El 24 d’abril del 2013 totes les mirades es van posar sobre Rana Plaza a Bangla Desh. El col·lapse d’un edifici que albergava cinc tallers tèxtils va tenir com a resultat la mort de 1.134 persones i 2.500 ferits. Tot i tractar-se del accident d’aquestes característiques que més repercussió ha tingut, era només la punta de l’Iceberg, no ha estat l’únic i tampoc l’últim.
Aquests mal anomenats ‘accidents’ són conseqüència d’unes condicions de treball infrahumanes que algunes organitzacions denuncien des de fa temps. La campanya Clean Clothes Campaing va néixer el 1989 amb l’objectiu de millorar les condicions dels treballadors de les fàbriques tèxtils. Una altra iniciativa és el Fashion Revolution Day que commemora l’accident de Bangla Desh i té per objectiu que els consumidors preguntem a les marques que vestim com ha estat fabricada la nostra roba. Cada 24 d’abril les xarxes socials bullen amb fotos d’etiquetes de roba i almenys durant un dia es reflexiona sobre quina és la situació de la indústria tèxtil. Més enllà d’aquest acte simbòlic, la denúncia permanent de diverses associacions i onegés han donat el seu resultat i quatre anys més tard s’ha aconseguit que totes les víctimes hagin estat indemnitzades. A més, el govern bengalí va haver de cedir davant les pressions i ha instaurat mesures per ser més transparent i ha pujat el salari mínim.
Però, són suficients aquestes mesures? Clarament no. Per trobar una solució real a aquest problema hauríem de parlar d’un món on no hi hagués uns països més rics que altres, de manera que les empreses no veiessin benefici en deslocalitzar la seva producció. Això es traduiria en una producció local i de proximitat, que és a més l’única opció, mediambientalment parlant, sostenible.
L’objectiu pot semblar ambiciós i fins i tot inabastable però una de les vies per aconseguir-ho és la de fomentar un model de producció alternatiu, tant en els països del sud com al nord. Algunes associacions han desenvolupat projectes de comerç just a través dels que donen suport a propostes locals. Aquestes iniciatives són les que tenen capacitat real de donar poder als pobles i lluitar contra el model imposat per les grans empreses. A Espanya són cada vegada més els projectes d’aquest tipus que, a més d’apostar per teixits ecològics i sistemes artesanals de producció, decideixen fer-ho local. Finalment com a consumidors tenim el poder de triar què i a qui comprar. Les nostres eleccions marcaran l’esdevenir de la indústria de la moda i el futur del Planeta.
Tamara Novoa, Periodista de Planeta Moda, Associació Vida Sana
Bio Eco Actual Juny 2017
