La tortura d’animals és una de les distraccions més freqüents durant les festes populars espanyoles. Tristament és així, cada any, més de 60.000 animals són maltractats per al gaudi en festes populars d’arrel tradicional a Espanya.
La majoria són bòvids, mascles i femelles, torturats en celebracions d’índole taurina, però, també hi ha molts altres tipus de festejos que impliquen el maltractament d’altres espècies, aquestes celebracions són menys conegudes però igualment cruels.
A l’Europa Medieval, previ al moviment de la Il·lustració, en tots els països existien festes en què es torturen animals, igual que execucions públiques. No obstant això, Espanya és l’únic país d’Europa Occidental on encara perduren festes cruels amb animals de forma generalitzada. A més s’organitzen amb diners de les arques públiques.
Cada any se celebren uns 16.000 festejos populars en els quals s’utilitzen animals vius. Pobles sencers, menors inclosos, participen en festes d’una crueltat inaudita … 60.000 animals són així maltractats, en la majoria dels casos fins a la mort, durant les ja conegudes com «festes de sang». Espanya es troba en el punt de mira de les organitzacions internacionals en defensa dels Drets Animals, ja que Occident ens defineix com el país del maltractament animal.
Els festejos tradicionals més coneguts són els taurins, però malauradament, no són els únics, en la nostra geografia, existeixen gran varietat de tradicions horribles. Entre els exemples més coneguts destaquen les soltes d “ànecs a l’aigua” que consisteixen en deixar anar ànecs vius al port i que els participants (majoritàriament nens i adolescents) es llancin a l’aigua a capturar-los per tots els mitjans … els ànecs espantats pateixen un tracte brusc i solen acabar lesionats. Afortunadament, podem dir que en les poblacions de Sagunt (Comunitat Valenciana) i Roses (Catalunya) els ànecs han estat reemplaçats per ànecs de goma.
No més tristes són les celebracions dels “porcs engreixats” en què animals de molt curta edat són recoberts de greix perquè rellisquin, se’ls deixa anar en un recinte tancat perquè els participants intentin capturar-los … al relliscar la tasca no resulta fàcil i per tant són freqüents les caigudes … els petits porcs estan terroritzats i solen lesionar-se entre tot el bullici. També participen nens i adolescents. Qui aconsegueix capturar al porc se’l queda com a premi. Aquest tipus de competicions “festives” se celebren majoritàriament en diferents localitats de Galícia i Andalusia.
No podem obviar que a les Illes Canàries i Andalusia les baralles de galls estan autoritzades sota certes regulacions. Lògicament els animals acaben causant-se greus lesions… la baralla de galls era l’espectacle rural familiar més popular en l’Antiguitat, per sort, les cultures evolucionen.
A Guipúscoa i Biscaia es duen a terme freqüentment cruels baralles de moltons en què els animals acaben exhausts i amb el cap ensangonat pels cops i banyades… A Villanueva de la Vera (Càceres) a la “festa” del burro coneguda com Pero Palo un ruc espantat per tot l’enrenou de la multitud és arrossegat pels carrers…
A Vilanova d’Alcolea (Castelló) cavalls muntats són obligats a saltar per sobre de fogueres… A Pollença (Mallorca) es fica un gall en una caixa i es penja d’un arbre… i aquests només són uns pocs exemples… que haurien de portar immediatament a la reflexió a la nostra societat.
Autora: Helena Escoda Casas, Activista pels drets dels Animals
Bio Eco Actual Febrer 2017
