Reciclaje de envases España Reciclatge d'envasos Espanya

En 2016 els espanyols reciclem el 76% dels envasos destinats al contenidor groc (envasos plàstics, brics i llaunes) i al blau (paper i cartró). Així conclou l’últim informe anual de Ecoembes -la gestora estatal encarregada del reciclatge d’envasos domiciliaris- que destaca l’augment en un 4% de la taxa de reciclatge respecte a l’any anterior, superant els valors mínims que fixa la Unió Europea. Molts col·lectius qüestionen aquestes xifres i l’eficiència del model de recollida selectiva de residus.

Ecoembes no és l’únic organisme que quantifica el reciclatge a Espanya. La Comissió Europea, en la seva última publicació, assenyala que només vam reciclar el 31% de les nostres escombraries el 2014, quedant per sota de la mitjana de la UE, el 44%. Per a aquest mateix any, la taxa de reciclatge d’envasos domiciliaris difosa per la gestora estatal era del 73,6%. Un altre informe de la Comunitat de Madrid, revela que a la capital espanyola es van reciclar el 43% dels envasos domiciliaris el 2014, una quantitat molt allunyada de la mitjana nacional.

La disparitat de xifres no ajuda a aclarir quina és la veritable taxa de reciclatge d’envasos a Espanya. En principi, ens hauríem de refiar de la que proporciona Ecoembes, en ser l’única organització responsable de la seva gestió.

Però abans de posar la mà al foc per l’entitat convé preguntar-se, ¿qui és Ecoembes?

Ecoembes

Ecoembes és una organització amb més de 12.200 companyies adherides al seu Sistema Integrat de Gestió de Residus (SIG) i està composta per 57 empreses. Malgrat ser una entitat sense ànim de lucre, la majoria dels seus accionistes són empreses privades, entre les quals figuren: Danone, Bimbo, Colgate, Nestle, Mercadona, Carrefour, El Corte Inglés, Dia i altres multinacionals. El 60% són envasadores, l’altre 20% comercials i distribuïdores, i el restant 20% empreses de matèries primeres dels envasos.

La gestora estatal recapta l’aportació econòmica de cada envasador, per tractar els residus domiciliaris que generen d’acord amb la Llei 11/97 d’envasos i residus d’envasos. Els envasos que tramita tenen imprès el característic símbol del punt verd, que garanteix la seva transformació en les plantes de reciclatge.

Una de les veus més crítiques amb Ecoembes és la de plataforma Retorna -una iniciativa integrada per la indústria del reciclatge, Onegés ambientals, sindicats i associacions de consumidors- que denuncia la ineficàcia i manca de transparència del model de recollida de residus vigent. Asseguren, que està fet per i per a les empreses envasadores, sent els majors perjudicats el medi ambient i la ciutadania.

“Ecoembes busca un model que sigui difícilment auditable i que gestioni un percentatge reduït d’envasos al menor cost possible” explica Víctor Mitjans, director d’estudis de Retorna.

Els envasadors ideen estratègies per no pagar el punt verd, posen al mercat envasos que no han estat declarats però que sí que són reciclats, estalviant-se diners i inflant les xifres de reciclatge, afirmen des de la iniciativa.

En definitiva, es tracta d’un sistema de reciclatge creat, gestionat i auditat per les pròpies envasadores i empreses comercials, en el qual no hi ha supervisió de l’Administració Pública

El control de les dades relatives al punt verd està en mans dels mateixos que haurien de pagar per la seva utilització. És per això, que moltes organitzacions advoquen per un model de reciclatge més transparent i eficaç, que no estigui sotmès a possibles interessos empresarials.

SDDR. Una opció per al reciclatge de llaunes i ampolles

Una de les alternatives al SIG és el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR). Una forma de reciclatge destinada únicament als envasos de begudes, en què tots els agents implicats (productors, comerços, consumidors, operadores i Administració Pública) són partícips.

SDDR

El seu funcionament és senzill, se li associa un valor afegit a cada envàs produït, de manera que cada ciutadà que retorni una ampolla o llauna a qualsevol comerç se li reemborsa el sobrecost. D’aquesta manera es premia les persones que reciclen, seguint el principi de la UE: “qui contamina, paga”. Els comerços i operadores reben una bonificació en compensació per les seves tasques de recollida, emmagatzematge i lliurament d’envasos.

Per Ecoembes el SDDR suposa fer un pas enrere, consideren que la societat acabarà pagant més ja que els productes seran més cars pel sobrecost del nou sistema. Sostenen que li complicarà la vida al ciutadà, que haurà d’habilitar un nou espai a la seva llar i perdrà temps del seu dia a dia anant a dipositar els envasos. Des de  Retorna, asseguren que el ciutadà ja està patint les conseqüències de l’actual model de reciclatge, que no aconsegueix evitar la contaminació de llaunes i ampolles en el seu entorn. Els municipis i contribuents s’estalviaran diners gràcies a la reducció dels costos de recollida i eliminació de la neteja viària, buidatge de papereres i punts nets, expliquen.

Segons Ecoembes, el Sistema de Dipòsit comportarà majors emissions de CO2 en ser un model paral·lel al actual. La recollida en botigues augmentarà el nombre de vehicles, elevant els nivells de contaminació a les grans ciutats. En canvi, la plataforma Retorna creu que són complementaris, prova d’això són les més de 40 regions en què conviuen tots dos. Així mateix, assenyalen que el SDDR evitarà produir 320kg de CO2 per cada tona d’envasos desviada de la recollida actual, ja que es compactaran els residus abans de ser transportats.

El SDDR porta anys aplicant-se en països com Noruega, Finlàndia, Alemanya o Suècia, aconseguint taxes de devolució d’ampolles i llaunes d’entre el 80% i el 95%

A Espanya, la Comunitat Valenciana té previst implantar-lo de cara a 2018, sent la primera regió espanyola en provar-ho. Un cop establert i valorada la seva eficiència, veurem si la resta de comunitats també l’incorporen. De moment els governs de les Balears, Catalunya i Navarra, ja estan estudiant la possibilitat d’aplicar el Sistema de Dipòsit en les seves províncies.

Autor: Juan Gayá, Periodista ambiental i científic
Bio Eco Actual Juliol-Agost 2017

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here