És molt probable que si fes una enquesta a la població general i els preguntés què poden fer per tenir cura del medi ambient les respostes anirien al voltant de reciclar, fer servir menys el cotxe, utilitzar piles de baix consum, etc. Però això, és realment així?

Nacions Unides va dur a terme un estudi fa uns anys per identificar de totes les activitats que realitza l’home (incloses la construcció i el transport) quina és la que més impacte tenia en el medi ambient. El resultat va ser contundent: l’alimentació.

Cada vegada que fem el gest d’introduir algun tipus d’aliment a la nostra boca estem deixant una petjada ambiental. És temptador pensar que el més important sigui prendre productes locals (així ens evitem el transport), o de cultiu biològic (així tenim cura de la terra i fomentem la biodiversitat), o aliments a granel (així evitem els embalatges). I encara que òbviament el que acabo d’esmentar és rellevant i que cal tenir en compte, el que amb diferència té més rellevància és el tipus d’aliment en si; en concret el consum de carn i lactis, és a dir, la cria de bestiar.

Perquè una quarta part del planeta mengi carn tots els dies, tres quartes parts passen gana

Algunes dades per il·lustrar aquesta realitat:

Efecte hivernacle

El sector de la criança del bestiar genera més emissions d’efecte hivernacle (mesurades en diòxid de carboni (CO2)) – 18%, que tots els mitjans de transport junts. Una tona de metà, el principal gas responsable de l’efecte hivernacle, té la capacitat d’escalfar el planeta igual que 23 tones de CO2. Una vaca lletera produeix 75 kg de metà per any, el que equival a més de 1,5 tones mètriques de CO2. Així els gasos de les vaques són la principal causa de l’efecte hivernacle.

Rendibilitat

Calen 500 vegades més terra per produir un quilo de carn que per produir un quilo de gra. Per produir un quilo de carn una vaca menja 16 quilos de proteïnes vegetals. Perquè una quarta part del planeta mengi carn tots els dies, tres quartes parts passen gana.

Desforestació

Però a més la cria de bestiar és la major causa de desforestació, producció d’escombraries i alteració de la fauna marina (el 50% dels peixos s’usen com a aliment per a vaques, porcs i pollastres), sense oblidar el consum d’aigua: una dieta vegana consumeix menys de la desena part que una dieta estàndard.

Més enllà de les opcions personals que un triï, tenir una alimentació que vagi orientada cap al vegetarianisme o el veganisme no només és una forma de tenir cura de la nostra salut sinó també de la dels altres éssers humans, els animals i la del planeta.

Autora: Dra. Eva T. López Madurga. Metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Consultora de Nutrició, Macrobiòtica i Salut Integral – www.doctoraevalopez.com

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Publicat a Bio Eco Actual Febrer 2018