Un cop més ens enfrontem a un potencial problema lligat a un producte agrícola, en aquest cas un aliment d’ampli ús i gran popularitat. Un problema que s’albira en l’horitzó i que de segur portarà amb ell la polèmica. Es tracta d’un nou cas d’un organisme modificat genèticament (OGM), més concretament, de la manipulació genètica duta a terme sobre un producte de consum massiu, la patata. Una modificació genètica, que com veurem a continuació, no està exempta de polèmica.
Els organismes modificats genèticament s’han convertit en tema recurrent i habitual. Estem molt acostumats a sentir-ne parlar en els mitjans de comunicació, però no tothom coneix amb certesa a què es refereix i de que es tracta. Per això, abans de parlar de patates modificades genèticament hem de comentar breument que són els OGM i que implica la manipulació genètica d’organismes.
Un organisme modificat genèticament és un organisme el genoma del qual ha estat modificat en un laboratori. El genoma d’aquest organisme s’ha dissenyat per afavorir determinades característiques o trets biològics desitjats pels seus creadors, els enginyers genètics, per potenciar determinades característiques fisiològiques, com poden ser sabor, aspecte, resistència a infeccions i plagues, resistència a situacions límit, com la derivada de manca d’aigua en episodis de sequera. A diferència de l’agricultura i ramaderia tradicional, la producció de races i varietats no s’aconsegueix mitjançant temps, esforç i atzar, mitjançant la pràctica de criar individus que tinguin els trets desitjats, individus que s’aparellen i per recombinació gènica fixen aquests caràcters. La diferència rau en què s’actua en laboratori sobre el genoma d’aquests individus i aquest genoma es modifica en funció de les característiques buscades, obtenint per aquest procediment un organisme que té les peculiaritats desitjades per als fins desitjats.
Per aconseguir la modificació genètica s’utilitzen tècniques de recombinació de l’ADN, tècniques que permeten actuar sobre el genoma amb precisió extrema a nivell molecular. La modificació pot ser duta a terme sobre un gen, modificant molecularment part d’aquest, o bé inserint un gen o gens d’una altra espècie no relacionada amb l’organisme sobre el qual s’actua, i que aportarà aquella o aquelles característiques o peculiaritats que es busquen. Els trets que s’obtenen mitjançant aquesta tècnica no s’aconseguirien fàcilment mitjançant la selecció natural tradicional, i en alguns casos, no s’obtindrien mai mitjançant aquesta tècnica.
La modificació genètica d’organismes té una llarga història en l’agricultura, buscant, al principi, la resistència a plagues i malalties, a condicions ambientals, i a certs tractaments químics com són els herbicides. Actualment es va més enllà, i el que es diu que s’està buscant és millorar la qualitat del producte, tant característiques organolèptiques com nutricionals. Un bon nombre de modificacions transgèniques estan dirigides a obtenir resistència als herbicides usats en l’agricultura, com és el cas del glifosat. Les varietats transgèniques conreades de la soja i del blat de moro són resistents a aquest compost químic. Altres modificacions van dirigides a augmentar resistència enfront de insectes. Es busca combatre els insectes des de la mateixa planta, de manera que es dissenyen introduint-los en el seu genoma els gens del bacteri Bacillus thuringiensis que són letals per a ells. Aquest bacteri edàfic està sent usat molt eficaçment com a alternativa biològica als plaguicides, havent demostrat reiteradament que és un bon substitut als insecticides que s’usen en l’agricultura.
Un exemple de cultiu transgènic l’objectiu del qual és augmentar el valor nutricional el trobem en l’arròs daurat, que ha estat dissenyat amb tres gens que sintetitzen biològicament el betacarotè, precursor de la vitamina A. El món dels OGM agrícoles és molt variat. Centrem-nos en la patata OGM batejada com Innata.
Aquest organisme modificat genèticament va ser aprovat pel USDA en 2014 i per la FDA el 2015 per al seu ús en agricultura. El seu nom ve pel fet que per a la seva millora no s’ha utilitzat material extern d’altres espècies, sinó únicament gens “innats” de les patates, gens que s’han desactivat mitjançant biotecnologia. Les modificacions introduïdes tenen com a fi evitar l’aparició de dos problemes que les seves parentes no modificades tenen. D’una banda, la gran concentració de l’aminoàcid asparagina, i per l’altre el problema dels blaus o taques negres. La asparagina, juntament amb el midó, reacciona a altes temperatures formant l’acrilamida durant el cuinat. L’acrilamida se sap que és un cancerigen en humans, pel que és necessari controlar la seva aparició durant el fregit. Pel que fa a les taques negres, aquesta varietat ofereix major resistència a l’impacte que els causen durant la recollida i el transport. El morat es produeix quan un tubercle colpeja contra un objecte que danya les cèl·lules que estan sota la pell sense arribar a trencar-la. Al cap d’un o dos dies el teixit danyat es torna cada vegada més fosc fins a fer-se negre.
Els detractors d’aquest OGM diuen entre altres coses que justament el morat és la forma visible que la patata està danyada i pot es estar podrint, de manera que les tècniques biotecnològiques usades per emmascarar l’ennegriment poden fer que els consumidors ingereixin un producte en mal estat originant problemes per la salut.
En l’actualitat només hi ha una varietat disponible al mercat de patata OGM, per la qual cosa és fàcil evitar-la. No compri patates que no siguin de cultiu orgànic i varietat tradicional. És la forma més segura d’evitar riscos innecessaris associats al consum d’aquest OGM.
Autor: Raúl Martínez, Dietista-nutricionista, biòleg
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2019
