Des de fa algunes dècades, els humans estem provocant problemes al medi ambient en gairebé tots els racons del planeta. Els conflictes són tan variats i nombrosos que de vegades ni tan sols som capaços de tenir un registre actualitzat del lloc en que es produeixen aquest problemes que posen en perill la supervivència dels ecosistemes, la fauna, la flora i les poblacions humanes indígenes.

Per ajudar a prendre consciencia global d’aquesta llarga llista de conflictes ambientals provocats pels humans, experts de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) van posar en marxa en 2012 el projecte Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas, a internet www.ejatlas.org). En aquesta guia interactiva i constantment actualitzada es cataloguen i documenten en l’actualitat més de 2.100 casos en els que ciutadans i ecologistes s’enfronten amb els interessos de grans empreses i poders polítics que provoquen danys al medi ambient en diverses parts del planeta.

La utilitat informativa i de denuncia que ofereix l’EJAtlas es pot veure en exemples com l’oli de palma, un dels problemes ambientals de més actualitat i un exponent dels problemes ambientals que pot provocar l’agricultura intensiva basada en la explotació dels recursos naturals i les persones.

La utilitat informativa i de denuncia que ofereix l’EJAtlas es pot veure en exemples com l’oli de palma, un dels problemes ambientals de més actualitat

Una part important dels grans cultius de palmera d’oli (d’on s’extreu el polèmic oli de palma) s’implanten en selves tropicals cremades pels propis agricultors, provoquen danys importants a les especies de fauna i flora locals i obliguen als pobladors indígenes a abandonar les seves terres i fugir (quan no acaben sent víctimes mortals dels agricultors i empreses invasores).

Les dades recollides per l’EJAtlas indiquen que en l’actualitat hi ha 72 casos mundials registrats de conflictes relacionats amb la producció de palmera d’oli. Un exemple és el ecocidi al riu La Pasión a Guatemala on es va produir la mort generalitzada de peixos després de la instal·lació d’una empresa processadora de l’oli de palma a les rodalies del riu, una contaminació que va afectar més de 11.000 persones que viuen a la zona. Segons el Laboratori de Toxicologia de la Universidad de San Carlos (USAC), el motiu d’aquesta mort massiva de peixos en més de 150 quilòmetres del riu, va ser l’alt grau de contaminació causada pel malatió, un plaguicida utilitzat per eliminar mosques en la fruita de la palmera, segons recull l’EJAtlas.

L’Atles de Justícia Ambiental està codirigit pels professor Leah Temper i Joan Martínez-Alier, que va aconseguir una important ajuda econòmica del Consell Europeu de Recerca per posar en marxa i mantenir aquest projecte fins al 2021. L’atles reuneix els conflictes més rellevants i significatius dels últims 30 anys a través d’una metodologia de col·laboració entre acadèmics i activistes, que proposen els casos a incorporar a l’atles interactiu (www.ejatlas.org) mitjançant una fitxa informativa.

L’inventari global permet crear diferents mapes a partir de filtres per facilitar una visualització de quins són els classificats com a més greus. De fet, entre les dades aconseguides fins ara destaca l’existència de 260 conflictes ambientals en els que s’han registrat morts violentes (principalment d’activistes assassinats per el seu compromís amb el medi ambient i els pobles indígenes).

El professor Martínez-Alier ha destacat que un dels indicadors del nivell de gravetat dels conflictes ambientals és el perill per a la vida de les persones, ja sigui perquè els problemes denunciats provoquen contaminació que perjudica la salut humana o per l’ús de la violència física per part de les empreses o polítics que no respecten el medi natural i els seus pobladors.

L’inventari global permet crear diferents mapes a partir de filtres per facilitar una visualització de quins són els classificats com a més greus

Bona part de les accions violentes documentades en el Atles de Justícia Ambiental estan localitzades en Amèrica llatina i Àsia. Un dels casos emblemàtics que es relaten en aquest Atles és el de Berta Cáceres, guardonada al 2016 amb un dels Premis Goldman (considerats els premis Nobel del medi ambient) i assassinada al març de 2016. Berta Cáceres va ser cofundadora del Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH) i una de les seves actuacions més destacades va ser la paralització de les obres de l’embassament d’Agua Zarca, una infraestructura hidroelèctrica que podria tenir un greu impacte en els boscos i els territoris en els que han viscuts els pobles indígenes.

Al gener de 2017, un jutge de Tegucigalpa (Hondures) va ordenar l’ingrés a presó de l’exmilitar Henry Javier Hernández Rodríguez, com a presumpte autor de l’assassinat de Berta Cáceres. També van ser detinguts per aquest cas Douglas Bustillo, Mariano Díaz (membre de l’Exèrcit), Edilson Duarte (militar retirat) i Sergio Rodríguez, empleat de la empresa Desarrollos Energéticos (DESA), que impulsa el projecte hidroelèctric al que s’oposava Berta Cáceres.

Un atlas para descubrir los conflictos ambientales del mundo
Manifestació contra el fracking // © Paul Rookes

 El fracking, un tema emergent

Entre la llarga llista de temàtiques que s’inclouen en l’Atles es troben la contaminació de l’aire i l’aigua, l’ús indiscriminat de productes tòxics, desforestació, destrucció de zones humides i espais costaners, explotació dels recursos hídrics, sobrepesca i explotacions mineres. El director del projecte destaca que en la primera presentació dels resultats del projecte, en març de 2014, els seus responsables tenien catalogats 920 conflictes ambientals. En els tres últims anys, un del grups de problemes emergents és el relacionat amb els projectes d’explotació d’hidrocarburs amb la tècnica de fracturació hidràulica (coneguda com a fracking).

Les dades actualitzades d’aquest atles també identifiquen 360 casos considerats d’ èxit, en els quals la justícia ambiental es va imposar, ja sigui per mobilitzacions o resolucions judicials. En aquest apartat de victòries ambientals es troben diverses campanyes contra la construcció de mines i grans infraestructures de comunicacions, una plantació de palma d’oli o una incineradora, ha explicat el professor Martínez-Alier. Amb tot, aquests 360 casos de èxit suposen només un 17% del total.

El EJAtlas inclou un total de 55 conflictes ambientals en territori espanyol, molts dels quals estan relacionats amb projectes d’abocadors i incineradores de residus, grans obres públiques, turisme i centrals nuclears.

Autor: Joaquim Elcacho, periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència

Bio Eco Actual, mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Desembre 2017