El Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i Canadà (CETA), va ser aprovat el passat mes de febrer pel parlament Europeu. Malgrat l’oposició manifestada en molts carrers europeus, 408 eurodiputats van votar a favor, enfront de 254 que ho van fer en contra. La seva entrada en vigor és provisional i va començar la passada primavera, a l’espera que es pronunciïn el tribunal de justícia de la UE i els parlaments nacionals.
El CETA inclou una sèrie de mesures per eliminar les barreres comercials entre la UE i Canadà i fixa les normes per als futurs intercanvis. La seva repercussió va més enllà de l’àmbit comercial i implica la modificació d’estàndards en diversos sectors, un dels més rellevants és el de l’alimentació.
Molts col·lectius polítics i de la societat civil europea, denuncien que el Tractat de Lliure Comerç suposa harmonitzar qüestions com les pràctiques agrícoles, que són molt diferents en les dues potències. Creuen que el CETA permetrà l’entrada de tones de productes canadencs, produïts sota unes normes de seguretat alimentàries inferiors a les de la UE.
A Canadà la regulació per a l’ús de pesticides és més laxa que a Europa
A Canadà la regulació per a l’ús de pesticides és més laxa que a Europa. Per exemple, es permet l’ús de neonicotinoides, una família de productes químics responsables de la mort de milions d’abelles a tot el món, en canvi a la UE només se’n utilitzen alguns.
Així mateix, s’accepta l’ús de glifosat, un pesticida que l’OMS classifica de “possible cancerigen”, i que a Europa el seu ús ha estat prorrogat fins a febrer de 2018, a l’espera que l’Agència Europea de Substàncies Químiques (ECHA) avaluï la seva toxicitat. A més, hi ha una iniciativa ciutadana que pretén recollir un milió de signatures per prohibir-lo definitivament.
Preocupa que el CETA pugui convertir-se en la via d’accés dels aliments transgènics a Europa
També preocupa que el CETA pugui convertir-se en la via d’accés dels aliments transgènics a Europa. Canadà és el tercer país del món que més transgènics produeix. No es requereix l’etiquetatge obligatori d’identificació dels aliments genèticament modificats, encara que es permet afegir-lo de forma voluntària.
A la UE els aliments transgènics es fan servir per al pinso d’animals. A diferència del país nord-americà, és obligatori l’etiquetatge en els aliments que continguin a partir del 0,9% d’ingredients transgènics.
També hi ha alguns colorants permesos al Canadà i no a Europa. Pigments com el Fast Green FCF i el Citrus Red No.2, estan restringits a la UE, a més d’altres, que només estan prohibits en alguns països europeus. Els requisits d’etiquetatge també són més estrictes a Europa que al Canadà.
El benestar animal també es podria veure afectat negativament amb l’entrada en vigor del tractat. Segons l’informe, Europa: El CETA posa en perill la teva seguretat alimentària, elaborat per Council of Canadians i diverses organitzacions europees, els drets dels animals són inferiors al Canadà que a Europa. No hi ha sancions per l’incompliment dels codis de conducta per al benestar animal i hi ha poca vigilància sobre els productors carnis. Els ramaders de la UE es podrien veure obligats a competir amb pràctiques més barates i menys ètiques.
La Comissió Europea assegura que no es produirà una harmonització reguladora i que les exportacions hauran de complir amb la normativa europea. El tractat estableix que el país importador acceptarà les condicions del país d’origen, sempre que aquestes siguin equivalents a les seves.
En canvi, la plataforma “no al TTIP” assenyala que “el CETA és clarament quelcom perfecte per a les corporacions a banda i banda de l’Atlàntic. Amb aquest acord aconsegueixen més munició per intimidar els governs i les autoritats locals pel que fa a les regulacions que podrien obstaculitzar els seus beneficis”.
Una altra mesura polèmica és l’eliminació del 90% de les indicacions geogràfiques (IGS) a nivell europeu amb denominació d’origen. Després d’un procés de selecció la UE ha acceptat 27 IGS espanyoles.
Des d’Espanya, els partits polítics defensors del CETA garanteixen que tots els productes nacionals presents en el mercat canadenc comptaran amb la protecció necessària per evitar el seu plagi. Actualment, la marca València Orange ja està competint amb la taronja valenciana al país nord-americà.
Els que s’oposen al Tractat de Lliure Comerç consideren que la seva aprovació simbolitza la continuïtat d’un sistema alimentari controlat per multinacionals. Un model de nutrició basat en el menjar i beguda processades, també conegut com “menjar escombraries”.
Asseguren que els processos de globalització als que dóna suport l’acord van en contra de l’agricultura més respectuosa amb el medi ambient i contra els productes de proximitat i qualitat. Des de la Comissió Europea, al·leguen que l’agricultura ecològica sortirà enfortida, al facilitar el comerç transatlàntic dels seus productes.
A més de les mesures que afectaran els sistemes agroalimentaris, una de les més controvertides és la creació del Sistema de Tribunal d’Inversions (ICS per les seves sigles en anglès). Unes corts d’arbitratge que permetran als inversors estrangers demandar als Estats, sense ser jutjats per les corts de cada país.
Segons Brussel·les, el nou sistema de tribunals “consagra el dret dels governs a regular en interès públic encara que això afecti a una inversió estrangera”. Per l’Observatori Corporatiu Europeu les úniques beneficiades seran les grans empreses. Els permetrà revocar reformes d’interès públic, com podrien ser les destinades a la millora de la protecció del medi ambient o dels estàndards laborals, si consideren que van en contra dels seus interessos, expliquen.
Els col·lectius de la campanya “no al TTIP” no llencen la tovallola, i recorden que encara que el CETA hagi estat aprovat a l’Eurocambra, els parlaments estatals encara poden bloquejar el seu procés de ratificació.
La Comissió Europea espera que el CETA sigui només el primer de la resta d’acords internacionals que s’aprovin. Els següents són El TISA i el TTIP, amb els quals esperen harmonitzar, accelerar i abaratir el comerç Internacional.
Autor: Juan Gayá, periodista ambiental i científic
Bio Eco Actual Setembre 2017
