Entrevista a Celia Ojeda, responsable de l’Àrea de Consum de Greenpeace. Celia Ojeda, (Valladolid, 1979), doctora en Biologia Marina, porta més de 15 anys defensant el medi ambient com a activista de Greenpeace, principalmente combatiendo la sobrepesca y trabajando en la protección de los océanos.

Ara, com a Responsable de l’Àrea de Consum de la mateixa organització, el seu objectiu és frenar el consumisme inconscient, que segons ella, és responsable dels majors desafiaments mediambientals i socials als quals ens enfrontem.

Què feu des de Greenpeace per combatre el consumisme?

Principalment realitzem campanyes de conscienciació per alertar les persones sobre el que hi ha darrere del consumisme: sobrepesca, desforestació, explotació laboral, o la seva relació amb el canvi climàtic. I oferim alternatives perquè realitzin un consum sostenible en diversos àmbits, a més de fomentar el desconsum del que es innecessari. També treballem amb governs i empreses perquè donin suport a un model de consum alternatiu.

Els consumidors són conscients que tot el que compren té una repercussió sobre el medi ambient, la societat i l’economia?

El repunt dels últims anys en la compra de menjar o roba ecològica reflecteix el compromís de cada vegada més persones per consumir de forma sostenible. No obstant això, la majoria de la societat segueix sense plantejar-se aquestes qüestions i compra de manera compulsiva coses que no necessita.

Quin paper juga la política en l’actual model de consum?

Té un paper crucial, i no està fent res per frenar-lo. A dia d’avui, fem servir un 50% més dels recursos que fa 10 anys, i les solucions polítiques que es plantegen, com la llei d’economia circular, s’emmarquen en un model de consum que no fomenta la reducció.

Necessitem que la política es deixi anar de la mà de les grans empreses i incentivi un model de consum que prioritzi les necessitats del medi ambient i les persones, en comptes de la seva degradació.

Quines alternatives té una persona que vol alimentar-se de forma més sostenible, però no es pot permetre comprar productes ecològics?

El preu dels aliments ecològics és un tema controvertit. És cert que a les grans superfícies, els preus d’aquests productes poden no sempre estar a l’abast de tothom. No obstant això, hi ha alternatives més econòmiques, com anar a una cooperativa, on, en no haver-hi intermediaris, els preus són més assequibles. Si aquesta opció tampoc no és viable, els consumidors poden apostar pel consum de proximitat, que evita totes les emissions de CO2 implicades en el transport dels aliments i fomenta una economia de proximitat.

L’etiquetatge ecològic sempre garanteix que un producte és sostenible?

Els productes ecològics certificats estan regulats per una normativa molt estricta que assegura la seva forma de producció. El problema ve quan l’ecològic xoca amb la globalització. És sostenible menjar-se un alvocat ecològic que ha creuat l’oceà? Evidentment no. Sempre cal procurar que els aliments que comprem, a més d’ecològics, siguin de proximitat i de temporada.

Podem combatre el canvi climàtic amb la nostra dieta?

Sí. El 14,5% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) emesos a l’atmosfera provenen de la ramaderia, de tal manera que reduint el consum de carn i reprenent la dieta mediterrània podem reduir la nostra petjada de carboni. Apostar pel consum local, també és una altra forma de reduir les emissions de GEH.

Tenint en compte l’escassa vida útil dels plàstics d’un sol ús i el greu impacte ambiental que suposen, ha arribat el moment d’apostar per mesures restrictives?

Per descomptat. Cal acabar amb la producció de plàstics d’un sol ús perquè literalment ens els estem menjant. La majoria no es reciclen i acaben al mar convertint-se en l’aliment dels peixos que després ens mengem. A més, disposem d’envasos molt més sostenibles que compleixen la mateixa funció. És una qüestió de màxima urgència, no podem seguir així.

Com ens podem vestir de forma més sostenible?

Amb la roba que tenim al nostre armari i no comprant peces que no necessitem. En el cas que ens faci falta renovar la vestimenta és recomanable evitar el polièster i apostar per teixits que siguin 100% de cotó o comprar en botigues de roba sostenible.

També és fonamental tenir en compte la part social. Cada vegada hi ha més marques que aposten per emprar materials sostenibles, però no per millorar les precàries condicions en què es troben els seus treballadors.

Hem d’abandonar les modes?

Més que acabar amb les modes caldria disminuir la seva freqüència i donar-les-hi  un enfocament positiu: incentivar la roba de disseny amb materials sostenibles, de qualitat i duradora.

Cal una legislació per combatre l’obsolescència programada?

Sí, no pot estar permès que els aparells elèctrics es trenquin tan ràpidament. Necessitem lleis que garanteixin la ‘reparabilitat‘ d’aquests productes i que els usuaris tinguin accés a peces de recanvi. També seria interessant reduir l’IVA dels reparadors, com proposa una campanya d’Amics de la Terra, per abaratir i fomentar la seva tasca. Les empreses també tenen un paper fonamental. Malgrat que han aparegut noves companyies que fabriquen tecnologia sostenible, com Fairphone, i algunes de les existents, com Apple, comencin a tenir en compte que els seus productes siguin fàcilment reparables, encara cal un major compromís del sector tecnològic.

Podem ser igual de feliços ‘desconsumint’?

Tot i que suposa un gran canvi en el nostre estil de vida, no tinc cap dubte que podem seguir sent feliços. Personalment fa nou anys vaig començar a canviar els meus hàbits de consum i no considero que vesteixi malament, que visqui en una cova o que sigui diferent a la resta de persones.

Em fa feliç pensar que quan pago per un article sostenible disminueixo el meu  impacte sobre el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat, i que darrere de la meva compra hi ha una persona que ha treballat dignament.

Poso el meu exemple perquè en aquest tema és important parlar des de l’experiència. No podem demanar-li a la gent que redueixi el seu consum si des de Greenpeace no ho fem. Un cop hem comprovat les conseqüències de viure així treballem perquè més persones prenguin consciència del seu consum.

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2018