El passat mes d’abril posàvem l’atenció en un tema prioritari de la nostra societat que malauradament no ocupa l’espai que deuria en les agendes polítiques i mediàtiques. L’article titulat alimentació escolar: “Menjadors escolars sota sospita” desvetllava una realitat candent i preocupant: la dubtosa qualitat de l’alimentació que reben els nostres fills a les escoles.
En aquesta ocasió volem reflectir una visió molt més encoratjadora gràcies a l‘informe “L’alimentació escolar a Espanya. Cap a un model més saludable i sostenible” coordinat per Andrés Muñoz de Del Campo al Cole, amb la col·laboració d’Abel Esteban de Ecologistes en Acció, José Luís Pozos de CEAPA i Jordi Menéndez de VSF (Justícia Alimentària Global). Es tracta de l’informe resultant d’una interessant investigació que s’ha dut a terme gràcies també a la contribució econòmica de més de 250 persones que han col·laborat a través de la plataforma de micromecenatge Goteo o www.goteo.org/project/alimentando-conciencias.
Radiografia de la situació
En aquest informe es fa una anàlisi en profunditat de la situació del sector de la restauració col·lectiva del que es desprèn que hi ha una clara tendència cap a la oligopolització i la imposició del càtering a les escoles del nostre país, un servei en augment que ja utilitzen centenars de milers de nens i nenes. En aquest sentit es defensa la compra pública verda com una via eficaç que orienta els mercats cap a un model econòmic més just i sostenible.
Normativa complexa que dificulta l’adopció d’iniciatives ecològiques i de proximitat, monopoli i concentració del sector, menús poc equilibrats i monòtons com a resultat de la subcontractació, manca de transparència i el fet que Espanya es troba a la cua en Compra Pública Responsable, són segons aquest estudi alguns dels principals obstacles per redreçar la situació cap a vies més saludables i conscients. A tot això cal afegir que la major part de les escoles no demostren gaire interès en convertir els seus menjadors en un lloc des del qual educar sobre l’important valor de la nutrició i el respecte al medi ambient.
Alternatives encoratjadores
Després d’un exhaustiu estudi previ del sector, en el qual aquest treball s’endinsa en detall en algunes de les problemàtiques més apressants de l’alimentació escolar, s’exposen una sèrie d’alternatives de gran interès per portar a la pràctica. En aquesta línia s’assenyala que és absolutament necessari canviar el model de gestió dels menjadors per a afavorir la producció local i donar suport a les petites i mitjanes empreses així com apostar per iniciatives de menjadors responsables que proposen un model ecològic, saludable i de proximitat.
Afortunadament i malgrat les moltes traves, cada vegada estan sorgint més idees i projectes d’índole local que donen suport a un model d’aquestes característiques i que sensibilitzen a la comunitat escolar sobre, per exemple, la importància de crear menús en funció de les necessitats nutricionals dels nens i nenes i la possibilitat d’utilitzar el menjador com un punt educatiu on s’aprengui la importància que suposa menjar bé. Un altre dels aspectes que l’informe aborda és l’origen dels aliments, no només des del punt de vista nutricional, sinó també pel seu impacte socioambiental per al territori.
Els menjadors alternatius responsables que estan inspirats en l’agroecologia ja formen part d’iniciatives com els Menjadors Ecològics a Catalunya, els Ecocomedores a les Canàries o la Red de Agricultores Ecológicos de Donostialdea. Al País Basc, a la zona de Duranguesado, la plataforma Berton Bertokoa ja ha introduït els principis de proximitat i de producció ecològica en set escoles de la comarca, mentre que a València, l’associació La Recovera promou menjadors escolars sostenibles a la província. Pel que fa a l’associació catalana Menjadors Ecològics, la seva fundadora la cuinera Nani Moré, defensa que no es tracta només d’alimentar de forma saludable i reduir els impactes ambientals, sinó també d’educar sobre una alimentació conscient. Segons ella el model a promoure és “un menjador que vol alimentar de forma sana avui, però també garantir que es faci demà”, així mateix s’enumeren alguns dels requisits perquè un menjador sigui considerat ecològic: consum diari de verdures ecològiques de temporada i proximitat, almenys el 50% dels aliments han de ser de producció ecològica i adquirits directament als productors i cal oferir un projecte educatiu dins del servei de menjador per garantir la seva continuïtat.
També el càtering té cabuda en aquests models alternatius, principalment adoptant criteris solidaris i de comerç just que entren tímidament en els menjadors escolars. Com s’assenyala en l’informe, hi ha algunes experiències com la iniciativa de José Antonio Cuenca i Julio Torres, dos joves de Madrid, que van decidir unir la seva experiència laboral en informàtica i hostaleria per oferir en els seus menjars productes elaborats amb matèria primera de Comerç Just i d’aquí va néixer Catering Solidario. “Reduïm el consum de plàstic al màxim apostant per envasos biodegradables, coberts compostables i tovallons 100% reciclats, a més d’una gestió rigorosa de residus, i pel que fa als aliments sobrants de la nostra activitat diària els donem a esglésies- expliquen- Donem suport al comerç just no només oferint productes sinó que ho traslladem a la forma de cuidar als nostres treballadors i als nostres clients.”
Exemples com aquests són una alenada d’esperança en el futur de l’alimentació dels nostres fills en el qual les associacions de mares i pares compleixen un paper fonamental promovent aquest tipus d’iniciatives i fent pressió en les administracions públiques perquè introdueixin definitivament canvis en les lleis que fomentin un model ecològic i de proximitat.
Autora: MariaJo López Vilalta / Morocha, Llicenciada en Ciències de la Informació
Bio Eco Actual Setembre 2017
