Aquests dies se celebra la Setmana de la Lluita Camperola, però també el Dia de la Terra, un dia en què les reivindicacions per protegir el medi ambient estan en boca de tothom, però, poc se sent sobre un dels sectors que més afecten a la cura del planeta: la agricultura.

Per aquest motiu, aquests dies volem recordar el paper que juga l’alimentació per protegir la Terra. Se’ns ha fet creure durant molt de temps que l’agricultura industrial és indispensable per alimentar la població mundial, que és més eficient, més productiva i que té millors rendiments.

Transgènics, fertilitzants, maquinària, monocultius, herbicides i pesticides són els mitjans de què disposa l’agricultura industrial, però la fam persisteix en el Segle XXI en moltes zones del planeta. És urgent acabar amb aquesta xacra i per a aquesta fi necessitem saber qui ens alimenta.

Anem a això, qui alimenta el món?, qui produeix la majoria d’aliments a nivell mundial? La resposta sorprèn, no és l’agricultura industrial, suposadament tan necessària, sinó l’agricultura familiar. Segons dades de la FAO (Agència de Nacions Unides per a l’Agricutura i l’Alimentació) l’agricultura familiar produeix el 80% dels aliments que es consumeixen al món.

L’agricultura industrial s’ha anat constituint en l’imaginari col·lectiu com a clau i única solució per acabar amb la fam a través de mites generats i difosos per la pròpia indústria, però res més lluny de la realitat. És l’agricultura familiar la que ja dóna de menjar al món, mentre l’agricultura industrial només produeix un 20% dels aliments. Per tant, no necessitem l’agricultura industrial per a alimentar-nos. A més, les afirmacions sobre la seva eficiència també resulten ser falses. És l’agricultura industrial més eficient? I un cop més, la resposta és inesperada.

Els grans monocultius intensius ocupen el 75% de les terres i utilitzen la meitat dels recursos emprats en l’agricultura

L’agricultura industrial acapara els recursos però no és qui alimenta les persones

L’agricultura a petita escala, respectuosa amb el medi ambient, tot i ser la més nombrosa en nombre de granges, només ocupa un 25% de la superfície agrícola del món.

Són per tant milions de persones en la seva majoria dones, conreant una petita porció dels recursos naturals disponibles que alimenten al món.

L’agricultura industrial disposa no només de la majoria de la terra sinó també de l’aigua, les llavors, la ciència i la tecnologia per què només produeix el 20% dels aliments del món?

La resposta és tan senzilla que espanta, no ho pretén, no és el seu objectiu. L’agricultura industrial produeix mercaderies per als mercats, no aliments per a les persones. El cultiu de soja i blat de moro per a la fabricació de pinsos o combustibles, la palma d’oli per fabricar xampú o xocolatines, cotó i altres fibres per l’enorme indústria de la roba barata, són alguns exemples d’això. Per tant, l’objectiu de l’agricultura industrial no és alimentar el món, sinó transformar les terres de cultiu en una mercaderia més.

En la lògica de l’agricultura industrial els “brokers” poden comprar milions de tones de blat a la borsa, però milions de persones no es poden permetre comprar els aliments més bàsics.

L’agricultura industrial destrueix el medi ambient

Després de diverses dècades d’industrialització desenfrenada de l’agricultura l’evidència sobre els impactes ambientals que genera és aclaparadora. L’agricultura industrial és responsable del 70% de la desforestació a Amèrica Llatina, un dels principals motors de canvi climàtic, fins al 40% de les emissions de GEH provenen de l’agricultura industrial. Només durant el S. XX es va perdre el 75% de les varietats conreades i actualment el 22% de les races ramaderes està en perill d’extinció. La biodiversitat té un valor incalculable, en un context de clima canviant la diversitat conreada és la clau per produir aliments en un futur de clima incert.

L’agricultura industrial juga amb el sustento de la població més vulnerable i amb un planeta cada vegada més malalt

Aquest és el conte de l’agricultura industrial, un conte que ens repeteixen per justificar el necessària que és i serà per alimentar una població més gran, mentre, la realitat posa el crit al cel fent-nos saber que la fam al món no s’ha de a la manca d’aliments, sinó a un repartiment poc equitatiu de recursos, on les terres no s’utilitzen per produir aliments, sinó per alimentar accionistes i bancs.

Font: Amigos de la Tierra – www.tierra.org