El cultiu de vegetals transgènics ha complert dues dècades d’existència i segueix estenent-se en diverses zones del planeta. Les empreses multinacionals que promouen l’ús d’aquestes varietats modificades genèticament (OGM) s’esforcen a destacar els suposats beneficis econòmics d’aquesta opció, però obliden els perjudicis que causen als agricultors i consumidors que prefereixen mantenir l’agricultura lliure de transgènics.

Impacto socioeconómico de los transgénicos en la agricultura europea

Els danys més importants recauen en el sector de l’agricultura ecològica, que cada vegada té més clar que la coexistència amb els transgènics és difícil i costosa. Una de les escasses alternatives de futur seria l’aplicació del principi aplicat en sectors com l’aigua o els residus -segons el qual, ‘qui contamina paga’-, obligant a les empreses i agricultors que utilitzen transgènics a indemnitzar als agricultors tradicionals i ecològics que es veuen afectats per la contaminació dels vegetals genèticament modificats.

La difícil coexistència amb els transgènics i la necessitat de compensacions als afectats per aquests nous cultius modificats són dos dels apartats més destacats de l’estudi Impactes socio-econòmics dels transgènics en l’agricultura europea’editat i publicat per IFOAM EU (organització europea de la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Orgànica). Entre els cinc científics i tècnics que han realitzat aquest estudi es troba la professora Rosa Binimelis, de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

Els autors recorden que durant anys, l’estratègia de la Unió Europea ha estat defensar la lliure elecció dels consumidors i agricultors que opten pels cultius convencionals, l’agricultura ecològica o els cultius modificats genèticament. En teoria, la coexistència entre aquests tipus de cultiu hauria d’estar assegurada per les mesures de control i la separació física de les plantacions. A la pràctica, però, la presència accidental de transgènics (pol·len, llavors o plantes) en cultius no modificats genèticament és relativament freqüent i en la majoria dels casos es necessiten mesures pal·liatives durant el cultiu, la collita, el transport, l’emmagatzematge i el processament per garantir la coexistència, indiquen els autors d’aquest nou informe.

Fins al moment, la majoria dels estudis de coexistència se centren en el cost que assumeixen els productors de transgènics per separar els seus cultius, en compliment de les normes de la Unió Europea. Però la realitat mostra que la coexistència implica també importants costos per als agricultors no transgènics. “A més, falten estudis de casos en què la convivència és un problema real, com passa a Espanya”, indica l’estudi publicat per IFOAM EU referint-se a la necessitat d’analitzar els impactes socioeconòmics de la producció de transgènics en tota la cadena de producció i consum, no només de productes comestibles o dedicats a pinsos, com el blat de moro, sinó també de vegetals amb varietats transgèniques com el cotó.

Impacto socioeconómico de los transgénicos en la agricultura europea

Els autors de l’estudi han analitzat la informació recollida en 17 entrevistes amb actors de cadenes de subministrament sense transgènics (de cultius convencionals i ecològics) de França (6), Alemanya, (6), Espanya (2), Suïssa (2) i l’Índia (1). S’inclouen empresaris de llavors, agricultors, processadors d’aliments i comerciants.

Els resultats qualitatius de les entrevistes ofereixen una visió clara del problema, destacant els següents apartats:

  • La producció de llavors convencionals en zones properes a cultius transgènics es considera inviable. Un possible cas de contaminació per varietats modificades suposa un gran risc per a les empreses de llavors no transgèniques. En molts casos, els productors no transgènics es veuen obligats a realitzar anàlisis per garantir la qualitat de les seves llavors, amb el risc de perdre bona part de la producció.
  • Per als productors d’aliments lliures d’OGM (ecològics o convencionals), els costos de coexistència més importants són els motivats per les proves de qualitat i certificació. A Espanya, a causa del alt risc de contaminació amb OGM, els agricultors abandonen el cultiu de blat de moro ecològic i, per tant, perden una oportunitat potencial d’ingressos. Els processadors d’aliments no tenen més alternativa, en molts casos, que obtenir productes bàsics de proveïdors coneguts o d’orígens segurs (com els països en els quals no existeixen els cultius transgènics).
  • Les empreses de processament d’aliments entrevistades van destacar que els costos de coexistència es deuen principalment a les proves de productes, la neteja acurada en cada etapa de processament i la certificació.

Les noves tècniques d’enginyeria genètica també són una preocupació creixent entre les companyies de llavors i els processadors de vegetals no transgènics. Per permetre que el sector lliure d’OGM pugui seguir produint sense perill de contaminació, aquestes noves tècniques han de ser regulades dins dels paràmetres de màxima seguretat de la legislació europea actual sobre OGM; de manera que es garanteixi la traçabilitat obligatòria i un etiquetatge que indiqui clarament la presència o no de transgènics.

“El desenvolupament sense precedents de l’agricultura ecològica a la Unió Europea és un missatge clar dels ciutadans europeus en favor d’una agricultura més sostenible, sense transgènics; per tant, la Comissió i els Estats membres de la UE haurien de proporcionar el marc regulador que permeti desenvolupar negocis competitius que no siguin de productes genèticament modificats”, conclou l’estudi.

Estudi de referència: SOCIO-ECONOMIC IMPACTS OF GMOs ON EUROPEAN AGRICULTURE | https://www.ifoam-eu.org/sites/default/files/ifoam_eu_project_keeping_gmos_socioeconomic_study_final.pdf

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2018