Els transgènics o organismes genèticament modificats (OGM), als quals la nostra publicació ja va dedicar alguns articles a la secció “Planeta Viu”, són éssers vius nous, que no existien abans a la natura i que han estat creats al laboratori manipulant els seus gens.
Segons un informe de la pròpia Comissió Europea, “el procés de creació d’organismes modificats genèticament està envoltat d’incerteses, que poden donar lloc a multitud d’efectes imprevistos”.
L’informe “Zones lliures de transgènics” d’Ecologistes en Acció, recull que “vint anys després de la seva introducció en els mercats, les grans promeses dels cultius transgènics estan molt lluny de fer-se realitat: ni han augmentat el rendiment dels cultius, ni han contribuït a solucionar el problema de la fam, ni han millorat la qualitat dels aliments i el medi ambient “. La veritat és que no hi ha exàmens de toxicitat a llarg termini i que ja hi ha nombrosos informes que posen de manifest els seus riscos econòmics, ecològics i sanitaris.
La pregunta segueix estant aquí: si tenim una forma de produir sostenible, lliure de tòxics i pesticides, per què implementar alguna cosa que beneficia a molt poques empreses, que destrueix la capacitat d’intercanvi de llavors dels agricultors (deu grans empreses controlen el 75 % del mercat, imposant el que es conrea i, en conseqüència, el que es menja) i que està demostrant tants riscos ?: toxicitat, resistència als antibiòtics, infertilitat, al·lèrgies, danys a espècies silvestres, superplagues, pèrdua de biodiversitat, contaminació d’aqüífers i sòls, concentració de la propietat de la terra, majors costos per als agricultors…
Quina és la situació d’Espanya pel que fa a transgènics?
D’entrada, Espanya és l’únic país de la UE que aposta per aquests cultius i més del 67% dels assajos experimentals es realitzen en els nostres camps. Una aportació molt destacable ha estat la presentació fa uns mesos del primer mapa de cultius transgènics a Espanya, elaborat per Greenpeace, amb la intenció d’aproximar-se el màxim possible a un “registre públic de cultius transgènics” que, fins ara, no ha fet cap govern. El mapa s’ha construït amb la informació que s’aporta en la Sol·licitud de Pagament Únic que els agricultors emplenen per rebre les subvencions de la Política Agrícola Comuna.
A dia d’avui, l’únic transgènic autoritzat a la UE és el blat de moro insecticida MON810 (que comercialitza Monsanto i l’autorització del qual va caducar el 2008). Només en cinc països es conrea aquest blat de moro (Espanya, principal productor, República Txeca, Portugal, Eslovàquia i Romania). Està prohibit el seu cultiu a Alemanya, França (principal productor europeu de blat de moro), Àustria, Hongria, Grècia, Luxemburg, Polònia i Bulgària.
Segons Greenpeace, el 2014 es va conrear blat de moro transgènic a més de 400 municipis, però també més de 180 s’han declarat lliures de transgènics.
Cinc comunitats autònomes s’han mantingut lliures de cultiu de blat de moro transgènic: País Basc, Cantàbria, Astúries, Illes Canàries i Castella i Lleó (el principal productor de blat de moro).
A més, en la majoria dels casos, les dades reconegudes pels governs autonòmics disten molt de les ofertes pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Aquest assegura que segons les últimes dades, de 2014, a tot Espanya es conreaven unes 132.000 hectàrees, mentre que la informació oferta per les comunitats i recollida per Greenpeace, demostra que s’haurien conreat un màxim de 83.000 hectàrees de blat de moro transgènic.
La Comunitat que encapçala la llista és Aragó, amb 32.000 hectàrees sembrades, seguida per Catalunya (22.000) i Extremadura (7.000). Les que menys en tenen són Galícia (poc més de 4 hectàrees sembrades), la Rioja amb 8 i Múrcia amb gairebé 18 hectàrees.
És interessant l’informe tècnic del Govern d’Aragó en el qual demostra que els transgènics no són necessaris, perquè les produccions de blat de moro transgènic són iguals o inferiors a les del blat de moro convencional i la plaga que pretén combatre el blat de moro transgènic no provoca tants danys com es vol fer creure.
Encara que molts insisteixin en que podem estar tranquils, la poca transparència en la informació, les retallades en la investigació o els intents de desprestigiar els pocs estudis científics independents, evidencien que hi ha altres interessos diferents a la nostra salut i la del Medi Ambient.
Autora: Marta Gandarillas, periodista – Bio Eco Actual Desembre 2015
