el Consumo ecológico el consum ecològic El consumo de productos ecológicos en España creció un 14% en 2017

Associació Vida Sana. – Ángeles Parra, directora de BioCultura, reflexiona en veu alta sobre tot el que està esdevenint en el consum ecològic en els últims mesos…

De totes les estadístiques que veiem en els últims temps al voltant del consum ecològic, i de la nostra pròpia experiència personal, podem extreure algunes conclusions.

Primera: el consum ecològic creix. Això està molt clar. Però, quins són els sectors en què creix més?

Segona: també augmenta el nombre de persones i / o famílies que mengen majoritàriament aliments orgànics, però la veritat és que creix més i més ràpidament el nombre de famílies i / o persones que consumeixen aliments “bio” de forma esporàdica, de la mateixa manera que augmenta més i amb més celeritat el nombre de consumidors que consumeixen de forma aleatòria, de tant en comptes, productes destinats a vegans… que el nombre de vegans. Els que consumeixen majoritàriament aliments ecològics de forma contínua compren en establiments especialitzats, en un percentatge alt. Saben el que volen i com. I el seu consum responsable és igualment conscient en altres àmbits de l’eco-nomia domèstica. Els que consumeixen aliments ecològics de forma puntual no tenen una responsabilitat tan accentuada en altres àmbits.

Tercera conclusió: l’ampliació dels punts de venda d’aliments ecològics (botigues especialitzades, súpers “bio”, grans superfícies, mercats, etc.), en general, llevat d’excepcions, dóna resposta a formes de consum diferents i a grups socials diversos. Si més no, i de moment, al territori espanyol.

La quarta conclusió, almenys des del nostre parer, és que el que ens sembla interessant, almenys en aquest moment, és que el consum ecològic segueixi creixent. Per diferents raons: sanitàries, mediambientals, econòmiques, emocionals, familiars, etc.

L’alimentació ecològica és un tresor i cal democratitzar-la

Com més persones consumeixin aliments ecològics, millor. En les seves cases, en escoles, en hospitals, en guarderies, en menjadors socials, en restaurants, en cafeteries, etc. Com ho fem? Pensem el que pensem nosaltres, sigui quina sigui la nostra opinió al respecte, el procés d’ampliació del sector ecològic amb l’entrada en joc de les grans superfícies i els grans capitals, ja està en marxa. I compleix una funció, ho vulguem o no. Nosaltres, des de BioCultura, anem a limitar l’entrada a la fira d’aquestes grans superfícies de diverses maneres: en espai i en presència. Però oposar-nos del tot, radicalment, al fet que aquestes empreses estiguin presents a BioCultura, encara que sigui d’una manera simbòlica, limitada, serà un error. Treballant al costat d’elles podem fer que s’impregnin de l’essència del que ha estat el sector fins a la data. Si els rebutgem, si els perdem la pista, tard o d’hora van a passar de tots nosaltres i transformaran completament el sector i sense cap regla de responsabilitat.

Són temps estranys. Són decisions complexes. Ni tot és blanc ni tot és negre. Cal fer apostes i ni tot és totalment positiu ni tot és totalment negatiu. Tant de bo fos així

Tampoc podem deixar-nos portar per ideologies, que encotillen. BioCultura no vol perdre la seva essència, però tampoc vol ser una bombolla al marge de la societat. Un pagès que ven la seva producció a una gran superfície és un “traïdor”? Algú que compra majoritàriament en botigues especialitzades però que també consumeix en grans superfícies quan és necessari (cosa que tots fem, el confessem o no) és un “esquirol”? Una empresa ressò de “tota la vida” que decideix seguir creixent amb l’entrada de “gran capital” “s’ha venut a l’enemic”? Cal seguir treballant amb consciència, apostant pel millor, però sense anar per la vida d’ermitans. Ni d’saberuts. Ni d’superiors. Hem treballat des del principi per aconseguir democratitzar l’alimentació ecològica. Seguirem en això i perquè aquesta popularització segueixi els passos més correctes. Però no podem treballar d’esquena a la realitat diària. No seria sa, ni mental ni emocionalment.

Tot és possible i el que compta, ens diuen els savis de les grans tradicions, és la intenció. I la nostra està molt clara: arribar a la democratització de l’alimentació ecològica i que el consumidor pugui arribar-hi de la forma que més li plagui. El consumidor és, realment, qui tria. Es tracta de facilitar-li les coses. El creixement del sector també implica bondat per a tots (productors, restaurants, botiguers, superfícies, elaboradors, importadors, sector gourmet …) i, amb l’ampliació del sector, també hi ha més negoci per a tots els seus protagonistes. Es tracta que cada un sàpiga trobar el seu espai. Nosaltres treballarem per limitar el poder de les grans superfícies però sense pensar amb nostàlgia a “paradisos perduts”.

Font: Asociación Vida Sana
Autora: Ángeles Parra, directora de BioCultura