Un dels greus problemes que afecten a nivell global a les àrees desenvolupades del món és la contaminació de les aigües, tant superficials com subterrànies, per pesticides.
Els pesticides es detecten de forma habitual en l’anàlisi de les aigües superficials de rius i en els pous d’aigua potable i de reg. L’ús massiu d’aquests contaminants té un efecte negatiu sobre la fauna aquàtica de rius i mars, però no només, ja que també afecta les poblacions humanes que s’abasteixen i la utilitzen per beure, cuinar, la higiene diària, o en activitats lúdiques i d’esbarjo com les piscines.
S’observa la presència de plaguicides tòxics en totes les conques analitzades, majoritàriament insecticides i herbicides
La principal i més important font d’entrada de pesticides al medi ambient és l’agricultura convencional. Els pesticides són molècules químiques dissenyades per actuar com verins letals sobre els organismes diana, però a causa de la seva toxicitat, poden també fer mal a altres organismes vius. Així, gran nombre d’insecticides són també tòxics per als mamífers o peixos. Això ha portat a que un ampli nombre de pesticides hagin estat prohibits per la seva letalitat, en causar danys i malalties en animals i éssers humans. I aquest ús massiu té com a resultat la presència de molècules de pesticides, o de restes d’aquestes, en els aliments i en el medi ambient.
Desenes de pesticides s’associen amb trastorns endocrins. Són coneguts com a disruptors endocrins, terme que va ser encunyat per la comunitat científica en 1991. Els investigadors van descobrir que les dones que menjaven peix contaminat per PCB, encara que fos en tan poca quantitat com dues vegades al mes, donaven a llum nadons més petits i de menor pes, nadons que presentaven dèficit i deteriorament de memòria, d’intel·ligència, i problemes de falta d’atenció.
Els disruptors endocrins interfereixen amb els sistemes de senyalització hormonal del cos
Són compostos que entorpeixen amb la natural producció, alliberament, transport, metabolisme, unió, acció o eliminació d’hormones en el cos. Les hormones regulen el creixement i el desenvolupament, la resposta a l’estrès, el metabolisme, la reproducció i altres funcions orgàniques fonamentals. Se sospita que els disruptors endocrins causen disminució del nombre d’espermatozoides, provoquen infertilitat, retard en el desenvolupament sexual, obesitat, diabetis i càncer. S’associen al càncer de mama i al càncer de pròstata.
La funció endocrina és tremendament sensible, de manera que petites alteracions durant certes etapes del cicle de vida poden conduir a efectes perdurables. Hi ha evidència que l’exposició, sobre poblacions d’invertebrats, peixos, aus, rèptils i mamífers, a pesticides disruptors del sistema endocrí actua desfavorablement sobre el seu desenvolupament reproductiu. Es produeix feminització de peixos, retard i diferenciació sexual anormal en calamars exposats a plaguicides organoclorats, presència simultània d’ambdós òrgans reproductius masculins i femenins en diferents espècies de gasteròpodes marins. Hi ha una àmplia i contrastada evidència científica de problemes endocrins associada als disruptors hormonals.
Està demostrat, com a conseqüència de l’aportació en el cabal de compostos estrogènics, de canvis en els òrgans reproductius de peixos i mol·luscs en els rius d’Europa i Amèrica del Nord. Els canvis anatòmics i fisiològics que es produeixen en la fauna són la feminització de les gònades masculines.
La situació dels rius espanyols no és bona. De les dades oficials dels Programes de Vigilància de la Qualitat de les Aigües duts a terme per les confederacions hidrogràfiques espanyoles, s’observa la presència de plaguicides tòxics en totes les conques analitzades, majoritàriament insecticides i herbicides, sent les conques hidrogràfiques més contaminades aquelles amb una agricultura més intensiva, especialment la del Xúquer, que és la més afectada. Plaguicides molts d’ells disruptors hormonals endocrins, capaços d’afectar el sistema endocrí d’éssers humans i espècies animals.
La principal i més important font d’entrada de pesticides al medi ambient és l’agricultura convencional
Els plaguicides detectats en les aigües majoritàriament no estan autoritzats a la UE. Crida l’atenció que segueixin presents en les aigües plaguicides prohibits fa anys per la seva elevada toxicitat ambiental i persistència a la degradació, altament perillosos per al medi ambient. És el cas del DDT, el lindà, l’atrazina o el endosulfan. Totes aquestes substàncies poden actuar de forma sinèrgica amb altres contaminants, variant la seva potencial toxicitat, la seva dosi letal, i la manera d’actuació sobre els diferents organismes exposats. Els compostos detectats pertanyen a diferents grups químics, com organofosforats, (clorpirifos, diazinon), organoclorats (dieldrina, hexaclorobenzè, DDT i els seus metabòlits DDE i DDD, lindà i els seus isòmers i metabòlits alfa i beta-HCH), clorotriazinas (atrazina, terbutilazina), fenilureas (diuron i isoproturon), cloroacetanilidas (alacloro).
S’ha identificat en les aigües analitzades plaguicides reconeguts com a disruptors endocrins, o que se sospita que ho són, en un percentatge elevat, ja que el 50% dels plaguicides detectats estan dins d’aquesta categoria. Com les hormones, aquestes substàncies actuen a dosis molt baixes causant efectes adversos sobre els organismes exposats. I depenent del moment del desenvolupament en el que l’organisme es troba els problemes varien. Si es produeix durant els primers estadis de la vida es poden produir lesions irreversibles, ocasionant patologies o malalties, que poden no manifestar-se fins l’etapa adulta.
Es necessari aplicar com més aviat millor el Reglament 1107/2009 de plaguicides pel que fa a la prohibició d’utilitzar substàncies actives amb capacitat d’alterar el sistema endocrí.
Autor: Raúl Martínez, Biòleg, Especialista en Medi Ambient i Salud
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2018
