El Blog de Ecocentro 14/01/2017
Agricultura ecològica respon al País. Per Beatriz Calvo
Fa uns mesos el diari el País va publicar un indecent article titulat Deixi de comprar menjar ecològic si vol salvar el planeta. Ja sabem que els mitjans de comunicació de masses estan venuts al gran capital i un dels capitals més poderosos és el que juga amb l’alimentació i la fam del món, que tot va junt.
Parlem de l’agricultura industrialitzada, intensiva, biotecnològica; mare de engendros com els transgènics, híbrids infèrtils d’insospitades conseqüències, encara no mesures, ja que no ha passat el temps suficient per verificar el que el sentit comú sap.
Un article indecent doncs defensa, com un advocat del diable, a l’agricultura perversa, addicta als productes químics, que ha arruïnat la vida senzilla de pagesos tradicionals del món sencer. Amb la seva falsa Revolució Verda els ha portat literalment l’abandonament de l’única professió que no ens podem permetre que desaparegui per ser sobirans. Ha buidat els pobles i llogarets del planeta cap a les mega ciutats, càncers insuportables del paisatge i de la salut mental.
I ha portat al suïcidi a milers d’ells, a l’arruïnar les seves vides associades a la tracció animal, al fem, als cicles naturals de tempo naturalitzat, a la vida de residu zero, on tots s’aprofitava, tot tenia un sentit. Substituint la seva cultura del agro, del que viu, per una agricultura de màquina, de petroli, de pujades contínues de preu, de crèdits per pagar tractors inorgànics, precursors dels robots que ve a robar el que queda de mà d’obra humana, de manualitat, de talent artesà, d’humanitat.
Indecent perquè defensa els interessos d’una agricultura que porta dècades intoxicant aigües, guanyats, animals, éssers humans, amb les seves pesticides, i altres invents químics lucratius. Impostos durant dècades per institucions com l’FMI, que fan xantatge governs i nacions, burlant les fronteres i els desposseeixen de la seva sobirania alimentària.
Indecent perquè es burla de l’esforç sostingut, des de fa dècades, d’enfrontar aquest poder de Mordor per part de l’agricultura ecològica, que lluita contra goliats insuportables, havent de demostrar, amb segells de burocràcia kafkiana, que fan les coses amb intel·ligència natural, mentre que ells oculten en les seves etiquetes seus lladronicis, que ens estan enverinat lentament i ningú els obliga a dir la veritat del que serveixen en els nostres plats.
Està demostrat per tot tipus d’investigacions científiques independents que l’alimentació malament produïda per aquesta terrible agricultura intensiva pròpia de Polifemos cecs d’un sol ull, sense perspectiva ni profunditat del que els seus actes produeixen; un pensament únic contrari a la dinàmica sistèmica de la vida, és la causa de gran part de les malalties de nou encuny que estan devastant la salut dels habitants del planeta.
Indecent perquè defensa un capitalisme ferotge, i mai ens cansarem d’assenyalar la seva obscena cobdícia que ha esgotat la fertilitat del sòl, modificant-la per sempre, fent que els nutrients siguin cada vegada més escassos, ja que els efectes combinats de l’agricultura intensiva, la selecció de varietats de creixement ràpid, l’esgotament dels sòls i el consum d’aliments altament modificats provoquen una dràstica empobriment de la nostra alimentació.
Com així ho demostra un recull d’estudis americans, canadencs i anglesos publicats en els últims 15 anys que ha mesurat la pèrdua de nutrients dels aliments en les últimes dècades i són realment inquietants: “Una poma, per exemple, contenia en un altre temps 400 mg de vitamina C, mentre que avui només aporta 4 mg és a dir, 100 vegades menys-. El mateix passa amb la vitamina A, que ha desaparegut completament de les patates i les cebes. I també passa amb el calci i el ferro, el contingut baixar en un 80% en els vegetals que es van estudiar.” Tenir salut.
Doncs aquest article no només no s’avergonyeix de la senda de destrucció que ha deixat per tot el planeta aquest Àtila mecanitzat en tractors (el cas de l’glixofato a Argentina és cinema de terror, aviat tindrem l’oportunitat de veure un excel·lent documental de Carlos de Prada explicant-nos el drama immesurable de sofriment que les pràctiques agrícoles industrialitzades s’han produït en aquesta part del planeta) sinó que ufanós i provocador, la supèrbia que dóna el poder econòmic és obscena, subtitula l’article amb: “Consumir ‘bio’ no li fa amic del medi ambient: suposa una amenaça per a les selves tropicals i més emissions de diòxid de carboni. La salut tampoc els trobarà a faltar.”
Indecent perquè per justificar la seva provocador titular cita a tort ia dret articles “científics”, la nova religió de l’home contemporani, una religió decadent, que apanyen els resultats i esbiaixa les investigacions en benefici del millor postor, venuda la veritat a benefactors de càtedres de investigació, en una Universitat que ha venut la seva ànima.
Estudis que violen el sentit comú de qualsevol savi camperol com Masonobu Fukuoka que quan va arribar a Espanya, amb la humilitat proverbial que el va fer famós a ell ia la seva granja de cítrics a tot el món, veient el nostre paisatge amb l’ull del seu cor va comentar: “Fins i tot comparat amb els paisatges africans aquests paisatges són deserts rocosos, que seran molt difícils de reverdir. A les verdures sembla que els falta el sabor delicat, crec que aquest sabor delicat que els falta és com si la naturalesa fos molt simple i els nutrients també són molt simples. Sembla que això li passa a tota la natura. A la natura li falta vitalitat, i aquesta manca de vitalitat es transmet al menjar i a través del menjar a les persones. No veig varietats en els camps.”
Així que ens oposem fermament a la tendenciositat, a l’intent de desprestigi d’una de les poques alternatives saludables davant de tanta desmesura, recuperar el sentit comú en l’agricultura que ens alimenta el cos i l’ànima.
Beatriz Calvo
Després de l’ardor de les meves paraules els deixo amb la rèplica assossegada que la nostra estimada Montse Escutia, de la combativa Vida Sana va fer al Blog d’AlterConsumismo, en el mateix diari que va donar pàbul a aquesta tirallonga d’injustícies amb la veritat d’un món que es mor per una civilització que, per al seu desenvolupament, ha sacrificat a la mare natura.. “Compre comida ecológica si quiere salvar el planeta”
Font: El Blog de Ecocentro. Més informació interessant a blog.ecocentro.es
