Greenpeace 06/08/2016
Àntrax a l’Àrtic (o com el canvi climàtic no és només més calor).
El canvi climàtic no planteja escenaris de risc. Les projeccions ja són realitat. Molt s’ha escrit sobre alguna de les transformacions del canvi climàtic en forma de plagues i malalties infeccioses associades a insectes tropicals o com a portadors dels virus que, a causa del canvi en les temperatures o altres patrons com la humitat, poden estendre el seu impacte a zones geogràfiques noves.
Però el cas que ha saltat aquesta setmana és substancialment diferent. I de terribles conseqüències. Un brot d’àntrax ha matat un nen a Sibèria. Hi ha 90 pastors nòmades de rens de la comunitat indígena Nénets, inclosos més de 40 nens, ingressats. El brot ha matat 2.300 rens i amb ells la seva font de subsistència. Una comunitat indígena, víctima directa del canvi climàtic. I molt directa. Els Nénets han pastoreado a la península de Yamal des de fa 1.000 anys. El govern de Yamalo-Nenets, reconeix que possiblement l’incident a la seva terra sigui causa de la calor extrem: la temperatura de gairebé la totalitat del mes de juliol ha estat superior als 35ºC! Sí, en aquesta zona dins del cercle polar àrtic.
Les regions àrtiques i subàrtiques amb terres congelades (permafrost) suposen al voltant del 25% de la terra. En conjunt aquestes extenses àrees alberguen no només una enorme quantitat d’aigua (entre els mantells de gel i les glaceres emmagatzemen al voltant del 70% de l’aigua dolça del planeta) sinó també grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni i el metà .
I aquesta terra, abans permanentment gelada, cada vegada ho és menys. I no només emmagatzema gasos d’efecte hivernacle. El permafrost havia deixat enterrats els cadàvers dels animals morts per un brot de fa desenes d’anys.
Aquests cadàvers, ara sense gel, sense permafrost, exposats a la superfície són la plataforma de llançament perfecta perquè les infeccions s’estenguin de nou. Segons el Servei Federal rus de Protecció del Benestar o en rus, Rospotrebnadzor, l’última epidèmia d’àntrax en aquesta regió es va registrar el 1941 i en aquestes dates van quedar enterrats milers de cadàvers d’animals. Fins avui.
El àntrax pot sobreviure a terra gairebé 100 anys i els científics ens estan advertint que el permafrost pot albergar altres virus perillosos. La desaparició del permafrost obre també nous sòls per a la mineria. Les explotació minera també poden conduir a la propagació d’infeccions.
Crec que una gran part dels nostres polítics no acaben d’entendre la urgència que ha de suposar la lluita contra el canvi climàtic. Mentre per aquí segueixen embrancats en discussions sense aconseguir arribar a acords, els pactes reals de govern haurien de considerar com a prioritari garantir que reduïm les emissions de gasos d’efecte hivernacle a zero i que les temperatures no augmentaran mai més de 1,5ºC. Aquest va ser l’acord que vam celebrar a París el passat desembre i la solució per frenar efectes com la reaparició de l’àntrax.
Autora: Pilar Marcos, Treballa per la protecció de l’Àrtic amb Greenpeace. Biòloga marina i MSC en gestió de recursos naturals.
Font: Greenpeace – www.greenpeace.org
