“Light”, “ric en calci”, “redueix el colesterol”, “contribueix al funcionament normal del sistema immunitari”. Aquests missatges, coneguts com declaracions nutricionals, són el reclam publicitari que empra la indústria alimentària per atraure els consumidors que volen alimentar-se de manera saludable.

publicitat alimentària Publicidad alimentaria: cómo transformar lo insano en sano

No obstant això, darrere d’aquestes al·legacions no té per què haver-hi un producte sa: la legislació actual permet que qualsevol aliment, encara que tingui un baix perfil nutricional, es promocioni amb mencions nutricionals i de propietats saludables, sempre que compleixi els requisits de cada menció.

És a dir: els fabricants poden donar-li, impunement, un rentat d’imatge a qualsevol aliment insà, principalment augmentant o disminuint la quantitat d’un nutrient. El que acaba per confondre al consumidor.

Per exemple, una persona pot ficar al carro de la compra un iogurt “desnatat”, que s’anuncia com l’alternativa saludable al iogurt sencer, i no adonar-se que està ple de sucre. O comprar un paquet de pastes industrials “sense sucre”, pensant que seran més sanes que les convencionals, però que segueixen contenint les mateixes farines refinades i greixos de mala qualitat.

Els nens són els més vulnerables i un dels principals objectius d’aquestes martingales publicitàries. El 2016, una investigació, sobre la publicitat televisiva d’aliments dirigits a menors a Espanya, concloïa que dels 25 anuncis d’aliments i begudes que veu, de mitjana, cada dia un nen, dos terços no són productes recomanables des d’un punt de vista saludable i inclouen al·legacions nutricionals.

Els nens són els més vulnerables i un dels principals objectius d’aquestes martingales publicitàries

Per a molts professionals de la salut, aquesta contínua exposició a publicitat enganyosa ajuda a explicar per què en les últimes quatre dècades s’han multiplicat per deu els casos d’obesitat infantil al nostre país, on, avui, el 12% de menors la pateixen.

Nou anys esperant els perfils nutricionals

En principi, l’ús de declaracions nutricionals en aliments insans hauria d’estar prohibit a Europa des de 2009, quan la Comissió Europea va assegurar que establiria uns perfils nutricionals -uns requisits nutricionals mínims- per regular el seu ús.

Però ja han passat nou anys i, encara que aquests ‘estàndards nutricionals’ figuren al reglament que regula l’ús d’al·legacions alimentàries, encara no estan aprovats per llei. Pel que els fabricants continuen tenint carta blanca per emmascarar els seus productes.

Davant d’aquest despropòsit, l’Organització Europea de Consumidors (BEUC), juntament amb el suport de l’OCU i altres organitzacions europees, ha iniciat, aquest any, una campanya per exigir a la Comissió Europea que apliqui els perfils nutricionals abans que es compleixin 10 anys de retard.

No obstant això, tot i que s’aprovi aquest canvi legislatiu, els consumidors sempre estaran exposats als reclams del màrqueting alimentari. Per això, nutricionistes-dietistes, aconsellen desenvolupar un pensament crític per fer front als interessos de la indústria alimentària i comprar el que veritablement volem.

En el cas de les declaracions nutricionals, això implica saber quines són les condicions per plasmar els diferents missatges, o almenys els més controvertits.

Publicidad alimentaria cómo transformar lo insano en sano

“Font de fibra”, “natural”, “integral”, “light”, què signifiquen?

Per exemple, per a poder emprar missatges com a “font de fibra” o “alt contingut en fibra”, sorprenentment, n’hi ha prou que un aliment contingui 3 g i 6 g, respectivament, per cada 100 g. A més, aquestes mencions no converteixen a cap aliment a integral, com ens intenten fer creure la majoria de fabricants.

Segons els experts, només són integrals dels productes alimentaris que estan fets amb més d’un 70% de farina integral

Paradoxalment, a Espanya, a diferència d’altres països europeus, un aliment pot plasmar aquest reclam si conté qualsevol percentatge de farina integral o de segó de blat.

“Natural” és una altra de les al·legacions amb la qual ens defrauden constantment. Malgrat el que pensin la majoria de persones, aquest esment no significa “sense additius”, ni “ecològic” o “sense processar”.

Per tant, quin valor afegit té un aliment “natural”? Si ens atenim al reglament que regula el seu ús, cap: “Quan un aliment reuneixi de forma natural la condició o les condicions establertes en el present annex per a l’ús d’una declaració nutricional, es pot utilitzar el terme «naturalment / natural» anteposat a la declaració “.

La normativa no explica què és natural ni quins són els requisits per obtenir quelcom de forma natural, el que genera un buit legal que permet que qualsevol aliment pugui ser “natural”, des d’un iogurt fins a un pa de motlle ultra processat.

En les declaracions sobre el contingut de calories també regna la confusió: no es el mateix un producte alimentari “light”, que “baix en calories” o “sense aportació energètica”. La primera implica que com a mínim l’aliment ha de tenir un 30% menys d’energia que el producte original. La segona vol dir que un aliment sòlid té menys de 40 kcal per cada 100 g, i en el cas de les begudes menys de 20 kcal per cada 100 ml. I l’última redueix l’aportació calòrica a menys de 4 kcal per cada 100 g o ml.

Pel que fa al sucre, l’única que pot generar malentesos és “sense sucres afegits”, que vol dir que no li han afegit sucre a un producte alimentari, però que pot estar present entre els seus ingredients i en qualsevol quantitat. Sol ser una declaració recurrent en sucs i melmelades, que de per si ja contenen un elevat nivell d’aquest edulcorant.

No obstant això, la millor manera d’evitar caure en aquest tipus d’enganys publicitaris és reduir el consum d’aliments processats i augmentar el de matèries primeres; doncs podem estar segurs que una fruita sempre és “rica en vitamines”, els llegums “font de proteïnes” o que els fruits secs tenen un “alt contingut energètic”.

Autor: Juan Gayá, Periodista ambiental i científic

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol-Agost 2018

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here