L’abella de la mel és un dels pocs insectes que compten amb la simpatia dels humans des de fa milers d’anys. Les antigues cultures d’Egipte, la Xina i América central ja aprofitaven la feina d’aquests insectes i, per exemple, a la cova de l’Aranya, a Bicorp (València), es conserva un gravat de fa més de 9.000 anys on es pot veure la figura d’un home penjat d’unes lianes recol·lectant mel d’un rusc d’abelles silvestres.
En les últimes dècades però, aquests pol·linitzadors incansables viuen amenaçats per totes bandes.
En els anys 50’s i 60’s, el perill principal va sorgir amb l’ús massiu d’insecticides com el DDT. A principis de la dècada dels 80, la nova amenaça portava el nom científic de Varroa destructor, un àcar semblant a una petita aranya -de només 0,4 mil·límetres de diàmetre- que parasita les abelles fins a produir la seva mort.
La llista d’enemics de les abelles és molt llarga i, des de fa pocs anys, inclou la temuda vespa asiàtica (de nom científic Vespa vellutina nigrithorax), un insecte nadiu de la Xina que s’està estenent ràpidament per Espanya (després d’haver estat introduït accidentalment a França) i que té una habilitat especial per capturar i alimentar-se d’abelles de la mel.
A escala global, però, el perill més greu que afecta a les abelles és el canvi de model en la explotació dels camps i els cultius. L’agricultura intensiva, totalment dependent de productes químics de síntesi com els insecticides i els herbicides, posa en perill la supervivència de les abelles en general i de l’apicultura en particular.
Abans d’entrar en detall d’aquesta amenaça, recordem algunes dades que ens ajudaran a entendre la importància de les abelles. Fins al 80% dels cultius alimentaris del món depenen del treball de pol·linització que fan les abelles, tenint en compte que arreu del món hi ha unes 20.000 especies d’aquest tipus d’insectes himenòpters.
A Espanya, el Registre General d’Explotacions Ramaderes indica que a tot l’Estat hi ha 2.722.327 ruscs o arnes declarades oficialment (dades d’abril de 2015) pels 23.816 apicultors censats. Si tenim en consideració que en una primavera normal a cada rusc hi viu una mitjana de 40.000 abelles, veurem que el total d’abelles de la mel que pol·linitzen els nostres camps cada any és de cent nou mil milions d’exemplars.
Una de les amenaces més recents per aquest immens exèrcit d’insectes benefactors es produeix amb la entrada en el mercat dels insecticides de nous productes com els neonicotinoides, unes substancies que en principi no semblava que afectessin a aquests insectes perquè normalment no els maten de forma fulminant.
L’experiència dels apicultors i diversos estudis van fer sospitar d’aquests productes. El 16 de gener de 2013 l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar un informe alertant a la Comissió Europea dels efectes nocius per a les abelles de tres insecticides neonicotinoides (imidacloprid, tiametoxam i clotianidina), fins i tot quan les dosis que puguin arribar als insectes i les seves larves estiguin per sota del límit letal.
No era la primera vegada que estudis científics posaven en qüestió la seguretat d’aquests insecticides. De fet, les primeres acusacions dels apicultors van motivar que el govern francès prohibís de forma cautelar el 2004 l’ús de neonicotinoides en alguns cultius que poden ser visitats per les abelles. Itàlia i Alemanya van seguir el mateix camí i han adoptat restriccions parcials similars durant els últims anys.
Després d’una llarga discussió, l’1 de desembre de 2013 va entrar en vigor una restricció parcial de l’ús d’aquests tres productes neonicotinoides i d’un quart insecticida conegut com a fipronil.
Aquest any 2017, la Comissió Europea hauria de revisar aquesta prohibició parcial i sembla que alguns representants de la industria química estan movent els fils per tornar a liberalitzar totalment l’ús d’aquests productes.
L’organització ecologista Greenpeace ha demanat a la Comissió Europea (CE) que prohibeixi “de manera completa” els pesticides neonicotinoides, als quals responsabilitza d’alterar les poblacions d’abelles i altres pol·linitzadors.
En un informe fet públic per Greenpeace a Brussel·les el 12 de gener, els investigadors de la Universitat de Sussex (Regne Unit), Thomas Wood i Dave Goulson, conclouen que desenes d’estudis portats a terme des del 2013 confirmen que els neonicotinoides no són segurs ni per a les abelles ni per a molts altres éssers vius. “Més enllà de les abelles, els neonicotinoides poden vincular-se a caigudes de població en papallones, ocells i insectes aquàtics”, va argumentar Dave Goulson a partir de les dades recollides en aquest informe.
Després de la presentació d’aquest document, Enrico Brivio, portaveu de la Comissió Europea, va respondre les preguntes dels periodistes afirmant que “la Comissió Europea es pren molt seriosament la protecció de les abelles”. “És precisament per això que les restriccions d’ús dels neonicotinoides estan encara en vigor i ho estaran fins que es completi l’avaluació final sobre la seva seguretat”, va concloure Enrico Brivio.
El futur de les abelles de la mel depèn en part d’aquesta decisió que es podria donar a conèixer a finals d’aquest any.
Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Bio Eco Actual Març 2017
