La utilització de les fulles de coriandre a la cuina és de sobres coneguda, però les propietats culinàries i terapèutiques de les llavors de coriandre no ho són tant. El coriandre (Coriandrum sativum), també anomenat julivert xinès, és una planta anual de la família de les Umbel·líferes (Apiaceae).
El seu origen no és del tot conegut però sol situar-se al sud-est d’Europa, el Pròxim Orient i el nord d’Àfrica. S’han trobat restes d’aquesta planta a les tombes dels Faraons i se sap que era àmpliament utilitzada en l’Antiga Grècia. Els romans la van portar a l’oest d’Europa i va ser una de les primeres plantes que van viatjar des d’Europa al continent americà. Avui en dia es cultiva a tot el món per les seves àmplies aplicacions culinàries i medicinals.
Planta herbàcia que pot arribar a entre 40 i 60 cm d’alçada, amb fulles verdes, compostes i tiges erectes. Les flors, disposades en una umbel·la, són petites i de color blanc. Creix bé en climes temperats i prefereix els sòls que drenin bé. Si el que ens interessa és la llavor sol recol·lectar-se durant l’estiu quan el fruit ha madurat totalment.
Pràcticament tota la planta és comestible i en algunes zones es consumeix l’arrel, però són les fulles fresques i les llavors seques les que s’utilitzen més àmpliament a la cuina.
Les llavors de coriandre són àmpliament utilitzades en la cuina tradicional pel seu poder conservant, pel seu sabor dolç i lleuger, i per la seva aroma (cítrica, com pela de taronja). Per això és molt utilitzat a les cuines àrabs i asiàtiques, formant part de nombroses mescles de condiments com el Curri o el ras al-hanout marroqui.
S’empra, juntament amb el comí, per aromatitzar conserves i confitats. També s’utilitza en productes de fleca i brioixeria i en guisats d’hortalisses com col, espinacs, etc. Imprescindible per a les verdures “a la grega”.
Mòlt s’empra per aromatitzar el cafè i la xocolata. Finalment, és un ingredient d’algunes cerveses belgues i la seva essència s’utilitza en licors com el Cointreau i el Benedictine.
Propietats medicinals
Com totes les espècies i plantes aromàtiques, el coriandre posseeix a més a més propietats beneficioses per a l’organisme. Conté fins a un 20% d’olis essencials que actuen sobre el sistema digestiu faciliten la digestió i alleugen el restrenyiment, també és eficaç contra còlics i flatulències.
Una infusió preparada amb fruits lleugerament picats té propietats antifúngiques i antisèptiques, estimula la producció de llet materna, és un bon expectorant, disminueix l’absorció del colesterol “dolent” i els triglicèrids (LDL), és una bona font d’antioxidants, és diürètica i depurativa i millora els símptomes causats per canvis hormonals (menstruació). Enforteix el nostre sistema immunològic, mitiga la insuficiència hepàtica i en alguns llocs la fan servir per tractar l’ansietat i l’insomni.
Amb el seu oli essencial s’elaboren preparats contra el reuma o l’artritis. No és recomanable la utilització dels seus olis essencials a dones embarassades.
Elimina metalls pesats
Hem deixat per al final l’acció quelant que s’ha demostrat científicament que posseeix el coriandre. Se sap que alguns dels seus components s’uneixen als metalls pesants presents en la sang, facilitant la seva expulsió del nostre organisme i evitant la seva acumulació en els teixits. Amb aquesta finalitat es recomana prendre infusions de la planta sencera en fresc.
ESPAI PATROCINAT PER
Herbes del Molí, Coop. V
Autor: Fidel Pascual, director de qualitat d’Herbes del Molí
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2020
M’ha agradat molt la seva informació sobre el coriandre. Ha estat de molta utilitat per a mi. Moltes gràcies.