Les tovalloletes humides estan de moda. Les fem servir per a pràcticament tot i les trobem per tot arreu. També sota els nostres peus. Aquests trossos de cel·lulosa combinada amb fibres sintètiques i substàncies que impregnen el teixit com son conservants i surfactants conformen un monstre subterrani que col·lapsa les xarxes de clavegueram de les ciutats de tot el món, dóna problemes a les depuradores i contamina el medi ambient.
En els últims anys, les tovalloletes humides han passat de ser exclusivament per netejar els nadons a emprar-se per treure brutícia a cotxes, sabates, ulleres o mobles, o per desmaquillar. N’hi ha de molts tipus i per a diferents usos, i en tots els casos es presenten com la solució ideal. Segons dades de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en una ciutat de mida mitjana es recullen cada dia uns 8.000 quilograms d’aquest producte.
Tot i que es tracta d’un article molt pràctic quan no tenim accés a aigua i sabó, el seu consum desaforat i el seu mal ús han provocat un greu problema. Perquè les tovalloletes, fetes amb fibres molt resistents, triguen a desintegrar-se a diferència del paper higiènic convencional. Aquestes s’ajunten amb altres productes de cura personal que llancem de manera errònia al vàter, com bastonets, compreses o tampons, i amb el temps creen una massa de residus sòlids que s’adhereix a qualsevol corba, encreuament o obstacle en el sistema de clavegueram provocant grans embussos.
A més del dany mediambiental, l’eliminació de les tovalloletes higièniques té un gran cost econòmic
L’octubre passat, a València, una bola de gairebé un quilòmetre de longitud obstruïa la principal conducció d’aigües residuals de la ciutat. La massa compacta i espessa era encara més gran que la que va causar estralls a Donosti al setembre. A més d’obstruir la xarxa de sanejament, poden arribar pràcticament intactes a rius i mars després de passar per depuradores que no poden tractar-les o com a conseqüència d’una rebentada com va passar al novembre a la costa eivissenca.
Per si no n’hi ha prou, l’OCU ha demostrat que les fibres sintètiques que formen les tovalloletes passen a l’aigua residual, de manera que contribueixen a la contaminació dels ecosistemes amb micro-plàstics. En ser partícules minúscules, aconsegueixen passar els filtres en les plantes de tractament d’aigües arribant en enormes quantitats a oceans i mars on persistiran durant segles, ja que no hi ha mètodes per eliminar-les eficaçment.
Aquesta barreja, juntament amb restes d’altres productes de cura personal, són confosos amb aliment per peixos, aus i mamífers marins que poden acabar morint ofegats després de ingerir-los. En altres ocasions, les substàncies entren a formar part de la cadena alimentària: al setembre de 2016, investigadors de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) van trobar micro-plàstics en un de cada sis peixos analitzats de les costes espanyoles de l’Atlàntic i de la Mediterrània. “No hi ha evidències d’efectes negatius en la salut humana, però seria convenient estudiar-ho”, explicava llavors l’autor de l’estudi, Juan Bellas.
Tots aquests episodis són evitables: només cal utilitzar les tovalloletes ocasionalment, optar per comprar aquelles que van en envasos flexibles i no rígids i, principalment, mai tirar-les al vàter, encara que en les etiquetes posa que el producte és d’un sol ús i biodegradable -això succeiria després d’un determinat temps en l’aigua-. Mentre que el paper higiènic es desintegra en l’aigua gairebé per complet (95%) en mitja hora, les tovalloletes humides es disgreguen només un 36% després de dos dies, detalla OCU.
A més del dany mediambiental, l’eliminació de les tovalloletes higièniques té un gran cost econòmic. A Europa, el tractament d’aquests residus costa entre 500 i 1.000 milions d’euros l’any, segons dades de l’Associació europea d’empreses d’abastament i sanejament (EurEau). A Espanya, l’Associació espanyola de Proveïments d’aigües i sanejament (AEAS) ha quantificat les pèrdues en 200 milions d’euros cada any. Un import que paguem entre tots.
Canviar el comportament dels ciutadans per garantir que els productes de cura personal no entrin en el sistema d’aigües residuals és vital per revertir la situació
Per aconseguir-ho i acabar amb el monstre de les clavegueres, les administracions s’estan posant les piles. Per exemple, a Barcelona i la seva àrea metropolitana nord (a les localitats de Santa Coloma de Gramenet i Badalona, i els districtes de Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona) sota el lema ‘Stop tovalloletes: el vàter no és una paperera’ s’ha implementat una campanya per conscienciar la població i reduir les avaries a la infraestructura. L’any passat la iniciativa es va desenvolupar a Sant Boi de Llobregat, Gavà, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i Castelldefels i va aconseguir reduir prop d’un 2,5% el nombre de residus abocats a la depuradora. La campanya ‘El caos de les toallitas’ posada en marxa a la ciutat de Toledo o ‘No alimentes al Monstruo’ duta a terme al País Basc persegueixen el mateix objectiu.
La problemàtica ha arribat fins al Congrés dels Diputats, ja que el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), quan encara era a l’oposició, va registrar una proposició no de llei per impulsar una campanya institucional per alertar els consumidors sobre les conseqüències mediambientals i econòmiques de l’ús inadequat d’aquest producte, fent especial èmfasi en recomanar el seu ús ocasional i en que no es llencin al vàter.
Així mateix, la proposta inclou que s’obligui als fabricants a posar en l’etiquetatge, sempre i de forma destacada, que no s’han de llençar pel vàter pel perill d’embús en canonades i depuradores i que es prohibeixi la utilització de missatges que indueixin al comprador a considerar que aquests productes són sostenibles, biodegradables o similars al paper higiènic. També exigeix que s’estableixin proves estandarditzades de disgregació i biodegradabilitat. La nostra salut i també les nostres butxaques estan en joc.
Autora: Cristina Fernández, Periodista & Blogger, www.paladarvegano.blog
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol-Agost 2018
