Les altes temperatures d’aquest estiu, amb  rècords històrics en onades de calor com les de les primeres setmanes de juny, ens mostren alguns dels efectes del canvi climàtic. En moltes regions, la nostra salut i la de moltes altres especies es veu seriosament afectada per l’escalfament global.

Los animales y plantas con mayor capacidad de adaptación sobreviven con estrategias diversas -desde emigrar hacia zonas más frías hasta adelantar la temporada de cría, modificar la dieta o crecer menos- pero muchas otras no pueden hacer frente al dilema de adaptarse o morir.

Les persones que estimen els ocells de ben segur que reconeixen fàcilment la mallerenga carbonera (Parus major), una espècie comuna a pràcticament tot Europa. Un equip d’investigadors de la Universitat de Oxford ha comprovat que durant els últims 100 anys la data de posada d’ous de les mallerengues que viuen al Regne Unit s’ha avançat una mitjana de dues setmanes. Aquesta modificació del calendari reproductiu permet adaptar-se millor al canvi climàtic, que provoca que els insectes -aliment principal de les mallerengues- apareguin als camps cada any més d’hora.

L’evolució ha afavorit en aquest cas als ocells que inicien el procés de cria abans d’hora, mentre que els exemplars que continuen amb el calendari antic tenen menys possibilitats d’èxit reproductiu i, per tant, van camí de l’extinció.

“D’aquí a finals de segle més de la meitat de les espècies d’animals i plantes del nostre país es veuran greument afectades pel canvi climàtic”

No tots els ocells tenen facilitats per adaptar-se al canvi climàtic. Un estudi publicat al gener de 2012 a la revista Nature Climate Change per investigadors de set països europeus indicava que durant les dues últimes dècades les papallones s’han desplaçat una mitjana de 114 quilòmetres cap al nord (en el conjunt del continent) mentre que els ocells només han emigrat 37 quilòmetres. La manca de sincronia augura una tragèdia existencial generalitzada perquè, segons aquest mateix estudi, en només 20 anys el conjunt de temperatures del continent s’ha desplaçat cap al nord una mitjana de 250 quilòmetres. És dir, per trobar la mateixa temperatura que tenia un punt determinat d’Europa fa dues dècades ara cal anar a buscar-la 250 quilòmetres més al nord.

A Amèrica també hi ha molts exemples d’espècies en perill per culpa del canvi climàtic, com és el cas de la pica americana (Ochotona princeps). Aquest petit rosegador parent llunyà del conill, viu a l’oest dels Estats Units i Canadà i està perfectament adaptat a les baixes temperatures de les muntanyes. Té una gran habilitat per excavar caus a la neu i la seva pell i pèl el protegeixen de les temperatures més extremes. Però només de les baixes temperatures. A l’estiu la pica americana pot morir literalment asfixiada de calor si no troba un lloc fresc on refugiar-se. La resistència tèrmica d’aquest animal ha arribat al límit en regions com la Gran Conca (en anglès: Great Basin). En aquesta zona muntanyosa i àrida entre les Rocoses i la Serra Nevada nord-americana, la població de piques pràcticament ha desaparegut en només dues dècades.

El panda es queda sense bambú

Àsia tampoc és una excepció d’aquest procés. La relació entre clima i dieta comença a preocupar els experts que estudien al panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) . En un article publicat el novembre de 2012 a la revista Nature Climate Change, científics de l’Acadèmia de Ciències de la Xina i de la Universitat Estatal de Michigan (EUA) indicaven que, fins i tot en l’escenari de canvi climàtic més optimista, el bambú desapareixerà abans d’acabar aquest segle a les muntanyes de la província xinesa de Shaanxi, on viuen actualment 275 pandes (de la subespècie panda de qinling), el 17% de la població mundial d’aquest emblemàtic animal.

El cambio climático acelera la extinción de especies El canvi climàtic accelera l'extinció d'espècies

Al cercle polar Àrtic trobem el cas de la guineu polar (Alopex lagopus), una de les espècies que presenten la capacitat de canviar de coloració en funció de l’estació del any. La guineu polar vesteix de blanc quan el seu hàbitat natural està cobert de neu i enfosqueix el seu pelatge quan arriba la primavera, quan hi ha més zones rocoses al descobert.

La progressiva desaparició de les zones cobertes pel gel, produïda pel canvi del clima, està reduint els dominis de la guineu polar i facilitant la competència de la guineu comuna (Vulpes vulpes), adverteixen els experts. No cal dir que la supervivència de la guineu polar es troba en perill imminent.

Sense anar tan lluny, un estudi elaborat el 2011 per experts del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) indica que d’aquí a finals de segle més de la meitat de les espècies d’animals i plantes del nostre país es veuran greument afectades pel canvi climàtic.

Els més perjudicats per l’escalfament i la disminució de les pluges seran els amfibis, amb un 85% d’espècies que perdran com a mínim una tercera part del territori que ocupen actualment. El mateix fenomen de contracció de l’espai amb bones condicions per a la vida afectarà abans que acabi el segle al 67% de les espècies de rèptils, el 63% de les aus i el 67% dels mamífers.

En alguns casos es produiran importants desplaçaments al territori (a la recerca de zones menys càlides) mentre que en altres casos es reduirà dràsticament la població o fins i tot es produiran extincions locals.

“Els ambients adequats per a les sureres hauran desaparegut a mitjans de segle d’Extremadura i Andalusia, i a finals de segle de Catalunya”

Les plantes també es veuen afectades pel canvi climàtic

Alguns models posats a prova pels experts del CSIC indiquen que a finals de segle, les condicions ambientals òptimes per al creixement d’arbres tan emblemàtics com l’alzina surera (Quercus suber, d’on s’extreu el suro) s’hauran modificat radicalment a Espanya. Els ambients adequats per a les sureres hauran desaparegut a mitjan segle d’Extremadura i Andalusia, i a finals de segle de Catalunya. Les noves àrees potencials per a la supervivència d’aquesta espècie s’obren en el Nord-oest de la Península Ibèrica, Galícia i Astúries occidental.

Durant els darrers anys ja s’ha demostrat en diverses zones de la Península modificacions en la coberta vegetal que es poden associar al canvi climàtic. Un dels casos més ben documentats és la progressiva substitució de fagedes per alzinars al massís del Montseny (Catalunya), amb estudis destacats com el publicat pels investigadors Josep Peñuelas i Martí Boada el 2003 a la revista Global Change Biology.

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència

Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Octubre 2017