Que una balena, un mascle jove, hagi mort a Tailàndia, no és una gran notícia, no té categoria suficient com per a ocupar una línia en premsa ni un segon a la televisió. Però que la balena hagi mort després d’haver-se empassat més de vuitanta bosses de plàstic que pesaven vuit quilos, que les autoritats tailandeses van intentar infructuosament salvar-la, això ja és una altra cosa, és notícia.

Plásticos de un solo uso

I la notícia es fa viral quan el Ministeri de la Marina ho anuncia a la seva pàgina de Facebook, informant que la balena va ser rescatada surant inactiva sense capacitat de nedar. Va tenir una mort espantosa entre vòmits i convulsions, a causa de la gravíssima obstrucció intestinal que li impedia ingerir qualsevol aliment. Poc abans de morir, entre tremolors i sacsejades, va expulsar per la boca una petita part de la seva càrrega letal, cinc bosses de plàstic, de les vuitanta ingerides. Gràcies a les xarxes socials hem conegut la mort del cetaci. Però la seva mort no és un cas aïllat, és una de les milers de morts d’aus i animals marins, plàncton, peixos, tortugues marines, foques o dofins, que es produeixen en el món com a conseqüència d’haver engolit els residus plàstics que es llancen al mar, plàstics letals que devasten la fauna marina.

Greenpeace estima que poden ser vuit milions de tones d’escombraries plàstiques les que acaben en els oceans tots els anys

El plàstic, per la seva longevitat, bé podem dir d’ell que és imperible. Tarda centenars d’anys a descompondre’s per processos naturals en el medi ambient i, depenent del tipus de plàstic, pot trigar fins a mil anys. Tota una eternitat. L’ús massiu que realitzem d’un material tan durador en objectes d’ús quotidià, que són de vida curta i majorment d’un sol ús, el converteix en un greu perill de conseqüències globals desastroses. El plàstic és un material que el planeta no pot assimilar.

Però no tot està perdut en la batalla per eliminar els plàstics d’un sol ús que contaminen el planeta de manera irreversible. A Europa s’ha començat a prendre decisions que permeten ser optimistes. La Comissió Europea ha presentat una proposta que té com a objectiu eliminar certs plàstics d’un sol ús buscant per a això desenvolupar alternatives més sostenibles. També pretén que els fabricants d’aquests plàstics siguin responsables i ajudin a sufragar part de les despeses que la gestió i neteja d’ aquests residus generen. La proposta contempla els deu productes de plàstic d’un sol ús que amb més freqüència són trobats en les platges i en els mars europeus, i que s’enreden en els aparells quan es duen a terme les feines pesqueres. Entre aquests productes es troben els bastonets per a higiene de les oïdes, els palets de globus, els elements de pícnic com gots i recipients de menjar, plats, coberts, envasos de plàstic per a begudes, les palletes per beure i agitadors de begudes. La Comissió afirma que aquests materials representen el 70% de tota la brossa marina.

No tot està perdut en la batalla per eliminar els plàstics d’un sol ús que contaminen el planeta de manera irreversible

La iniciativa de la Comissió és pionera en matèria de reducció i gestió de residus plàstics a nivell global. Tracta de reduir aquest tipus de residus a la meitat del volum actual, i tindrà com a resultat immediat l’evitar els danys que causen al medi ambient. Estima que, si es manté la situació actual de producció i abocaments de residus plàstics, si no es prenen mesures com les propostes tendents a la reducció, els danys sobre el medi ambient suposaran un cost de 230.000 milions d’euros i una emissió de 3, 4 milions de tones equivalents de diòxid de carboni (CO2) el 2030.

 

plásticos de 1 uso

Analitzem la proposta de la Comissió i vegem quin és el seu abast real. La novetat de la mateixa és que planteja prohibir aquells productes plàstics d’un sol ús per als que ja es disposen d’alternatives, i la substitució és possible des d’un punt de vista econòmic. Els elements plàstics ja descrits, com els bastonets per les orelles o les varetes de globus, tenen un substitut tècnicament viable dins el grup de materials sostenibles, de manera que podrien començar a fabricar-se exclusivament amb materials respectuosos amb el medi ambient.

En el cas dels envasos de plàstic per a begudes, la Comissió proposa que únicament es podran fabricar i comercialitzar aquells que incorporin en el seu disseny mecanismes que impedeixin que les seves tapes o taps es puguin separar de la resta de l’envàs. Un únic envàs que es gestionarà com un únic residu.

La proposta inclou com a objectiu que siguin els fabricants d’aquests productes els que ajudin a cobrir part de les despeses de gestió i neteja dels residus plàstics generats, i participin en les campanyes informatives per tal d’aconseguir la conscienciació social de la veritable problemàtica que el ús d’aquests productes comporta.

Un altre objectiu a assolir està relacionat amb un producte sanitari com a mínim polèmic, les tovalloletes humides. Cercar canvis en el seu etiquetatge que informin als consumidors del seu impacte sobre les infraestructures de clavegueram i el medi ambient, i el que és fonamental, sobre com eliminar aquests productes. Es proposa una etiqueta normalitzada, que informi sobre la manera d’eliminació del residu, el seu impacte ambiental negatiu, i la presència d’elements diversos que les fan no biodegradables.

Els plàstics d’un sol ús no són una opció intel·ligent des del punt de vista econòmic i ambiental. La solució és rebutjar aquests plàstics i optar per productes fabricats amb materials sostenibles.

Autor: Raúl Martínez, Biòleg, Especialista en Medi Ambient i Salut

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2018

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here