Els humans continuem sent incapaços d’aprofitar la nostra intel·ligència i la nostra capacitat tecnològica per fer front a un dels pitjors problemes que ens afecten com a espècie: la fam. Uns 821 milions de persones (un de cada nou habitants del planeta) estan subalimentats i els danys provocats per les activitats humanes en el clima amenacen amb incrementar la inseguretat alimentària en els propers anys, especialment en països els sistemes agrícoles dels quals són extremadament sensibles a la variabilitat de les precipitacions, l’augment de les temperatures i els llargs episodis de sequera.
El canvi climàtic es presenta, en aquest context, com el principal impediment per aconseguir reduir la fam al món, per davant fins i tot dels conflictes militars i la violència, segons destaca l’informe ‘L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició en el món. 2018 ‘presentat aquesta tardor per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).
En moltes ocasions, quan parlem de canvi climàtic ens centrem exclusivament en l’augment de les temperatures. De fet, l’indicador essencial de l’últim informe del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic destaca la importància d’evitar que se superi el llistó de 1,5 graus d’augment de la temperatura mitjana global (en relació a la temperatura anterior a l’era industrial ), seguint l’objectiu marcat per l’Acord de París.
Això no obstant, el nou informe de la FAO destaca que el pitjor problema del canvi climàtic en relació als recursos alimentaris no és la temperatura mitjana sinó “la variabilitat i les condicions extremes del clima”. Els països de l’àrea mediterrània hem tingut l’oportunitat de conèixer en directe la variabilitat climàtica a la qual es refereix la FAO amb una de les tardors més tràgiques com a conseqüència de les inundacions i l’arribada d’un huracà o tempesta tropical (Leslie).
La creixent variabilitat i les condicions extremes dels fenòmens meteorològics, prevista en molts dels models de canvi climàtic, afecta puntualment als països industrialitzats, però en les regions en desenvolupament – on les infraestructures són precàries i la capacitat econòmica és molt limitada-, “està afectant negativament a totes les dimensions de la seguretat alimentària”, indica la FAO; des de la disponibilitat de terres de cultiu fins a la pèrdua de collites, morts de bestiar, deteriorament dels canals de distribució o la seguretat sanitària dels productes finals.
El pitjor problema del canvi climàtic en relació als recursos alimentaris no és la temperatura mitjana sinó la variabilitat i les condicions extremes del clima
“El risc d’inseguretat alimentària i malnutrició és més gran avui dia perquè els mitjans de vida i els actius connexos, especialment els dels pobres, estan més exposats i són més vulnerables a la variabilitat i les condicions extremes d’un clima canviant”, conclou l’informe de la FAO.
Durant la primera dècada d’aquest segle, diversos indicadors apuntaven que el problema de la subalimentació semblava disminuir a escala global. Per contra, les xifres de 2016 i 2017 mostren que torna a créixer el nombre de persones que no pot accedir a l’alimentació suficient per garantir el seu benestar i desenvolupament equilibrat. En 2016 es calculava que la fam afectava 804 milions de persones mentre que el 2017 va arribar als 821 milions (10,9% de la població global). De fet, 2018 està sent el tercer any consecutiu en què creix la població total amb “un consum insuficient d’energia alimentària”, segons l’expressió utilitzada per la FAO.
A aquest ritme sembla molt difícil, per no dir impossible, aconseguir l’objectiu número 2 de l’agenda de l’ONU per al desenvolupament sostenible. Com es recordarà, ODS número 2 indica en el seu primer apartat: “Per 2030, posar fi a la fam i assegurar l’accés de totes les persones, en particular els pobres i les persones en situacions vulnerables, inclosos els lactants, a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l’any”.
En un altre dels apartats destacats de l’informe de la FAO es recorda que “un escàs accés als aliments i, especialment, a aliments saludables, contribueix a la desnutrició, així com al sobrepès i l’obesitat. Fa que s’incrementi el risc de baix pes en néixer, emaciació (aprimament extrem) en la infantesa i anèmia en les dones en edat reproductiva, i està relacionat amb el sobrepès en nenes d’edat escolar i l’obesitat en les dones, especialment en països d’ingressos mitjans alts i alts”.
El magnífic treball de la FAO recorda en aquest sentit, que en moltes ocasions el problema no és només de manca d’aliments, sinó que “el preu elevat dels aliments de qualitat, l’estrès que significa viure amb inseguretat alimentària i les adaptacions fisiològiques a la restricció d’aliments ajuden a explicar per què les famílies que enfronten inseguretat alimentària tenen un risc més alt de sobrepès i obesitat”.
Per si l’informe de la FAO fos poca cosa, un estudi internacional publicat el 22 d’octubre a Nature Climate Change adverteix que la regió de la Mediterrània és una de les zones que es veurà més greument afectada per fenòmens associats al canvi climàtic com les precipitacions torrencials , els episodis de sequera i les onades de calor. En conseqüència, el conjunt de condicions previstes pels models climàtics incrementaran les pèrdues en la producció agrícola, tot i que en el nostre cas no produeixin de forma directa problemes de fam a la població. També en aquest cas, la solució global passa per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (causants del canvi climàtic) i mesures pal·liatives immediates com adoptar sistemes agrícoles més respectuosos amb el medi ambient i més resistents a la variabilitat climàtica.
- L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició en el món. 2018 (Descàrrega del document complet, en castellà) http://www.fao.org/3/I9553ES/i9553es.pdf
- Climate change and interconnected risks to sustainable development in the Mediterranean https://www.nature.com/articles/s41558-018-0299-2
Autor: Joaquim Elcacho, periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Desembre 2018
