SEAE 14/10/2016
Les lleguminoses, com a element central per a la gestió dels agrosistemes i l’alimentació ecològica, protagonitzen l’últim número de la Revista Ae.
Des que l’ésser humà comença a conrear la terra, ha comptat sempre amb l’ajuda de les lleguminoses; fet que marca una de les famílies botàniques de major interès agroambiental i alimentari. Per això el número de tardor de la revista Ae ha pres les lleguminoses com a tema principal. S’analitza el seu paper en l’alimentació, la diverisdad de les seves varietats tradicionals i en la nutrició humana i animal i la seva funció en l’agricultura i en particular en l’ecològica (AE) com fixador de nitrogen de l’atmosfera per a la fertilització dels cultius.
Arja Nykänen, de Famifarm Oy (Suècia) amb més de 20 anys d’investigació en cultiu ecològic, analitza en profunditat el paper de les lleguminoses en l’AE, assenyalant-les com a base de la mateixa donat el seu paper de fixador de nitrogen en les rotacions. A més, ressalta la variada disponibilitat de espècies d’aquest tipus de Fabales així com la seguretat que aporta la sembra de mescles i el seu valuós paper en la mitigació del canvi climàtic juntament amb l’aportació de nutrients d’aquests cultius.
Mª Teresa Marcos, investigadora del Centre de Recursos Fitogenètics de l’Institut Nacional d’Investigacions Agràries (INIA), i representant de l’Associació Espanyola de Lleguminoses (AEL), destaca el “gran potencial de creixement per a les lleguminoses al nostre país”. Arturo Martín, gerent de la Cooperativa ARAE de Zamora, insta les administracions a “encarregar-se activament de la promoció de les lleguminoses”, ressaltant que “cal promocionar, sobretot, la importància que tenen en la dieta mediterrània, i animar que la gent les utilitzi més “. Per la seva banda, José Mª Egea, recorda el paper “bàsic” de les lleguminoses en l’AE pel seu paper a “l’alimentació animal, i en la fertilitat del sòl com a adob verd”.
També parlem de la necessitat d’“incrementar la R + D” amb Marcelino dels Mossos, del Centre d’Investigació Agroforestal (CIAF) de Albaladejito, en el Banc de Recursos Fitogenètics s’investiguen, conserven i gestionen importants col·leccions de diferents espècies. Núria Pedrol (Universitat de Vigo), destaca en aquest número les lleguminoses alelopáticas per al control de plantes adventícies que realitza el seu Grup de Treball, reafirmant un altre dels usos de les lleguminoses.
En altres apartats, com ‘Producció vegetal’ comptem amb l’estudi de la composició mineral de les varietats locals de ordis canàries de Maria Panizo, caracteritzades per tenir un grau d’heterogeneïtat genètica molt elevat, que ens fa èmfasi en que l’AE no es concep sense l’ús de les varietats antigues.
Carmelo García, Veterinari, realitza l’anàlisi des de la perspectiva de la ramaderia ecològica, descrivint els diferents usos i aportacions de les lleguminoses en l’alimentació animal. L’apartat de R + D + l’ho ofereix Jaume Vadell, que ens acosta a les espècies de lleguminoses cultivades i arvenses com adobs verds. I Jesús M Rodriguez indaga en les diferents alelolopatías del cultiu de faves.
A més, com cada trimestre, es descriu la trajectòria i experiències de dos productors ecològics; en aquest cas, de Rubén Nieto, pagès ecològic de Níjar (Almeria), i Joan I Pérez, ramader ecològic de Jerez dels Cavallers (Badajoz). I a la secció de jardineria ecològica, Francisco J Cerviño descriu les plantes exòtiques invasores i la necessitat d’evitar la seva proliferació.
La reflexió i anàlisi ho posa Teresa Millán (AEL), qui repassa el paper històric que han tingut les lleguminoses en la producció ecològica i en la configuració de la dieta mediterrània. Marc Núñez retrata els caçadors de carboni i nitrogen com contribuïdors a mitigar el canvi climàtic i preservar els ecosistemes; Laura Martínez compte l’experiència de Conserves Cachopo en l’elaboració i comercialització de guisats de llegums ecològiques; i el toc internacional el aporten Arantxa García al costat dels seus companys del Centre d’Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI) detallen la promoció dels cultius agroecològics de cereals i lleguminoses que fa la seva entitat en Gorgol, Mauritània (Àfrica).
Mercedes Martín repassa la qualitat nutricional de les lleguminoses i el seu paper en l’alimentació actual i Eduardo De M Beascoechea ens explica el projecte de comercialització diferenciada de llegums ecològiques locals en la Xarxa Natura 2000 per a la fixació de la població rural, reforçant l’associació entre biodiversitat i qualitat nutritiva. De la mà de Veronique Chable, María Carrascosa i Maria J Suso, veurem l’exemple d’Diversifood, un projecte europeu H2020 per a la incorporació de la diversitat de cultius i creació de xarxes per als sistemes locals d’aliments d’alta qualitat. I des del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), Elena M Cores explica el nou model de pagaments directes, que inclou les pràctiques agrícoles beneficioses per al clima i el medi ambient.
Finalment, la conservació de les lleguminoses tradicionals al Banc de Germoplasma d’espècies hortícoles del Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA) és el tema abordat en la secció de cogeneració de coneixement que ens brinda Cristina Mallor. Això es completa amb les habituals fitxes pràctiques sobre Plantes, Plagues i Malalties, Insums, Llavors, Farmaciola Natural i Races autòctones.
La revista Ae de divulgació d’agricultura i ramaderia ecològica) és trimestral i aquesta editada per la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), a un preu de 4 € en paper i 3 € en format digital.
Per a subscriure’s enviar email a revista-ae@agroecologia.net o veure www.revista-ae.es
