Des d’un punt de vista més funcional que descriptiu, el sòl és un complex sistema altament organitzat, amb les seves pròpies lleis d’organització, en el qual interactuen minerals, vegetals, macro i microorganismes en cooperació, a més de gasos i aigua en diferents estats.

Vivificar el suelo: el camino a sistemas productivos más sostenibles

A un nivell de major complexitat, la edafosfera, fa referència al món dels sòls; a aquesta capa que constitueix la coberta de la superfície terrestre, la “pell del nostre planeta”, que ens convida a imaginar-la com una geomembrana del modelatge terrestre, amb certes analogies a les biomembranes dels éssers vius, la qual cosa li permet actuar com un sistema obert a l’intercanvi de matèria, energia i informació.

El sòl, com a component integrador de la biosfera, no és només un substrat productiu, sinó també és el responsable de molts dels serveis ambientals que fan possible el benestar humà: és mitigador del canvi climàtic, receptor i recol·lector del carboni, receptacle de l’aigua dolça, aixopluc d’una enorme biodiversitat, filtre regulador de plagues i malalties, medi per subministrar oxigen a l’atmosfera a través de les plantes que sosté, és font de salut i de benestar i és, al cap i a la fi, el substrat sobre el qual desenvolupem la nostra existència.

El sòl és el responsable de molts dels serveis ambientals que fan possible el benestar humà

A més, com a gran transmutador, el sòl converteix la matèria inert en matèria viva; en rebre les restes orgàniques en forma de necromassa i convertir-les en múltiples formes de vida, sense oblidar-nos que a través dels cicles biogeoquímics fa biodisponibles els elements minerals, en el seu viatge per la biosfera.

Si ens centrem en el seu maneig productiu, el marc teòric agroecològic és el que més s’ha aproximat al coneixement global del sòl i de la millora de la seva funcionalitat traduïda en fertilitat, producció i conservació.

Per a la agroecologia i els models agraris més holístics sorgits sota el coneixement d’aquesta ciència integradora, el sòl de cultiu és un sistema vivent que reflecteix la naturalesa agroambiental i la cosmovisió de cada territori i considera com aspectes reeixits a tenir en compte a l’hora del seu maneig: la memòria del sòl, reflectida en la seva gènesi i en la seva història agrària i l’obligació de mantenir en la gestió productiva la vida del sòl, en totes les seves formes i manifestacions, però no només mantenir-la en relació a la quantitat, sinó en relació a la seva funcionalitat.

Per tant, un dels reptes per aconseguir sistemes productius veritablement sostenibles, anirà enfocat a vivificar el sòl.

Vivificar el suelo sistemas productivos más sostenibles

Vivificar el sòl convida a recuperar, a través d’activar mitjançant un coneixement i un maneig precís, els mecanismes bioquímics i energètics que permeten la recuperació de la seva funcionalitat.

La comprensió del terme de partir d’una visió integral dels sistemes productius que ens dirigeixi a treballar el sòl com un ecosistema vivent on tots els seus components estan interconnectats; un sistema en què la cooperació és la base de l’evolució; un medi  en el qual lleis precises permeten l’expressió de la seva vitalitat en les manifestacions més pròximes per a l’agricultura com són la qualitat i la fertilitat.

El coneixement de l’ecologia de sistemes i la imitació dels processos que en ells ocorren ens facilita el treball agrícola enfocat a vivificar el sòl.

Així sabem, que els sòls en condicions naturals mantenen en el seu si un enorme “capital natural” representat per totes les varietats de macro i microorganismes i per les seves interaccions intra i interespècies, a més de les que ocorren amb el seu medi.

En relació al món vegetal, el sòl viu és el suport d’un gran nombre d’espècies vegetals i d’una enorme diversitat de sistemes radiculars, el que condueix a la millora i formació de complexes estructures agregacionals, i a una enorme complexitat metabòlica mantinguda per les xarxes tròfiques, pròpies de cada sòl, ja que, igual que l’intestí animal, el sistema radicular, està poblat i envoltat per una comunitat microbiana complexa coneguda com microbioma de l’arrel.

A la rizosfera -capa de sòl de mil·límetres de gruix que envolta íntimament a l’arrel-, les comunitats microbianes són diferents de les de la resta del bioma edàfic. En aquest espai, el microbioma radicular exerceix un paper fonamental en la nutrició de la planta i en la defensa contra patògens edàfics. I tot això a canvi majoritàriament d’hidrats de carboni que la planta subministra a la seva biota edàfica i que són produïts en la fotosíntesi, i d’altres materials residuals productes de les transformacions cel·lulars que ocorren en la fisiologia radicular.

Tal és la importància i l’especificitat de l’ecosistema rizosfèric que alguns autors consideren que el microbioma arrel és un “genoma secundari” que proporciona a les plantes hostatgeres alguns trets de la funcionalitat microbiana.

El sòl de cultiu és un sistema vivent que reflecteix la naturalesa agroambiental i la cosmovisió de cada territori

Tornant al maneig agrari, la forma més sensata de vivificar el sòl és a través dels coneixements i les tècniques que permeten optimitzar l’estabilitat de l’estructura i l’agregació; la quantitat i qualitat de l’aigua edàfica, la presència i disponibilitat dels nutrients minerals i de les substàncies fitoactivadores, així com facilitar les sinergies produïdes entre la vida vegetal, macro i microorganismes, traduïdes en múltiples «diàlegs» bioquímics i en respostes d’adaptació i millora productiva.

En aquest context, el disseny de la finca amb bases ecosistèmiques; les aportacions orgàniques i minerals de qualitat; les cobertes permanents, les associacions i rotacions adequades en el temps i en l’espai, el no conreu o mínim conreu, l’ús de la línia clau, el maneig holístic del bestiar, la incorporació de l’arbrat, etc., són algunes pràctiques d’interès per vivificar el sòl que veurem en el proper article.

Trobaràs la segona part d’aquest article al Bio Eco Actual Novembre 2018

Autora: Juana Labrador Moreno, Dra. En Biologia i professora d’Agroecologia a l’Escola d’Enginyeries Agràries de la Universitat d’Extremadura

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2018