La forma en què s’explota aquest ingredient és responsable de la desforestació de grans extensions de boscos tropicals i Noruega ha pres mesures per deixar de utilitzar-lo.

Segons dades de la Rainforest Foundation Norway, diverses marques de productes han deixat d’utilitzar l’oli de palma en les seves receptes. Un exemple d’això és Nugatti, la tradicional crema de cacau i avellanes que ara utilitza oli de gira-sol.

Una mesura exemplar va ser la presa pel Parlament el passat juny de 2016 que va decidir prohibir la compra de biodièsel provinent d’oli de palma per part de les administracions públiques.

Totes aquestes mesures legals compromeses amb la reducció de la desforestació de boscos tropicals a Malàisia i Indonèsia, han portat a la reducció d’un terç el consum de productes que contenen oli de palma, siguin aliments o combustibles.

Per què és un problema?

L’oli de palma en si mateix no és el problema, si obviem el fet que té una alta proporció de greixos saturats, nocives per a la salut. El major problema és la manera en què es produeix i manufactura.

El cultiu de l’oli de palma té efectes desastrosos sobre els ecosistemes, el canvi climàtic, les espècies protegides i les poblacions locals

Els boscos verges de Malàisia i Indonèsia estan sent delmats a una velocitat alarmant a causa del gran augment en la demanda d’oli de palma. La situació és tan dràstica que s’estima que el 98% de l’àrea forestal d’Indonèsia serà destruïda abans del 2022.

Borneo i Sumatra constitueixen una de les regions amb més biodiversitat del planeta. Actualment un terç de les espècies de mamífers d’Indonèsia estan considerats en perill crític com a conseqüència del desenvolupament insostenible dels cultius que estan substituint els seus hàbitats.

Què passa en altres països

En altres països com Espanya, el debat se centra en la presència d’oli de palma en els aliments des d’un punt de vista de cura de la salut. Noruega en canvi, pensa en l’impacte ambiental que produeix la desforestació al planeta: cada any s’elimina una superfície de selva tropical de la mida d’Àustria.

Aquesta accelerada desforestació es relaciona amb l’avanç de plantacions de palma per a la producció d’oli o biocombustible. Ja els legisladors noruecs van prohibir al juny de 2016 activitats o importacions que suposin la destrucció de boscos perquè són la garantia del planeta en la lluita contra l’escalfament global.

Malàisia i Indonèsia són els majors productors d’oli de palma del món (85% del total). Si bé això genera guanys per a l’economia i llocs de treball en zones rurals, implica també un impacte en l’ambient i el desarrelament de pobles índigenas que habiten els boscos tropicals. Aquestes comunitats no són consultades sobre les activitats de la indústria de l’oli de palma i estan en conflicte territorial amb les empreses segons la Rainforest Foundation Norway.

Estratègies reeixides

Les organitzacions ecologistes noruegues vénen sensibilitzant als consumidors del país des de la dècada dels 90 amb estratègies que relacionen els productes que contenen oli de palma, amb la destrucció de boscos. Van elaborar llistes d’aliments i productes que contenen aquest oli i en poc temps el consum es va reduir en un terç.

L’altre repte va ser frenar les inversions en activitats que contribuïen a la destrucció de boscos com a oli de palma, soja, paper, etc. Així van llançar la Iniciativa pel Clima i els Boscos.

La tercera batalla és contra el biocombustible a base de palma. El seu ús està augmentant a Europa i, encara que en la Unió no es compra de zones desforestades des de 2004, s’alimenta el mercat incrementant la demanda.

Les dades demostren que la reducció d’emissions per l’ús de biodièsel no és efectiva ja que cal tenir en compte la petjada de carboni resultat de la tala de bosc per la seva obtenció. Resulta llavors que el biodièsel és tres vegades més contaminant que el gasoil, segons els càlculs publicats en l’informe Comprenent les implicacions sobre el clima del consum de biodièsel de palma, firmat per Chris Malins.

Actualment, les organitzacions ecologistes han guanyat la croada a Noruega. Ara, llancen l’ofensiva perquè la UE segueixi l’exemple del país escandinau i revisi la seva política respecte als biocombustibles que contribueixen a la desforestació dels boscos tropicals.

Font: Ecoportal.net
Amb informació de: El País & www.aceitedepalma.org

Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Juliol-Agost 2017

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here