ojo critico zoos

Habitualment sembla ser que a la concepció genèrica d’un zoo s’aplica, almenys per part d’aquelles persones preocupades amb aquests temes, una connotació negativa que es correspon paral·lelament amb una percepció positiva d’un centre de rescat.

Les paraules, paraules són i la seva comprensió per la nostra part deriva tant del que realment signifiquen com del que semblen indicar. És possible un zoo bo? I un centre de rescat dolent? En el fons l’important és el contingut, no el continent.

Què és un zoo? Al marge de credos individuals o més o menys estesos que inclouen termes com “presó” o “explotació cruel”, la legislació implicada (Llei 31/2003 de Conservación de la Fauna Silvestre en Parques Zoológicos) ens el defineix escrupolosament: “establiments, públics o privats, que, amb independència dels dies en què estiguin oberts al públic, siguin permanents i mantinguin animals vius d’espècies silvestres per a la seva exposició “. Per tant bàsicament perquè un centre amb un grup d’animals es converteixi en un zoo s’han de donar dues premisses: que mantingui de manera permanent animals silvestres i que el pugui visitar el públic. Ara per ara qui encaixi en aquests dos condicionants és un zoo, li agradi o no, al marge que després es presenti amb aquest terme o decideixi acudir a un altre per sanejar la seva imatge pública.

Ara bé; mantenir permanentment animals silvestres i que el públic els pugui contemplar… és negatiu en si mateix per als animals o el públic? No, o no necessàriament. Dependrà de quina és la font que aporta els animals acollits, quina és la funció mediambiental que compleixen aquests animals i per què i per a què el visita el públic.

No hi ha en la definició de zoo cap variable que impedeixi que un zoo tingui en compte que l’única justificació per mantenir en captivitat fauna silvestre és el paper que aquesta juga en la conservació de la biodiversitat; que un zoo no pot funcionar de manera autònoma sinó que està obligat a integrar-se i constituir-se en una eina encaixada dins de la política mediambiental i, finalment, que ha d’aprofitar el potencial de transmissió d’informació i formació en valors mediambientals i de conservació d’espècies en la seva relació amb el públic.

Els problemes mediambientals i de biodiversitat que avui afrontem converteixen al zoo en un punt focal en el qual acollir animals que per diversos motius (accidents, tràfic il·legal, circs o zoos clausurats, necessitats de repoblació, control d’espècies potencialment invasores, mascotisme d’animals exòtics , confiscacions) precisen d’un lloc digne on viure en el cas que no puguin retornar a la natura o necessitin d’un procés previ d’adaptació. La funció d’un zoo no acaba aquí sinó que pot, i ha de, seguir integrat en les polítiques de millora mediambiental a través de plans de conservació d’espècies; estudis de seguiment de problemes mediambientals; investigació sobre aspectes tan variats com contaminants atmosfèrics, pautes de reproducció, reconeixement d’elements de risc per a la biodiversitat; programes de cria en captivitat sempre que es dirigeixin exclusivament a la posada en llibertat i vagin ineludiblement units a plans de conservació i recuperació in situ, el que comporta una necessària priorització en la seva gestió de les espècies autòctones. A més, tots aquests esforços i funcions es poden explicar al públic, que les pot reconèixer; es poden exhibir i un centre es pot sentir orgullós d’elles i mostrar-les com a part de la seva aportació a la societat en el seu conjunt i, de passada, augmentar la conscienciació dels visitants en temes mediambientals i crear canals d’exposició que impliquen al públic com a part del problema i de la solució.

ojocritico zoos 2 nov 16

De fet, tant la Llei 31/2003 com la Guia “El Parque zoológico, un nuevo aliado de la biodiversidad ” és el que pretenen i proposen. Una altra cosa completament diferent és que la majoria dels zoos que coneguem redueixin aquestes funcions al mínim legalment exigible i prevalguin els aspectes més comercials i estrictament econòmics del seu negoci, contemplant-se més com una altra empresa dedicada a l’oci urbà o de vacances i perdent de vista la potencialitat mediambiental de la seva activitat. Delfinaris, sessions fotogràfiques, espectacles més o menys circenses amb rapinyaires o altres mamífers marins, activitats paral·leles de restauració, obertures nocturnes o lloguer / cessió d’animals per a rodatges publicitaris, cria de nous exemplars de “animals bandera” amb l’únic fi d’atraure nous visitants i sense cap possibilitat de solta en llibertat ni aportació a la recuperació de l’espècie, incorporació de més i més espècies exòtiques com a reclam publicitari … ..ni són a la definició de zoo ni, de segur, són pròpies d’un zoo.

Hi ha alguns, encara pocs, que així ho han entès i desprenent-se de la seva antiga vestidura han adaptat la gestió dels seus animals i del seu centre als nous reptes mediambientals, oferint les seves capacitats i recursos per a la solució de problemes, imbricant-se en les polítiques mediambientals públiques i privades i educant al públic sobre valors de conservació de la biodiversitat. Mantenen animals salvatges permanentment i el públic els pot visitar. Pot ser que en el futur els categoritzem en un altre epígraf però a dia d’avui són, per tant, un zoo. Probablement els únics que mereixin aquest nom.

Autor: Alberto Díez Michelena, Director de la Associació Nacional per a la Defensa dels Animals
Bio Eco Actual Novembre 2016

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here