No fa gaires anys que l’ús de l’equinàcia s’ha popularitzat a tota Europa; si ens traslladéssim a uns cinquanta anys enrere, només la coneixien alguns estudiosos botànics i encara estava molt lluny de la popularitat que més tard prendria.
L’equinàcia, una planta molt bonica de la qual existeixen vint-i-tres espècies, creix de forma natural als prats d’Amèrica del Nord, des de Nou Mèxic fins a Florida i cap al nord fins al Canadà. La zona de major riquesa d’espècies es troba a Oklahoma i Missouri. En altres zones del món ha de ser conreada perquè no creix espontàniament. Donada la bellesa de les seves flors molts països la produeixen com a planta decorativa per aquest motiu que el seu cultiu s’ha estès per tot el món.
Diverses tribus americanes la coneixien i usaven des de temps immemorials, tenien una rica tradició en el seu ús: Comanxes, Crows, Dakotes, Delawars, Xeiens, Sioux (entre d’altres) i la dedicaven a la curació de tot tipus de malalties.
Va ser descoberta pels exploradors i botànics europeus al sud-est d’Amèrica del Nord al segle XVII, en els viatges d’exploració del nou món, i va ser enviada per primera vegada a Anglaterra el 1699 pel naturalista i reverend John Banister, que havia viatjat a Virgínia per estudiar la flora i la fauna nord-americanes.
Carl von Linné, l’il·lustre botànic la va classificar i, posteriorment Conrad Moench, botànic i químic alemany, va catalogar el gènere de les equinàcies dins de la família de les asteràcies o compostes.
El que va donar un fort impuls a aquesta planta va ser H.C.F. Meyer de Pawnee City (Nebraska) que es feia dir doctor, encara que hi ha dubtes sobre si ho era, que al voltant de l’any 1870 va saber de l’ús de l ’equinàcia pels indígenes i va iniciar la fabricació i venda d’un elixir anomenat: “Purificador de la sang de Meyer” en la composició del qual es trobava l ’equinàcia. A aquest elixir se li atribuïen tot tipus de virtuts “miraculoses” el que va portar a la popularització de la planta.
Posteriorment els farmacèutics John King i Kohn Uri Lloyd al voltant de l’any 1931 van realitzar la seva introducció dins de la farmacopea.
Dels estudis efectuats amb diferents espècies d’ equinàcia, s’ha comprovat que l’Echinacia angustifolia i l’Echinacia purpurea, juntament amb l’Echinacia pallida són les que millors resultats proporcionen.
De la revista científica “Pharmacognosy Reviews” del juny del 2015, extraiem la següent informació de l’article titulat: “Echinacea purpurea: Pharmacology, phytochemistry and analysis methods”. “L’Echinacea purpurea (Asteraceae) és una herba medicinal perenne amb importants propietats immunostimulants i antiinflamatòries especialment indicada per a l’alleujament dels símptomes del refredat.”
L’activitat immunostimulant de la planta o de les seves preparacions és causada per tres mecanismes: la fagocitosi, l’estimulació dels fibroblastes i la potenciació de l’activitat respiratòria que es tradueix en l’augment de la mobilitat de leucòcits.
Hi ha nombrosos estudis “in vivo” en que els efectes immunomoduladors i antiinflamatoris de l’E. purpurea suggereixen que la immunitat innata es veu reforçada per l’administració de la planta i que el sistema immune s’enforteix contra les infeccions de patògens a través de l’activació dels neutròfils, macròfags i leucòcits. Per aquesta raó, pot ser adequada per a la prevenció i el tractament de diverses malalties infeccioses com ara infeccions del sistema respiratori superior i inferior, infeccions de ferides i infeccions pèlviques cròniques.
Els resultats dels estudis, que són polèmics, van revelar que, malgrat els grans experiments realitzats amb èxit utilitzant E. purpurea, queden moltes preguntes sense resposta. Recerques futures poden tenir com a objectiu el reconeixement complet del mecanisme d’acció de la planta mitjançant la utilització de nous mètodes complementaris.
La droga o part activa de la planta és principalment l’arrel, encara que s’utilitza també la part aèria de l’E. pallida i de l’E. angustifolia de la que se’n preparen xarops, càpsules, píndoles, extractes, tisanes i pomades.
A causa de la seva eficàcia com a immunoestimuladora, està indicada en la prevenció de malalties respiratòries com refredats, grip, amigdalitis, faringitis, laringitis, rinitis i bronquitis. També és efectiva en el tractament i la prevenció d’inflamacions de les vies urinàries.
Per prevenir malalties respiratòries hivernals podem prendre, a finals de la tardor, 20 gotes d’extracte d’ equinàcia una vegada al dia. Es pot reforçar l’acció prenent-la juntament amb própolis.
S’aconsella que no prenguin aquesta planta aquelles persones que pateixin de malalties autoimmunes o esclerosi múltiple, infecció del virus d’immunodeficiència humana (VIH) o síndrome d’immunodeficiència adquirida, o les que prenen immunosupressors.
Autora: Montserrat Alsina Marquez. Ex – Professora de Plantes Medicinals del Gremi de Herbolaris de Catalunya
Bio Eco Actual Juny 2017
