L’actual ritme de vida, l’augment de les malalties cròniques i autoimmunes i els efectes secundaris i agressius de moltes terapèutiques, condueixen a un creixent nombre de persones a buscar diferents solucions per a la seva salut i el seu benestar físic i mental.
Tal i com esmentàvem al número anterior, la utilització de l’aigua amb finalitats terapèutiques, la hidroteràpia, es remunta als orígens de la humanitat i és una teràpia natural que no ha deixat d’utilitzar-se. Actualment, sense arribar a l’esplendor del segle XIX, els balnearis s’han tornat a posar de moda. En alguns països d’Europa, com Alemanya, França o Itàlia, “prendre les aigües” és una tradició nacional i el tractament termal es contempla dins de les prestacions del Sistema Sanitari. No obstant això, en altres països europeus, com Espanya, aquesta possibilitat no es dóna i encara que comptem amb l’IMSERSO com finançador d’estades en balnearis per la gent gran, es considera encara més aviat un objectiu social que sanitari.
La cura termal és una medicina holística (global) que integra diversos factors. El principal és l’aigua, però també s’inclouen factors climàtics, higiènic-dietètics, psíquics, socials, exercici físic, repòs, etc…, que junts actuen sobre l’organisme tant en estat de salut com en diferents malalties i trastorns.
La Societat Espanyola d’Hidrologia mèdica, en el seu manifest en defensa dels beneficis que aporten els tractaments de balneoteràpia (sempre que estiguin correctament prescrits i aplicats), afirma que “retarden l’evolució de malalties cròniques, amb el que això suposa pel que fa al manteniment de l’autonomia, independència i en definitiva, de la qualitat de vida”. D’altra banda, fa referència a la reducció de costos en consum d’altres recursos sanitaris que suposa (consulta mèdica primària i especialitzada, consum de fàrmacs, ingressos hospitalaris, urgències, absentisme laboral, etc…). Sense oblidar que el que s’utilitza és un recurs natural i propi del país, com són les Aigües Miner Medicinals, Aigües Minerals Naturals, Aigües Marines i altres productes derivats (fangs, aerosols, pedres …)
Els diferents estudis evidencien que la hidroteràpia és molt efectiva en la reducció dels dolors osteoarticulars i en la millora de la funció articular, la qualitat de vida física i psíquica, la flexibilitat, a més de reduir l’ansietat i depressió i incrementar l’autoestima.
Aigües mineromedicinals: les diferents propietats i els tractaments personalitzats com a clau per obtenir resultats
És molt important conèixer bé les característiques de l’Aigua Mineromedicinal, els seus efectes sobre l’organisme, les seves contraindicacions i individualitzar el tractament termal a cada persona que va a un Balneari. A més, el bon art a l’hora d’aplicar les diferents tècniques termals és fonamental per obtenir bons resultats amb la teràpia, per la qual cosa es requereix de personal especialitzat i qualificat amb coneixement d’aquestes tècniques.
Les aigües mineromedicinals gairebé mai es troben en estat pur, més aviat es troben barrejades, en diferent proporció, d’aquí la seva acció polivalent davant els diferents tipus de problemes de salut. Tampoc podem oblidar la climatologia i l’entorn que envolta al propi balneari a l’hora d’entendre els beneficis de la teràpia termal. Els que estan ubicats en zones de muntanya, tenen clima tònic i estimulant i estan indicats, sobretot, per afeccions respiratòries. No obstant això, no són recomanables per a persones amb patologia cardíaca. Els d’altitud mitjana o baixa (per sota dels 400 metres sobre el nivell del mar) amb un clima menys canviant i més suau, en principi estan indicats per a qualsevol persona o malaltia. La presa oral d’aigües (anomenada cura hidropínica), se sol realitzar en dejú seguida d’un passeig tranquil. És útil en processos digestius i renals. El més freqüent és que es compatibilitzi l’ús extern amb l’intern de les aigües mineromedicinals. Les principals són:
- Aigües sulfatades (porten sulfats dissolts i tenen un sabor amarg i l’olor associat a “ous podrits”) permeten l’absorció de sofre a través de la pell. Són beneficioses per a les articulacions i milloren la vascularització. Solen ser utilitzades com laxants, diürètiques, en alteracions intestinals i gastritis.
- Aigües clorurades (porten clorurs) augmenten les defenses de la pell i s’utilitzen en lesions musculars, traumatismes ossis, alteracions ginecològiques i com estimuladores de la funció gàstrica, hepàtica i biliar.
- Aigües bicarbonatades (porten bicarbonats que poden ser càlcics o sòdics). S’utilitzen en processos digestius. La major part de les aigües embotellades són bicarbonatades càlciques. Les bicarbonatades sòdiques tenen un origen diferent i presenten freqüentment gas carbònic en la seva composició. Es fan servir també com a aigua de taula i s’utilitzen en afeccions gàstriques, hepàtiques i renals.
- Aigües ferruginoses (alt contingut en ferro) indicades en casos d’anèmia, trastorns del creixement, obesitat i règims d’aprimament.
- Aigües radioactives (poc freqüents, contenen liti, cobalt, níquel, ràdio, etc…, en quantitats molt petites). Estan indicades en l’estrès, l’ansietat, la depressió i alteracions nervioses. També per reuma, afeccions musculars, ginecològiques (no tuberculoses ni tumorals), èczemes, psoriasi. A més afavoreixen la producció de certes hormones.
En propers números seguirem parlant de les diferents tècniques i els seus beneficis. Més informació a: www.hidromed.org , www.balnearios.org
Autora: Marta Gandarillas, Periodista
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Bio Eco Actual Abril 2018
