La chia (Salvia hispanica) és una planta herbàcia anual de la família de la menta originària de Mèxic i Amèrica central, Costa Rica, El Salvador, Nicaragua i Guatemala. La chia es conrea per les seves llavors, ja que són molt riques en àcid alfa linoleic Omega-3, contenint un dels percentatges més alts d’aquest àcid d’entre totes les espècies vegetals
Les llavors de chia són una font important de fibra, el 40% del seu pes ho és, el que fa d’elles una de les millors fonts de fibra al món. És una font de nutrients beneficiosos per a la salut de l’organisme. Tot això fa de les llavors de chia un dels aliments més saludables que tenim al nostre abast.
Van ser un aliment bàsic en la dieta de les civilitzacions asteca i maia. El seu cultiu, juntament al blat de moro i el fesol, era la base de la seva economia, sent conreada profusament. La paraula chia és el terme maia per designar a la força.
Les llavors de chia són molt riques en fibra, proteïnes, greixos i minerals, com el calci, magnesi, manganès, potassi, fòsfor i zinc
Cada cent grams de llavors contenen 39,6 grams de fibra, 14,4 grams de proteïna, 4,5 grams de carbohidrats i 32,4 grams de greix. És molt rica en vitamines del grup B, especialment en Niacina, Tiamina i vitamina B2. Els 14,4 grams de proteïna fan de les llavors una font de proteïna vegetal, rica en aminoàcids essencials, indispensables en dietes vegetarianes i veganes.
Els àcids grassos Omega-3 són coneguts pels seus efectes antiinflamatoris, així com per millorar la salut del cervell i del cor. L’alt contingut de fibra, per la seva capacitat per retenir aigua, augmenta la sensació de sacietat i redueix la ingesta d’aliments, ajudant en les dietes de pèrdua de pes. La seva gran quantitat de calci i altres oligoelements afavoreix la salut òssia. La fibra, proteïnes i greixos no saturats, ens permeten mantenir un cor saludable i nivells estables de sucre en la sang.
Les llavors de chia les podem consumir senceres o mòltes, i afegir-les en iogurts, sucs, amanides, etc. Les llavors senceres i remullades formen un gel, que no és altra cosa que la fibra soluble que contenen. S’usen com un agent espessidor per a sopes i guisats. Formen part de la composició de galetes, en hamburgueses vegetals junt amb seitan, formatge i bolets, amb arròs i algues, espinacs, o mill, o en la composició del muesli amb lli, fajol i psyllium.
La seva mida petita enganya, aquestes diminutes llavors amaguen una font nutricional de força
Autor: Raúl Martínez, Biòleg, Especialista en Medi Ambient i Salud
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2018
