Els humans estem explotant els recursos del planeta Terra a un ritme insostenible. Consumim molt més del que el nostre entorn pot produir. Aquestes són dues formes d’expressar un problema que augmenta constantment, una realitat que es reflecteix en l’anomenada petjada ecològica, la mesura de l’impacte de les activitats humanes sobre la natura, representada per la superfície necessària per produir els recursos i assimilar els impactes d’aquesta activitat.

Huella ecológica: nos estamos comiendo el planeta

Un dels sistemes de càlcul de la petjada ecològica amb més reconeixement internacional és el realitzat per la Global Footprint Network (GFN, Xarxa Global de la Petjada Ecològica). Perquè tinguem una idea de la relació entre generació natural de recursos i consum humà, aquest singular sistema de càlcul ens indica cada any el dia en què és superada la capacitat de regeneració del planeta.

En la dècada de 1970, quan es van iniciar aquest tipus d’estudis, es calculava que el consum humà superava la producció de la naturalesa a finals del mes de novembre. És a dir, que vivíem per sobre de les possibilitats del planeta poc més d’un mes a l’any.

Mentre que 759 milions pateixen desnutrició, la xifra de persones amb sobrepès va ascendir a 1.900 milions

El càlcul de la GFN indica que aquest 2018, “la humanitat ha superat el pressupost anual el dia 2 d’agost”; és a dir que durant els últims cinc mesos de l’any estem consumint recursos que la naturalesa no pot generar.

“Els costos d’aquest sobreconsum ecològic s’estan fent cada vegada més evidents a tot el món, en forma de desforestació, sequeres, escassetat d’aigua potable, erosió del sòl, pèrdua de biodiversitat i l’augment de diòxid de carboni a l’atmosfera, adverteix l’informe publicat per GFN. “El nostre planeta és finit, però les possibilitats humanes no. Viure dins dels límits de la naturalesa o dins de les capacitats de regeneració de la mateixa és tècnicament possible, financerament benèfic, i la nostra única possibilitat per a un futur pròsper. En essència, el nostre propòsit és retardar la data del sobreconsum ecològic al calendari “. Així ho indica Mathis Wackernagel, president de Global Footprint Network i creador d’aquesta metodologia de càlcul de la petjada ecològica.

La petjada ecològica que cada humà produeix varia molt en funció del nivell econòmic, classe social, compromís personal i país de residència. La GFN considera que els països amb més petjada ecològica total són Xina, Estats Units i l’Índia, mentre que els que tenen una petjada ecològica per càpita més elevada són Luxemburg, Austràlia i els Estats Units. Espanya ocupa el lloc 22 del rànquing mundial de la petjada ecològica. De fet, segons aquesta metodologia de càlcul, els ciutadans i turistes que visiten Espanya consumeixen gairebé el triple dels recursos que genera la natura a casa nostra.

L’informe internacional Planeta Viu 2016 publicat per WWF destacava que, “per satisfer les seves necessitats actuals, la humanitat està consumint una quantitat de recursos naturals equivalent a 1,6 planetes. De seguir així, el 2020 es necessitarien 1,75 planetes, i 2,5 planetes en 2050″.

Les dades de Planeta Viu mostren que el sistema alimentari actual és insostenible des del punt de vista ecològic. Per documentar algunes de les paradoxes més importants de la societat de consum actual, aquest estudi recorda que “gairebé el 80% dels terrenys agrícoles es destina al bestiar per produir carn i lactis; i no obstant això, aquests productes animals subministren amb prou feines el 33% de les proteïnes que consumeixen els éssers humans al món”.

huella ecológica petjada ecològica

L’agricultura ocupa el 34% de l’àrea de terra del planeta, és responsable del 69% de les extraccions d’aigua dolça i, juntament amb la resta del sistema alimentari, genera gairebé la tercera part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, indica el treball impulsat per WWF a escala mundial.

Per deixar en evidència aquest cúmul de contradiccions, els autors assenyalen que “mentre que 759 milions pateixen desnutrició, la xifra de persones amb sobrepès va ascendir a 1.900 milions”.

La petjada ecològica que cada humà produeix varia molt en funció del nivell econòmic, classe social, compromís personal i país de residencia

Tornant a l’informe anual publicat per la GFN, i en un esforç per destacar els aspectes positius observats en els darrers anys, s’ha de reconèixer que alguns països s’estan començant a moure en la direcció correcta, tot i que en alguns casos aquest canvi estigui provocat involuntàriament per la crisi econòmica iniciada el 2008.

Entre les paradoxes de la petjada ecològica a escala mundial destaca la situació dels Estats Units, que en aspectes com el canvi climàtic ha fet un pas enrere important per la decisió del govern Trump d’abandonar l’Acord de París, però en canvi reuneix diverses iniciatives estatals i locals a favor del medi ambient.

“Per exemple, la petjada ecològica per càpita als Estats Units es va reduir gairebé en un 20% entre 2005 i 2013, després d’aconseguir el seu pic en 2005″, assenyala l’informe del GFN. Aquest canvi relativament positiu inclou algunes millores introduïdes en l’economia després de la recessió, entre les quals destaca la reducció de les emissions de carboni per unitat d’energia consumida”, indica l’informe publicat per GFN el passat mes d’agost.

Xina és el país amb la petjada ecològica més gran del món i està greument afectada per problemes com la contaminació però, segons l’apartat d’aspectes positius que destaca l’informe del GFN, el seu govern sembla compromès a avançar cap a una “civilització ecològica”, amb diverses iniciatives en favor de les energies renovables, la millora de la qualitat de l’aire i la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològica
Llegir Bio Eco Actual Gener 2019