maiz transgenico 2

Amigos de la Tierra 07/04/2016
La població nigeriana rebutja els cultius transgènics.

Monsanto sol·licita la introducció de cotó i blat de moro transgènics malgrat el seu fracàs en altres països d’Àfrica. Un gran nombre de grups a Nigèria s’oposen a la introducció de cultius transgènics al seu territori. Amigos de la Tierra i Ecologistes en acció alcen la veu en suport a la població nigeriana.

Més de 100 grups en representació de més de 5 milions de persones a Nigèria, entre ells moviments camperols, organitzacions religioses, moviments socials, associacions estudiantils i grups comunitaris locals, s’oposen de forma contundent als intents de Monsanto per introduir cotó i blat de moro transgènics en els sistemes agroalimentaris nigerians. En la documentació presentada a les autoritats de bioseguretat, aquests grups han citat nombroses preocupacions relatives a la salut i al medi ambient, i han assenyalat el fracàs d’aquests cultius (especialment del cotó transgènic) a l’Àfrica. Amigos de la Tierra i Ecologistes en acció denuncien aquesta situació i mostren el seu suport als col·lectius involucrats.

La filial de Monsanto a Nigèria ha sol·licitat a l’Agència Nacional de Gestió de la Bioseguretat (NABMA) que autoritzi el cultiu i comercialització de cotó transgènic. També s’han sol·licitat assajos en entorns confinats de dues varietats de blat de moro transgènic en diversos llocs de Nigèria.

En les seves objeccions a l’alliberament comercial del cotó Bt a Nigèria, els grups anteriorment esmentats es declaren especialment alarmats per la rapidesa amb què s’ha presentat aquesta sol·licitud, just després que el fracàs del cotó Bt a Burkina Faso s’hagi fet públic.

Segons Nnimmo Bassey, director de Health of Mother Earth – un dels grups en primera línia de la resistència: “ens ha sorprès que aquestes sol·licituds s’hagin fet just després d’haver-se confirmadoel fracàs dels transgènics a Burkina Faso en diversos estudis sotmesos a revisió . No han portat més que misèria econòmica al sector del cotó, pel que es van a retirar ia més s’exigirà una indemnització a Monsanto “. a més, es pregunta:” atès que la nostra Llei de Bioseguretat acaba d’implementar-se, què legislació es ha utilitzat per autoritzar i regular aquests assajos de camp? “

Segons els grups objectors, l’anterior president Goodluck Jonathan va signar a corre-cuita la Llei Nacional de Gestió de Bioseguretat durant els últims dies del seu mandat. Resulta encara més preocupant l’aparent conflicte d’interès mostrat per les agències reguladores nigerianes, que donen suport públicament la introducció de cultius transgènics a Nigèria quan són organismes obligats per llei a romandre imparcials i regular en favor de l’interès públic. El blat de moro transgènic que Monsanto pretén introduir inclou un tret de tolerància a l’herbicida glifosat. El 20 de març de 2015 la Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer (IARC), l’agència especialitzada en càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va avaluar la carcinogenicitat del glifosat i va concloure que l’herbicida és “probablement cancerigen per als éssers humans “.

Segons Mariann Orovwuje, coordinadora internacional de Sobirania Alimentària d’Amics de la Terra, “si es permetés el cultiu d’aquest blat de moro augmentaria l’ús del glifosat a Nigèria, els nostres treballadors rurals i les comunitats que viuen prop dels cultius es veurien exposades a aquest tòxic “.

Amigos de la Tierra i Ecologistes en Acció consideren que la sol·licitud de Monsanto no té en compte els possibles riscos del glifosat per a la salut humana i animal ni per al medi ambient.

Els grups insten el govern nigerià a rebutjar aquestes sol·licituds de Monsanto. Assenyalen a més la inquietud que els produeix la falta de capacitat al país per controlar i monitoritzar de forma efectiva els riscos d’aquests cultius transgènics i del glifosat. A més, a penes hi anàlisi de la presència de glifosat en els aliments a Nigèria, ni de residus d’altres pesticides, ni tampoc un seguiment del seu impacte sobre el medi incloent-hi els recursos hídrics.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here