L’alimentació actual, altament processada, s’ha convertit en la base de la nostra dieta i és el que més ens emmalalteix. El 70% de la nostra alimentació és menjar processat o ultraprocesat.
La presència de productes processats, molt energètics i rics en greixos saturats, sucres i sal, és cada vegada més gran en la nostra dieta, això és degut a la seva àmplia disponibilitat, el seu baix preu, la seva palatabilitat i les campanyes massives de màrqueting per promocionar el seu consum , sobretot les campanyes dirigides a la població infantil.
Davant aquest problema d’enormes conseqüències, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha arribat a demanar un major control de les grans empreses alimentàries, ja que la seva publicitat té efectes tan “desastrosos com efectius” per promocionar menjar amb altíssims nivells en sal, sucre i greixos entre els nens.
El refinat i molt abundant màrqueting de la gran indústria alimentària és una poderosa força sociocultural. De fet, està ja fora de tot dubte acadèmic que la capacitat real de decisió conscient del consumidor és molt menor del que suposem, i òbviament imaginin-se quan parlem de consumidors infantils. Això es torna especialment pervers quan sabem que els nens s’han convertit en un dels «targets» (diana) més interessants per a la indústria alimentària
S’ha estimat que els nens veuen una mitjana de 95 anuncis al cap del dia i més de 34.000 anuncis a l’any. A Espanya, al llarg d’un any es creen al voltant de 5.000 campanyes de diferents productes l’ objectiu de les quals era el públic infantil.
La població infantil representa, en el món, un mercat de 450.000 milions d’euros. A l’estat espanyol els nens mouen un total de 900 milions d’euros a l’any i exerceixen la seva influència en la compra familiar sobre un volum de 6.000 euros a l’any. Hem de tenir en compte que la població infantil influencia el 43% de les compres familiars.
Amb aquestes xifres ens adonem de fins a quin punt és important la població infantil en el mercat i, més concretament, al mercat alimentari, i que la indústria alimentària exerceix una pressió intensa sobre ella.
No cal dir que la població infantil té una gran confiança en la publicitat, i no sempre entenen la dimensió persuasiva de la mateixa. En no tenir la capacitat per detectar aquesta dimensió, es converteixen en un sector altament vulnerable.
Un cop arribats fins aquí, recordem ara breument les xifres d’obesitat i sobrepès infantil de l’Estat espanyol, i recordem que això ens situa en el primer lloc del rànquing europeu i al pòdium del mundial. L’obesitat està considerada com un dels principals factors de risc de diferents malalties cròniques i problemes de salut, com la diabetis tipus II, la hipertensió arterial, la malaltia coronària i cerebrovascular i alguns tipus de càncer. Segons les últimes estimacions, l’obesitat explica el 80% dels casos de diabetis de l’adult, el 55% dels d’hipertensió arterial i el 35% dels casos de malaltia coronària.
Segons l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), Espanya se situa al capdavant del sobrepès infantil, i és colíder mundial amb els Estats Units. L’últim estudi ALADINO dut a terme en el marc de l’Estratègia Naos ens revela unes preocupants dades, on podem observar que el 45,5% dels nens espanyols d’entre 6 i 10 anys tenen excés de pes.
Tot això indicaria que a l’Estat espanyol, tant el Govern central com els autonòmics haurien de seguir les recomanacions de la OMS per apartar la publicitat d’alimentació insana del públic infantil, perquè són tot menys lliure compradors. Però per si de cas algú es pregunta si són tan dolents els aliments que s’empassa la població infantil a través de la publicitat, anem amb algunes dades més.
Comencem amb una dada il·lustrativa. Els cereals anunciats amb el públic infantil com objectiu, tenen, en general, el 85% més de sucre, 65% menys de fibra i 60% més sal que els cereals per a adults. A això hem de sumar-li el fet que la població infantil preescolar veu una mitjana de 642 anuncis de cereals a l’any només a la televisió.
Una investigació duta a terme per l’Escola Nacional de Sanitat del Instituto de Salud Carlos III (Madrid) i publicada el juliol de 2013 va concloure que més de la meitat (61%) dels anuncis que apareixen a la televisió d’Espanya són d’aliments poc saludables, però que la proporció s’eleva a més de dos terços en l’horari de protecció especial per a la població infantil.
Com hem vist, la publicitat té un impacte determinant en les compres de la població. Si la publicitat alimentària és, bàsicament, insana, això influeix en la compra d’aliments insans i en una dieta insana.
Davant d’això i per protegir la població infantil, el govern espanyol no compta com altres països de l’entorn europeu amb regulacions públiques clares, sinó que està fent allò que la indústria alimentària demana, que és justament un sistema d’ autoregulació per via d’acords voluntaris entre les empreses que són similars a les utilitzades prèviament per les indústries del tabac i l’alcohol, l’ autoregulació s’ha demostrat ineficaç. L’instrument es diu codi PAOS (Publicitat, Activitat, Obesitat i Salut), un codi voluntari creat per les pròpies empreses, i a més han conformat un jurat que s’anomena Autocontrol per dirimir el compliment d’aquest codi, conformat també per les corporacions.
Des de Justícia Alimentària hem denunciat moltes vegades, i ho tornarem a fer, l’absolut engany que suposa aquest mecanisme i la seva total ineficàcia. És per aquesta raó que exigim que el Govern d’una vegada protegeixi i prioritzi el dret a la salut de la població infantil per sobre del benefici de les indústries de l’ alimentació.
És urgent i necessària una regulació estricta de la publicitat dirigida a la infància d’aliments i begudes de baix perfil nutricional, substituint el Codi PAOS per una normativa d’obligat compliment que prohibeixi la publicitat de productes de baix perfil nutricional per als infants. Que s’acabi amb la barra lliure de la publicitat alimentaria.
Autor: Javier Guzmán, Director de VSF Justicia Alimentaria Global | www.vsf.org.es
Bio Eco Actual Abril 2017
