Alimentando los genes Alimentant als gens

Els aliments a més de nodrir els éssers vius, permetent-los realitzar les seves funcions biològiques fonamentals, també interfereixen en la seva expressió genètica. La imatge clàssica dels gens com a molècules inalterables transmeses entre generacions, ha passat a la història donant pas a l’epigenètica. Una ciència que explica la influència dels factors ambientals en el genoma, entre els quals es troba l’alimentació, la branca d’estudi és la nutrigenòmica.

La dita “som el que mengem”, adquireix més sentit que mai a causa del paper que juguen els aliments en la regulació de les instruccions que fabriquen i regulen el nostre cos. La nutrició no afecta la funció que exerceix un determinat gen, ni a la seqüència de l’ADN que conté, però si la seva expressió. Cada persona és responsable a través de la seva alimentació de l’activació i desactivació de gens concrets.

Els nutrients extrets del menjar s’endinsen en rutes metabòliques diverses, on són manipulats, modificats i modelats en molècules que el cos pot utilitzar. Una d’aquestes rutes és responsable de proporcionar a l’organisme grups metil, un dels grups químics que s’afegeixen al gen per encendre’l o apagar-lo.

Els aliments que contenen aquestes molècules o que intervenen en la seva donació, com són els que inclouen àcid fòlic, vitamines del grup B i SAM-e (S-adenosil metionina), contribueixen a que els mecanismes de silenciament genètic funcionin correctament, i no es produeixin errors. Actualment, els científics sospiten que moltes malalties tenen un component epigenètic.

Els canvis en l’expressió genètica són heretables. La nutrició i la salut metabòlica de pares i mares, influeixen en l’estat en què rebran els gens els seus fills

Un estudi sobre la fam soferta a Holanda, en l’embargament d’aliments que van imposar els nazis, detalla com la desnutrició que van patir les dones que van donar a llum en aquells anys, va ser transmesa als seus descendents a través de canvis epigenètics. Aquestes modificacions, van propiciar que els seus fills fossin vulnerables a patir certes malalties.

Altres investigacions sobre l’alimentació i la seva influència en l’herència genètica, comencen a evidenciar com els desajustos alimentaris de les persones obeses poden predisposar als seus fills a patir aquesta malaltia.

El positiu d’aquest tipus d’herència és que és reversible. Les modificacions epigenètiques són dinàmiques i no precondicionen com ho faria una mutació genètica. En el suposat cas que se li transmetés a un fill una memòria epigenètica que el predisposes a ser obès, aquest podria adoptar hàbits de vida més saludables que li evitarien aquest destí.

Aquest canvi de perspectiva sobre l’herència, en la qual els progenitors són co-responsables del llegat genètic dels seus descendents, planteja nous enfocaments ètics i morals sobre l’alimentació.

En un futur, les persones que desitgin tenir fills, possiblement es plantegin cada vegada més el tipus de dieta i costums saludables que segueixen o han seguit, ja no per la seva pròpia salut, sinó també per la dels seus descendents

A més, l’epigenètica remarca per primera vegada la importància dels hàbits de l’home en l’empremta genètica que heretarà el seu fill, entre ells l’alimentació. En l’embaràs, la dona sempre ha estat responsable de cuidar la seva dieta per no interferir negativament en la formació del nadó. No obstant això ara, aquesta nova doctrina evidència que el paper de l’home també és crucial.

Alimentando los genes Alimentant als gens

El desenvolupament de la nutrigenòmica implica millores en la medicina moderna. Mitjançant recomanacions específiques sobre els riscos i beneficis de determinats aliments, aquesta nova branca científica, advoca per una nutrició personalitzada. Dietes determinades en relació al genoma de cada individu, que permetin la prevenció d’un gran nombre de malalties que tinguin una vinculació epigenètica.

Ara bé, els especialistes assenyalen que malgrat que cada vegada hi ha més evidències sobre la influència de la dieta en l’expressió genètica, és important mantenir la prudència. La nutrigenòmica és un corrent científic molt jove, i encara queda molta feina d’investigació perquè s’implementin els seus descobriments.

Així mateix, amb els avenços actuals, algunes empreses mèdiques privades, ja ofereixen serveis d’anàlisi nutrigenòmics. Mitjançant una mostra salival, es detallen els patrons de resposta genètica en funció de cada aliment, amb la intenció de prevenir o mitigar trastorns d’afeccions que tinguin una connexió genètica.

Molts científics i nutricionistes posen en dubte el nivell d’eficàcia de molts d’aquests anàlisis. Consideren que encara no s’entenen totes les connexions metabòliques i genètiques que determinen una malaltia. A més, aconsellen modificar tot allò de la dieta que se sap que és perjudicial abans de preocupar-se per l’efecte genètic de cada aliment. En cas de voler fer-se les proves, recomanen triar aquells test genètics realitzats per professionals de la salut, en comptes dels que es venen sense supervisió mèdica.

Alhora que la ciència va desvetllant la rellevància de la dieta en la salut, l’alimentació mundial s’està deteriorant cada vegada més. En els últims anys el consum d’aliments processats, plens de sucres refinats, greixos insans i sal no ha deixat d’augmentar. Només a Espanya, moren 90.000 persones a l’any a causa d’una incorrecta nutrició i cada vegada són més les que pateixen obesitat. A més, els mals hàbits alimentaris s’estan perpetuant entre les noves generacions, els joves s’allunyen cada vegada més de la dieta mediterrània i són més sedentaris.

S’haurà de veure amb el pas dels anys, un cop acabats molts dels estudis que es troben en fase d’investigació, si els avenços en nutrigenòmica permeten que la nutrició personalitzada es normalitzi en el sistema sanitari, millorant l’alimentació i salut pública actual.

Autor: Juan Gayá, Periodista ambiental i científic
Bio Eco Actual Maig 2017

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here