El 2018 passarà a la història com un any transcendental en la protecció dels cetacis i altres espècies marines a la Mediterrània. Després de gairebé una dècada de propostes i estudis, el govern espanyol ha decidit protegir els valors ambientals d’una àmplia zona situada entre Catalunya, el País Valencià i l’arxipèlag balear conegut com el Corredor de migració de cetacis de la Mediterrània. El projecte de Reial decret de creació d’aquesta nova àrea marina protegida va ser presentat a exposició pública el passat 21 de novembre i, si no sorgeixen problemes legals, entrarà plenament en vigor a principis de 2018.
La declaració d’àrea marina protegida inclourà la protecció preventiva d’espècies davant de dos importants amenaces ambientals. D’una banda no es permetrà l’ús de sistemes actius destinats a la investigació submarina o subterrània (tant per mitjà de sondes, aire comprimit o explosions controlades com per mitjà de perforació subterrània). A més, quedarà prohibit qualsevol tipus d’activitat extractiva (hidrocarburs, mineria i similars), excepte aquelles relacionades amb permisos d’investigació en vigor, segons detalla el Reial Decret elaborat pel ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient.
El redactat de Reial Decret és en alguns apartats molt tècnic però deixa molt clar que, d’acord amb els estudis científics realitzats en els últims anys, els cetacis que viuen de forma permanent o realitzen viatges migratoris en aquesta part de la Mediterrània estan molt exposats a amenaces com el soroll submarí, que pot procedir per exemple de les prospeccions i estudis per a l’extracció de petroli i gas al seu subsòl marí. Els impulsos de sonar, trets d’aire comprimit o explosions que es poden realitzar en aquest tipus de treballs provoca interferències en la comunicació entre els cetacis, altera activitats vitals com l’alimentació o la reproducció, i en casos extrems pot provocar danys en els sistemes auditius dels cetacis, desorientació i avaraments a les costes.
Els cetacis que viuen de forma permanent o realitzen viatges migratoris en aquesta part de la Mediterrània estan molt exposats a amenaces
El Reial Decret estableix que aquest nou espai protegit quedarà inclòs en la Llista de Zones Especialment Protegides d’Importància per al Mediterrani (Llista ZEPIM), en el marc del Conveni de Barcelona.
La zona protegida ocupa una superfície estimada de 46.262,82 km2, amb una franja d’uns 85 km d’amplària mitjana que discorre de nord a sud des del Cap de Creus (Girona) fins al Cabo de la Nao (Alacant); i d’est a oest, des d’uns 18 quilòmetres de les costes d’Eivissa, Mallorca i Menorca fins a uns 38 quilòmetres de les costes catalana i valenciana.
L’inici del procés d’exposició pública d’aquest Reial Decret es va produir molt pocs dies després que el 14 de novembre l’Ajuntament de Barcelona i l’Aliança Mar Blava portessin a terme al Museu Marítim de Barcelona una jornada de divulgació sobre la importància del corredor de migració de cetacis de la Mediterrània. Especialment, els ponents d’aquesta jornada de sensibilització social van destacar els perills que amenacen a aquest ecosistema marí; especialment, la contaminació acústica i les prospeccions petrolíferes.
Durant els últims anys, diversos vídeos gravats amb ajuda de drons davant de les costes de Catalunya ens han demostrat una realitat que els científics coneixien des de fa anys. Les aigües d’aquesta part de la Mediterrània acullen una llarga llista d’espècies de cetacis, entre els quals destaca el rorqual comú (Balaenoptera physalus), que manté pautes migratòries molt concretes, així com d’altres cetacis que no es regeixen per pautes migratòries definides, com són el dofí mular (Tursiops truncatus), el dofí llistat (Stenella coeruleoalba), el dofí comú (Delphinus delphis), el cap d’olla comú (Globicephala melas), el cap d’olla gris (Grampus griseus), el catxalot (Physeter macrocephalus) i el zífid comú ( Ziphius cavirostris). A més, en aquesta zona del litoral viuen importants poblacions de tortugues marines com la tortuga babaua (Caretta caretta).
Quedaran prohibides en l’esmentat corredor les activitats extractives que no estiguin en vigor en el moment de l’aprovació d’aquesta norma
El denominat “Projecte Mediterrani per a la identificació de les Àrees d’Espècies d’ interès per a la conservació dels cetacis en el Mediterrani Espanyol”, publicat el 2004, fruit del conveni entre el llavors Ministeri de Medi Ambient i les Universitats de València, Barcelona i Autònoma de Madrid, ja identificava aquest espai com una àrea d’especial interès per ser una ruta migratòria de cetacis. L’estudi incidia en la necessitat de protegir aquesta zona per concentrar gran diversitat d’espècies de cetacis i per ser d’especial rellevància com a zona de pas migratori d’aquestes espècies cap a les seves àrees de cria i alimentació al nord de la Mediterrània.
D’acord amb el que estableix el Reial decret queden prohibides en l’esmentat corredor les activitats extractives que no estiguin en vigor en el moment de l’aprovació d’aquesta norma. Per tant, no podran ser autoritzats els projectes de prospeccions petrolíferes actualment en tramitació. Fins al passat mes de novembre estaven en tràmit en aquesta zona 12 permisos d’investigació d’hidrocarburs sol·licitats per la petroliera Cairn Energy en el golf de Lleó, així com una altra petició similar -coneguda com a projecte Medusa- promoguda davant de les costes de Tarragona.
La coordinadora d’entitats Aliança Mar Blava, que treballa des de fa gairebé una dècada en la defensa d’aquestes aigües, ha valorat molt positivament el Reial Decret exposat el passat novembre i recorda que els projectes d’extracció de petroli i gas plantejats en aquesta zona de la Mediterrània durant els últims anys “haguessin pogut generar un impacte ambiental crític i irreversible sobre les poblacions de fauna marina”.
Autor: Joaquim Elcacho, periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Bio Eco Actual Gener 2018
