Agroecología y educación

L’Associació Vida Sana ha estat pionera a Espanya en tot el que te a veure amb la tasca docent en agricultura ecològica. Vam portar a terme, fa molts anys, els primers congressos d’agricultura ecològica, tant tècnics com científics, els postgraus en diferents universitats i encara continuem amb el màster d’Agricultura Ecològica a la Universitat de Barcelona, ​​i, també, hem fet una gran tasca en tot el que té a veure amb pedagogia i agroecologia.

Des del nostre projecte MamaTerra, d’altra banda, intentem fer arribar l’interès per l’agroecologia als més petits. Però cal lluitar perquè l’alimentació ecològica entri per totes les vies possibles a les escoles.

I, quan diem que “cal lluitar perquè l’alimentació ecològica entri per totes les vies possibles a les escoles”, no ens estem referint només al fet que els menjadors escolars comptin amb menús “bio”. No. Anem més enllà. Editem fa ja uns anys la “Maleta pedagògica: de l’hort a casa” en llengua catalana amb nombrosos recursos pedagògics per a ús de mestres d’escoles de primària i secundària. Ara acabem d’editar el joc “Ecosegell”, i, d’altra banda, i amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya per un costat (a nivell autonòmic) i amb la Fundació Triodos (a nivell estatal), tenim en marxa els premis per hort escolar ecològic, sigui el que sigui el seu nivell i el seu finançament, públic o privat. Al que em vull referir amb aquest article és a que l’agroecologia, l’alimentació orgànica, la salut preventiva… estiguin en els llibres de text i siguin una prioritat per al sistema educatiu en general.

Començant per la base

Només d’aquesta manera podrem garantir que, en el futur, tindrem una població conscient. Perquè cal començar per la base. I la base és l’educació. Si no eduquem els nostres fills en l’important que és tenir una alimentació sana, descontaminada, saludable… i a saber d’on vénen els aliments perquè puguin ser declarats lliures de químics i de modificació genètica, haurem estat derrotats en l’essencial. Aquí, la batalla es porta a terme en dos fronts principals.

D’una banda, en l’àmbit del que és familiar. És molt important que els petits es forgin en un ambient amorós on l’alimentació tingui un paper de pes. No s’ha de menjar qualsevol cosa. No. Cal menjar bé, en família, tenint gratitud pels aliments que ingerim, donant les gràcies constantment per ells, mostrant als petits les diferències entre uns productes i altres. Que s’habituïn a escoltar conceptes com “aliments ecològics”, “locals”, “de temporada”, “aliments de petites empreses artesanals”, “comerç just”…

La infància

Tota energia que destinem en aquest camp mai serà perduda. És una aposta segura. En la infància d’un nen es forja la seva personalitat d’adult. Està més que demostrat que, en general, allò que viu un nen en la seva infància serà el que desenvoluparà en el futur, en la seva edat adulta. Així que, si creix en un ambient d’harmonia i de bellesa, de salut i d’ecologia profunda, això és el que demandarà a la vida. Si viu en un ambient de violència i d’insalubritat, és més que probable que torni a repetir aquesta atròfia en la seva vida personal i familiar. Parlem amb els professors dels nostres fills, enviem cartes als centres escolars i als responsables dels programes educatius, siguem actius en les associacions de pares… Tot és poc.

agroecologia educacio 2

Grans corporacions

I, en realitat, no només n’hi hauria prou amb això. No estaria de més que s’expliqués a les escoles com les grans corporacions agroalimentàries estan destruint els ecosistemes i la salut de les persones, a més dels teixits socials tradicionals. No estudien els nostres fills com uns o altres governants van dur a terme un munt de barbaritats? Doncs també estaria bé que se sabés qui està darrere de les grans empreses, com es comuniquen entre si, de quina manera creen lobbies per pressionar els governants dels diferents estats, quins productes són cancerígens, què són els disruptors hormonals, quines empreses són les més contaminants… i, posats a fer, que els nostres nens sàpiguen que els tractats de lliure comerç no són tractats i molt menys lliures… són imposicions per beneficiar sempre a les grans transnacionals en detriment de les petites empreses locals. I si parlem d’economia, no seria més important que aprenguessin com es forja una economia del bé comú, en lloc de per a què serveixen les hipoteques?

Ciutadania crítica: l’eco-patrulla

Una ciutadania crítica es construeix poc a poc des de la base, des de baix. Una educació holística permet crear ciutadans lliures, informats, independents. Però dubto que sigui aquesta la voluntat política dels nostres governants. Al llarg de la Història, hem vist com governs de dretes i d’esquerres, en tots els racons del planeta, han manipulat la informació educativa per transformar els alumnes en reus de determinats tipus d’ideologies. Avui, per si això fos poc, els centres educatius, cada vegada més al servei de les empreses, formen un tàndem perfecte amb els mitjans de “desinformació”. Per tant, ens queda molt per fer en aquest aspecte. Tant a les nostres llars com a les escoles.

I, si no ve la muntanya a nosaltres, anirem nosaltres a la muntanya. És a dir, educarem als nostres fills en aquells centres alternatius a la docència convencional en els quals sí que se’ls parli d’agricultura ecològica, d’aliments lliures de pesticides, dels perills de la modificació genètica, del respecte a la Natura, de la PachaMama, de lo sagrada que és la vida… En el seu moment, degut a que no trobàvem aliments lliures de plaguicides en el mercat, vam haver de moure cel i terra per aconseguir-los… Potser ara ha arribat el moment també de donar passos en aquest sentit. No volem que corrompin als nostres nens des de la infància, ni que els converteixin en peces mudes del Sistema … Tot i que avui l’alimentació ecològica és molt més coneguda que fa 30 anys, la lluita no ha acabat…

Autora: Ángeles Parra, Directora de BioCultura, Presidenta de l’Associació Vida SanaBio Eco Actual Setembre 2016

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here