Ecologistes en Acció 12/01/2016
0+0+0=7 o el perill de l’efecte còctel.
Els investigadors il·lustren l’efecte còctel amb la fórmula 0 + 0 + 0 = 7, ja que aquest és el resultat que obtenen a estudiar com l’efecte combinat de diversos contaminants hormonals EDCs, en quantitats teòricament no tòxiques i legals, originen un efecte tòxic per la salut.
No hi ha quantitats segures per als alteradors hormonals
Els disruptors endocrins, (EDCS), estan al nostre voltant en multitud d’objectes d’ús diari, com envasos alimentaris, cosmètics, electrònica, productes de neteja, mobles, joguines i restes de pesticides en aliments. Les autoritats s’encarreguen que la quantitat de cada un d’ells en aquests productes estiguin per sota d’un llindar d’exposició “segur”, que no genera efectes observables segons els estudis de laboratori.
Però alguna cosa falla en aquesta estratègia, quan els danys a la salut humana i en la fauna silvestre relacionats amb danys en el sistema endocrí augmenten a nivell mundial. Són molts els exemples, com la pèrdua de fertilitat, danys en el desenvolupament embrionari, augment de la diabetis, obesitat i cardiopaties, danys al sistema immune, al·lèrgies o càncer en òrgans dependents de les hormones.
La primera crítica a la forma en què les autoritats legislen els alteradors hormonals és la seva obstinació per fixar un llindar mínim segur. Els disruptors endocrins, en actuar de forma semblant a les hormones endògenes, tenen efectes a baixíssimes concentracions. Per aquest motiu els valors de seguretat, anomenats NOEC (No Observed Effect Concentration, per les seves sigles en anglès) no siguin vàlids per a aquest tipus de tòxics i l’única opció desitjable és que s’eliminin dels productes en la seva totalitat. Per aquesta raó organitzacions internacionals com la Societat d’Endocrinologia afirmen que “no pot assumir-se un llindar d’exposició segur per als alteradors hormonals”. (Per veure entrada al bloc d’Ecologistes en Acció amb més informació sobre nivells segurs per als EDCS segueixi aquest link)
“Inofensius” per separat, tòxics junts: efecte còctel
Una altra crítica a la forma de legislar aquests contaminants és que la majoria dels estudis toxicològics en què es basa la indústria, es realitzen tenint en compte cada tòxic per separat. Aquest criteri per a fixar les quantitats de contaminants en el mercat no és realista, ja que avui en dia tots ens trobem exposats a unamezcla complexa de petites quantitats de disruptors hormonals. I a més, no té en compte l’anomenat efecte còctel. Aquest efecte mostra que les substàncies químiques en una barreja complexa, com passa en la realitat, interactuen entre elles, produint un efecte sinèrgic o multiplicador que presenta efectes majors als dels contaminants per separat. (Per veure entrada al bloc amb més informació sobre l’efecte còctel, seguiu aquest link).
Els resultats dels estudis científics que avaluen l’efecte còctel són clarosen que fa als efectes nocius de les mescles. Per exemple, l’estudi de Carvalho, Raquel N. et al. Mixtures of chemical pollutants at European legislation safety concentrations: how safe are they? publicat a la revista científica Toxicological Sciences el 2014, examina els efectes en organismes de diferents nivells tróficosde dues mescles de 14 i 19 tòxics, entre els quals es trobaven pesticides, productes farmacèutics, metalls pesants, plastificants (com el ftalat DEHP i BPA) i surfactants, tots ells a nivells permesos per la legislació europea. Les barreges van presentar efectes tòxics quantificables, tot i estar formades per substàncies químiques en quantitats que aparentment no tenien aquests efectes. (Veure estudi).
“Aquests resultats qüestionen seriosament el paradigma actual per a aconseguir la salut dels químics en l’ambient i demostren que les concentracions de seguretat legals pot ser que no proveeixin la protecció suficient quan hi ha presents múltiples productes químics”
Figura de l’estudi.
(a) Embrió de peix control.
(b) Embrió exposat a la barreja de 14 substàncies mostra menor desenvolupament, manca de bufeta nataroria i cap deforme.
(c) Embrió amb la mateixa exposició però amb malformació més exajerada a la zona anal.
(d) A dalt embrió control i sota embrió exposat a la barreja de 19 contaminants, amb deformació en l’intestí, que és la deformació trobada amb més freqüència, assenyalada per la fletxa.
Altres estudis semblants, com el realitzat per Nissanka Rajapakse, del Centre de Toxicologia de l’Escola de Farmàcia de Londres, “Combining Xenoestrogens at Levels below Individual No-Observed-Effect Concentrations Dramatically Enhances Steroid Hormone Action” mostren que l’efecte de la barreja de 11 xenoestrógenos, o disruptors endocrins com parabens o Bisfenol A, a concentracions per sota del llindar sense efecte observable NOEC, genera en conjunt efectes “dramàtics”.
En conclusió, la legislació dels alteradors hormonals de tenir en compte que a la vida real ens exposem a una barreja variable de multitud de contaminants que, no només no tenen un llindar de seguretat real, sinó que presenten efectes nocius multiplicats quan estan junts en l’ambient.
Font: Ecologistes en Acció – libresdecontaminanteshormonales.wordpress.com
