitzat, són, per tant, una gran part del problema. És clar que aquest sistema necessita ser transformat si el món vol evitar un canvi climàtic desastrós.
Els beneficis de l’agricultura ecològica per a l’adaptació són reconeguts, ja que proporcionen sòls saludables i més sistemes agrícoles resilients. Per a la mitigació, la producció orgànica de cultius redueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle entre un 20 i un 30% en comparació amb el convencional segons algunes estimacions. D’altra banda, l’impacte de l’agricultura sobre la biodiversitat, el consum d’aigua, el benestar animal, la salut, els drets dels treballadors i els mitjans de vida dels agricultors també són importants, i la reducció de GEH (gasos efecte hivernacle) no pot considerar aïlladament de la resta.
S’ha convertit en impossible parlar de l’agricultura en recerca o en cercles polítics sense parlar de canvi climàtic, altres impactes ambientals i de seguretat alimentària.
En tots aquests fronts una reducció del consum de carn i una transició cap a l’agroecologia (tant si és orgànica certificada o no) i de sobirania alimentària sembla l’única via raonable.
Per descomptat, aquest punt de vista és impugnat. Alguns sostenen que es necessita una major intensificació per “alimentar el planeta”. Aquest és el cas de l’Aliança Global per a l’Agricultura Climàticament Intel·ligent, presentada l’any passat a l’ONU, a la cimera de les Nacions Unides a Ban Ki-moon, que és vista per la majoria de les organitzacions no governamentals com no més que un exercici de rentat verd a càrrec la indústria dels fertilitzants.
En COP21, el govern francès llançarà una iniciativa voluntària recolzada per un ambiciós programa d’investigació, “Iniciativa 4/1000: Sòls per a la Seguretat Alimentària i Clima”. El programa es basa en la suposició que fins i tot una taxa de creixement anual de 4/1000 de les reserves de carboni del sòl seria crucial per aconseguir l’objectiu a llarg termini de limitar l’augment de temperatura a + 1,5 / 2 ° C . Aquesta iniciativa té alguns mèrits, perquè la regeneració del sòl i la fertilitat són al centre de qualsevol sondeig del sistema agrícola, com cada agricultor orgànic sap. Però al mateix temps, alguns grups de pressió argumenten que, com que l’agricultura contribueix a la retenció de carboni, el sector “compensa per les seves emissions.” Això està lluny de la veritat quan un mira les xifres reals.
Donat el pes dels interessos creats en el sector industrial alimentari i la seva influència política, són necessàries la mobilització significativa a tots els nivells i més enllà de la COP21 i les negociacions internacionals per transformar el sistema agroalimentari, i l’agricultura orgànica podria ser una part significativa de la solució.
A la UE, s’ha de començar amb la preparació del proper any del paquet de clima i energia pel 2030.
En un futur proper, el “Març Climàtic” reunirà a ciutadans de tot el món per dir-los als líders del món que estableixin els reptes del 29 de novembre a París. IFOAM EU i IFOAM – Organics Internacional estaran presents a la COP21 i us proporcionaran actualitzacions regulars i anàlisi sobre l’estat de les negociacions.
L’impacte de les emissions integració de UTCUTS (Ús de la Terra, Canvi d’Ús de la Terra i Silvicultura en el pròxim paquet de clima i energia per al 2030 – un estudi de Fern i d’IFOAM EU
LA COMISSIÓ EUROPEA ANUNCIA LES PRIORITATS POLÍTIQUES PER A 2016
La revisió a mig termini del pressupost de la UE per 2014-2020 i el marc 2030 Climàtic i Energia seran només algunes de les principals prioritats de la UE el 2016, arran de la publicació el 27 d’octubre del programa de treball per a 2016 de la Comissió Europea
Altres prioritats d’interès per al sector agroalimentari de la UE és la d’incloure l’estratègia per avançar cap a una “economia circular” i l’aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que l’ONU va adoptar a Nova York, EUA a principis d’aquest any. Per altra banda la Comissió espera continuar les seves avaluacions en curs en Directives de la Unió Europea en Naturalesa i en legislació alimentària així com el llançament de noves avaluacions de la legislació europea relativa a l’aplicació d’àrees d’interès ecològic en el marc del Pilar 1 component verd de la Política Agrícola Comuna i l’autorització de productes fitosanitaris a la UE.
Font: IFOAM UE Butlletí Núm 84, novembre 2015
Traducció: Montse Mulé – Bio Eco Actual
