Normalment i llevat que tinguem la sort de viure a la muntanya, els nens no descobreixen la naturalesa salvatge fins que els pares els porten per primera vegada. Potser aquest descobriment arribi de la mà de la seva escola, durant uns campaments o d’una agrupació o club excursionista.
Sigui com sigui, és important que el primer contacte dels nens amb la muntanya sigui el més aviat possible, ja que la quantitat d’informació i detalls que rebran abans dels cinc anys els serà molt útil a l’hora de formar-se física i intel·lectualment i poc a poc, la muntanya els acompanyarà, familiaritzant-se amb un entorn ple de vida, emoció i grans espais.
Seguir una pauta senzilla i pràctica ens ajudarà a preparar les nostres activitats i a seleccionar destinacions que s’adaptin als nostres gustos i necessitats.
– Abans de marxar, tindrem molt clar on anem i el que ens trobarem. Un bon estudi previ del terreny o la zona ens ajudarà a no portar-nos sorpreses. És important comprar mapes amb antelació.
– A l’hora d’iniciar els infants, l’ideal és portar-los a muntanyes d’entre 1.000 i 2.000m, encara que en cotes inferiors també poden practicar senderisme i altres activitats de muntanya.
– Fer de les sortides a la muntanya una experiència inoblidable és responsabilitat nostra, no dels nens. Per descomptat que la predisposició ajuda, però la motivació va a compte dels pares i familiars. Són els nens els que marquen el ritme, no els pares.
– Hem d’evitar situacions que els generen por, ansietat, nervis i inseguretat. És important educar-los en la muntanya a partir d’una progressió lenta però segura.
– Portar bebès de dos o tres mesos en una motxilla del davant a la muntanya és perfectament viable si s’avança per un terreny poc accidentat o es té experiència en mitja i alta muntanya.
– Gradualment pujarem la cota i el nivell de dificultat, equipant-nos correctament alhora que transmetem als nens la importància de la prevenció de riscos i la seguretat en alta muntanya.
– Si la nostra intenció és pujar a dormir a un refugi i el sender no ofereix grans complicacions, pujarem tranquil·lament fent breus parades per comprovar que tot estigui en ordre i que el nen o nens vagin còmodes.
– El millor que li pot passar a un nen a la muntanya és que entauli amistat amb un altre de més o menys la seva edat. D’aquesta manera compartiran experiències i aventures, jugaran, descobriran noves sensacions i s’ajudaran els uns als altres.
Autor: Víctor Riverola i Morera, periodista, escriptor i alpinista
