Un percentatge elevat d’aliments que d’habitual trobem en els supermercats i incloem en la cistella de la compra, aliments tan comuns com són els cereals, olis vegetals, pasta, arròs, cafè o xocolata, són susceptibles de veure’s contaminats per impureses o restes d’olis minerals.

Hidrocarburos en nuestros alimentos: contaminación MOSH y MOAH

Els responsables són dos hidrocarburs, els coneguts com MOSH i MOAH. Aquests olis minerals són una barreja d’hidrocarburs saturats i d’hidrocarburs aromàtics derivats del petroli, substàncies contaminants i impureses tòxiques derivades d’ells, productes químics que quan entren en contacte amb els aliments els contaminen de forma irreversible.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària EFSA té sota vigilància aquests compostos pel seu potencial risc per a la salut. Per tant, cap dels dos compostos ha de trobar-se en els aliments, i donat que els hidrocarburs aromàtics són els més perillosos, mai han d’aparèixer.

No hi ha límits oficials de la presència de MOSH i MOAH en els aliments, per la qual cosa convé limitar-los a nivell europeu

Els aliments que presenten major risc de contaminació són els cereals i els seus derivats (pastes, fleca, brioixeria i confiteria), l’arròs, el cafè, les fruites i verdures, i la xocolata.

Els olis minerals es classifiquen atenent a la seva estructura química, distingint entre els hidrocarburs saturats, coneguts com MOSH (Mineral Oils Saturated Hydrocarbons), i els hidrocarburs aromàtics, MOAH (Mineral Oils Aromatic Hydrocarbons).

La contaminació alimentària per aquests hidrocarburs es porta a terme per causes i formes diverses

La primera causa de contaminació és a través dels envasos que estan protegint els aliments. Quan l’aliment entra en contacte amb el paper o cartró reciclats dels envasos o amb les tintes d’impressió que s’usen en ells es contamina. També es contamina pels additius que s’afegeixen als plàstics en el procés de fabricació, o als estris de recollida i transport de matèries primeres, per exemple, els cistells on es recull el cacau, el cafè o l’arròs, que estan contaminats per aquests hidrocarburs que formen part de la composició dels impermeabilitzants usats en els mateixos.

Una segona via de contaminació és a través dels contaminants ambientals i de la indústria. Les matèries primeres entren en contacte amb olis i combustibles de maquinària agrícola, amb els lubricants i productes del petroli que es fan servir en la maquinària industrial en els diferents processos de preparació, transformació i envasat dels productes. També es contaminen amb pesticides que porten en la seva composició additius amb aquests hidrocarburs, o en la producció, en entrar en contacte amb els productes de neteja industrial.

La tercera via de contaminació són els additius alimentaris. Poden contenir aquests contaminants els olis per desemmotllar usats en fleca, les ceres usades en fruites i verdures per protegir-les de l’atac de fongs, els antiespumants usats en processos de producció, i els additius usats per impedir l’aixecament de pols en manipular cereals.

Pel cartró reciclat es contaminen els cereals de l’esmorzar, ja que els hidrocarburs localitzats en el cartró es filtren i travessen les borses contenidores. El mateix passa amb la pasta seca, envasada en caixes que poden contenir olis minerals com a conseqüència del tipus de cartró o de les tintes que s’usen en el seu disseny. Els cereals també es poden contaminar d’origen durant el procés de collita. És el cas de l’arròs basmati, que és susceptible de contaminar-se per contacte amb les cistelles en què es recull, o bé pel tractament anti pols al qual se sotmet, ja que es ruixa la seva superfície a fi d’evitar que s’aixequi pols al manipular-se.

Hidrocarburos en nuestros alimentos: contaminación MOSH y MOAH

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària coneix les repercussions sobre la salut d’aquests compostos, i sap que les substàncies nocives presents en els MOSH tenen efectes adversos sobre la salut humana. Els MOSH s’acumulen en teixits, nòduls limfàtics, melsa i fetge i poden arribar a ocasionar microgranulomes. Els MOAH són considerats com a possibles substàncies carcinògenes i mutagèniques, que poden actuar com a carcinògens i s’han identificat com a potencials disruptors endocrins. A causa de la seva potencial perillositat, l’EFSA recomana limitar la presència d’aquestes substàncies en els productes alimentaris. És la via per reduir l’impacte que sobre la salut té l’exposició dels aliments a aquests agents nocius.

L’EFSA estima que ingerim entre 0.03 i 0.3 mg d’hidrocarburs saturats per quilogram de pes corporal amb el nostre menjar diari, però els nens poden ingerir-ne encara més. Calcula que la ingesta d’hidrocarburs aromàtics és aproximadament el 20% dels valors de MOSH, és a dir entre 0,005 i 0,06 mg per quilogram de pes corporal. Per a un nen que pesa 10 kg, això implica una ingesta diària de fins a 3 mg de MOSH i 0,6 mg de MOAH.

Aquestes substàncies tòxiques han d’estar absents dels aliments. S’han d’adoptar solucions tècniques que passin per la detecció dels nivells de contaminants MOSH i MOAH en els materials d’embalatge fabricats amb paper i cartró reciclat, i el que és inevitable, les autoritats sanitàries europees han d’actuar i legislar per prevenir la migració de l’oli mineral des del paper i cartró reciclat als aliments. Amb aquestes mesures s’impedirà la presència d’aquests hidrocarburs nocius en els aliments que consumim.

Autor: Raúl Martínez, Biòleg, Especialista en Medi Ambient i Salut

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Desembre 2018

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here