A l’esclavista quan afluixa una mica la mà se li escapen els principis. Al cap del departament de màrqueting de la multinacional de l’alimentació, quan sent al seu interior les veus de la consciència ecologista, se li escapen un parell de vaques de la presó on malviuen i surten al prat, a pasturar i gaudir de l’aire lliure.
No se’n alegrin massa, són dues contra milions, dues vaques que sembla que visquin bé, mengin bé, siguin tractades amb cert respecte per obtenir-ne la llet que servirà per seguir acaparant el mercat, ja que saben que creix la demanda d’aliments eco i no seran ells els que deixin passar l’oportunitat i permetre que empreses petites els esgarrapin una porció del pastís.
Ben mirat no és dolent que es generalitzi l’oferta i amb això el consum de productes ecològics, no, el que passa és que la falsa alegria d’aquestes dues vaques contrasta amb la realitat dels milions d’elles que són esclaves en un escenari dantesc que les insemina i les muny constantment.
Això m’ha fet pensar en els divuit refugiats sirians que Espanya ha acollit després de la cruel, devastadora guerra de Síria. Són divuit afortunats davant milions de desgraciats, abandonats a la seva sort. Associació d’idees.
Autora: Montse Mulé, redactora eco-animalista.
