Productos cancerígenos productes cancerígens

Els científics treballen des de fa molts anys en l’estudi dels productes o elements que poden perjudicar la salut humana. Un dels focus d’aquest tipus d’estudis és la classificació del elements que poden provocar-nos malalties tan greus com el càncer.

que els ciutadans disposin d’informació detallada i contrastada sobre aquestes substàncies. A més, cal que les autoritats internacionals i locals prenguin mesures per evitar que la població estigui exposada a substàncies sospitoses de ser cancerígenes.

En aquesta línia d’accions preventives, des del passat 1 de gener, l’Ajuntament de Barcelona ha deixat de fer servir productes que contenen glifosat en els parcs i jardins de la ciutat. Ja era hora!, exclamen moltes de les entitats i persones preocupades pel medi ambient i la salut humana.

La capital catalana se suma així a una llista cada vegada més llarga de poblacions que han abandonat aquest polèmic producte químic en el control de les anomenades males herbes.

A banda dels perjudicis que el glifosat pot estar provocant en el medi ambient, la seva retirada té un fonament científic important. El 20 de març de 2015, l’Agència Internacional per a la Recerca en Càncer (IARC, per les sigles en anglès; entitat dependent de la Organització Mundial de la Salut) va incorporar el glifosat -principi actiu del grup d’herbicides més utilitzat del món- a la llista de substàncies probablement carcinògenes per als  humans (Grup 2A, segons la classificació tècnica de la IARC). Aquell mateix dia també van entrar en aquest llista els insecticides malation i diazinon.

El glifosat és un exemple de l’esforç de la comunitat científica per determinar quines són les substàncies i agents que poden provocar malalties com el càncer.  La IARC, en aquest sentit, ha demostrat en els últims anys el fonament científic del seu treball i la valentia d’algunes de les seves decisions. El treball d’aquest organisme de l’ONU no és gens fàcil perquè sovint fan falta molts anys d’estudis per determinar la perillositat de una substància. A més, no es pot oblidar que algunes de les decisions de la IARC s’enfronten amb conflictes d’interessos i pressions dels sectors econòmics afectats, com va passar amb el glifosat i -també- amb la carn processada i la carn vermella.

Productos cancerígenos carne roja

Com es recordarà, en una decisió publicada el 26 d’octubre de 2015, la IARC va classificar la carn processada (embotits i similars) com carcinògena per als humans (Grup 1), “en base a l’existència d’evidències suficients en humans de que el consum de carn processada causa càncer colorectal”. En la mateixa sessió, la carn vermella va quedar classificada en el Grup 2A (probablement carcinògena).

En els últims quatre anys (2013-2017), la IARC ha incorporat 8 nous productes o agents a la seva llista o Grup 1, que ara inclou un total de 119 elements, i altres 15 al Grup 2A, que arriba ara als 81 elements. A més, aquest sistema de classificació de la IARC inclou també el Grup 2B, on es troben ara 292 productes o agents “possiblement carcinògens per als humans”.

La IARC va ser creada com a entitat oficial de la ONU al 1965 i al 1970 va iniciar el seu treball de classificació de productes que poden provocar càncer. Des del 1999, aquesta classificació inclou aquests grups:

Grup 1. Carcinògens per als humans. Productes, substàncies o agents sobre els que existeixen suficients evidències científiques per concloure que poden provocar càncer en humans.

Grup 2A: Probables carcinògens pera als humans. Hi ha evidències sòlides de que poden provocar càncer en humans, tot i que aquestes evidències no són concloents.

Grup 2B: Possiblement carcinògens per als humans. Hi ha algunes evidències de que poden causar càncer en humans tot i que les dades encara són lluny de ser concloents.

Grup 3: No classificables com a carcinògens en humans. No hi ha evidències que puguin causar càncer en humans.

Grup 4: Probablement no carcinògens per als humans. Hi ha evidències sòlides de que no provoquen càncer en humans.

Als Estats Units, des del 1980 existeix un classificació similar que s’actualitza cada dos anys: els Informes de Carcinògens (Report on Carcinogens, RoC). En aquest cas, el sistema de classificació és molt més simple, en el Grup A s’apunten els agents, productes o substàncies que es considera provat que provoquen càncer en humans i en el Grup B, els agents, productes o substàncies sobre les que hi ha sospites fonamentades -però no completament demostrades- que poden causar càncer.

La actualització número 14 del RoC, publicada al novembre de 2016, conté informació acumulada sobre un total de 248 substàncies, agents o productes; 62 de les quals es troben al Grup A i 186 al Grup B.

En aquest RoC número 14 es van incorporar al Grup A cinc virus i un producte químic, el tricloroetilè. En aquest cas, a més, es pot comprovar la importància de facilitar informació als ciutadans per tal de prevenir riscos per a la salut.

El tricloroetilè o TCE és un producte químic de síntesi, és a dir, una substància que ha estat creada al laboratori i no existeix en la naturalesa. En la definició científica d’aquest producte químic trobarem que es tracta d’un hidrocarbur alquè líquid clorat, incolor, d’olor i gust dolç i no inflamable.

Per als ciutadans, i això sí que és molt important, cal saber que -tot i saber que es tracta d’un producte que està demostrat que pot provocar càncer-, el tricloroetilè ha estat utilitzat durant molts anys en productes comercials que es venen, per exemple, per eliminar el greix de peces o objectes metàl·lics. També s’afegia el perillós TCE als correctors d’escriptura  i a alguns productes llevataques, adhesius i dissolvents de pintura.

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Bio Eco Actual Maig 2017

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here